Helen Mirren — Llarga vida a la reina

El 24 de setembre de 2006 es publicava a The New Yorker un extens i excel·lent perfil d’Helen Mirren amb un títol molt encertat: “Command Performance”. L’autoritat i el control que emanen de cada interpretació de Mirren (qui, des de 2003, posseeix a més el títol honorífic de Dame) van semblar concretar-se el 2006 gràcies a una feliç coincidència: l’estrena de dues obres audiovisuals protagonitzades per personatges claus en la seva carrera com a actriu i en la seva imatge com a estrella. D’una banda, la setena i última temporada de la pionera sèrie policíaca britànica Principal sospechoso (Prime Suspect, 1991-2006), creada per Lydia La Plante, per la qual Mirren va guanyar dos Emmys; de l’altra, la reeixida pel·lícula La reina, dirigida per Stephen Frears, que li va fer guanyar el seu primer, i fins ara únic, Oscar. En una curiosa connexió entre totes dues obres, la inspectora cap Jane Tennison (Mirren), protagonista absoluta de Principal sospechoso, tenia una línia de diàleg en l’últim episodi que podria ressonar ara com una picada d’ullet inconscient a la seva pròpia carrera: “Don’t call me ‘Madam’. I’m not the bloody Queen!” (No em diguis ‘senyora’. No soc la maleïda reina!).