Maya Deren — Una cadència d’imatges: El misteri ocult
Al Museu Etnològic i de les Cultures del Món de Barcelona es pot veure des del 27 de febrer i fins al 7 de setembre una exposició de Maya Deren, pionera del cinema experimental americà, autora de la que es considera la pel·lícula fundacional del moviment. Una figura indispensable per entendre el cinema underground del segle XX.
Meshes of the Afternoon
Sota el títol Maya Deren. Una Cadència en imatges, l’exposició comissariada per Ainize González planteja un recorregut pels treballs fílmics que va fer la cineasta entre el 1943 i el 1958. Alguns dels films es poden veure sencers, mentre que d’altres se’n presenten fragments o fotografies. Però la part més desconeguda d’aquesta dona especial i misteriosa, la que justifica la seva presentació en un museu etnològic i no en un centre d’art contemporani, és la que explica el seu treball a Haití, posant-lo en relació amb l’obra literària de l’escriptora haitiana Edwidge Danticat i la novel·la El reino de este mundo de l’escriptor cubà Alejo Carpentier.
També és molt interessant el panell on es mostra la connexió entre el cinema experimental de Maya Deren i el cinema del director Jacques Tourneur, una de les persones cineastes que millor ha sabut captar la poesia d’allò misteriós a la trilogia fantàstica La dona pantera (1942), El hombre leopardo (1943) i Passejant amb un zombie (1943).
Eleanora Derenkowsky, coneguda com a Maya Deren, va néixer a la ciutat ucraïnesa de Kíev el 1917, en una família jueva, de pare psiquiatre i mare artista, que va haver d’emigrar als Estats Units el 1922, fugint dels atacs antisemites. El seu pare va escurçar el seu cognom a Deren poc després d’arribar a Nova York. Amb 18 anys, es va afiliar a la Lliga de Joves Trotskista, i va conèixer el que seria el seu primer marit, de qui es va divorciar el 1939. El 1941 va conèixer la coreògrafa Katherine Dunham i, a través d’ella, el fotògraf Alexander Hammid, que seria el seu segon marit.
