Germaine Dulac — Un desig fulgurant
El cinema i l'art ens regalen, a vegades, instants epifànics nascuts d'una imatge o de la seva fulgència. Encara recordo la primera vegada que vaig veure “La souriante Madame Beudet” (1923) de Germaine Dulac (1882-1942), i la representació del desig de la seva protagonista a través del recurs de la sobreimpressió. Hi ha un moment de la pel·lícula en què Mme Beudet es lliura al gaudi visual de la imatge d'un esportista en una revista i abandona, en el seu somieg, l'asfixiant vida conjugal. Aquest fulgor —el desig d'una dona que es lliura a una lluminosa fantasia de llibertat i canvi— es projecta, com veurem, no sols en la filmografia, sinó també en els escrits sobre cinema de Germaine Dulac.
Cloe Masotta Lijtmaer
4 de desembre 2025
Germaine Dulac
“[Conf. 56] Una multitud d’artistes que han comprès la bellesa del moviment mecànic i el meravellós mitjà d’expressió de vida i de ritme interior que pot ser el cinema intenten convertir-lo en la veritable escriptura que ha de ser, aquella que tradueix un pensament, un sentiment. (…) Ens trobem en els inicis d’aquest moviment que es perfila”.
D’aquesta manera descriu l’art cinematogràfic Dulac en un dels capítols de ¿Qué es el cine?, un llibre publicat per Lightcone Editions el 2019 en una edició bilingüe, en anglès i francès, i que ha estat recentment editat en espanyol per l’editorial Wunderkammer i el Museu Tàpies, amb motiu de l’exposició “Germaine Dulac. Je n’ai plus rien”, que se celebra a Barcelona juntament amb un cicle a la cineasta francesa a la Filmoteca de Catalunya. Es tracta d’una selecció i edició de les seves conferències, realitzada per Marie-Anne Colson-Malleville, companya sentimental i artística de la cineasta, poc després de la mort de Dulac, després de la Segona Guerra Mundial. El lúcid muntatge de Colson-Maleville, perquè cada capítol és el resultat de la seva cuidada selecció i combinació de diversos fragments de les seves conferències, converteix el llibre en un acostament sòlidament articulat a la trajectòria d’una creadora que s’inicia en les primeres dècades del segle XX, i s’aproxima a la ficció cinematogràfica, però també a propostes més experimentals o d’avantguarda, i al cinema documental. Cineasta, productora, periodista, docent, militant feminista, l’activitat de Germaine Dulac és incessant. En les diverses etapes de la seva fecunda filmografia, emprèn una apassionada exploració de les possibilitats expressives del cel·luloide, que es conjuga amb les seves inquietuds socials i culturals, i també amb la seva recerca artística sobre la representació cinematogràfica del desig i els afectes.