Josefina Molina — La primera de totes
Josefina Molina, la primera diplomada en Direcció per l'Escola Oficial de Cinema, va ser la primera en gairebé tot, obrint camí per a generacions posteriors de dones cineastes a Espanya. Repassem la trajectòria cinematogràfica i televisiva d'una pionera fonamental en l'audiovisual del nostre país.
En el vídeo projectat a la gala dels Premis Goya de 2012, després que Judith Colell i Patricia Ferreira presentessin el Goya d’Honor atorgat a Josefina Molina, la veterana cineasta afirmava: “Sé que estic aquí representant també altres dones de generacions anteriors que s’han dedicat a aquest ofici del cinema quan no era gens fàcil”. Josefina Molina (Còrdova, 1936) va ser la primera en gairebé tot, en un moment en què ser una dona cineasta a Espanya no era, certament, gens fàcil. Va ser la primera diplomada en Direcció per l’Escola Oficial de Cinema (havia estat la tercera a ingressar en aquesta especialitat, després de Katryn Walco i de Cecilia Bartolomé, que es va graduar només un any després d’ella) i una de les primeres dones realitzadores a TVE, un dels nombrosos nexes que l’emparenten amb Pilar Miró, també diplomada de l’EOC, tot i que en l’especialitat de Guió.
La trajectòria de Molina és doncs, com la defineix Luis Deltell Escolar en un rigorós article que descriu amb detall el seu pas, ple de dificultats, per l’EOC, “una de les trajectòries fonamentals per a la incorporació de la dona en la realització televisiva i en la direcció cinematogràfica a Espanya”. Abans d’ella, com és sabut, hi havia hagut algunes poques dones cineastes a Espanya (Rosario Pi, Ana Mariscal o Margarita Alexandre entre les més destacades), però l’estrena, amb escassos anys de diferència, dels primers llargmetratges de Josefina Molina (Vera, un cuento cruel, 1974), Cecilia Bartolomé (Vámonos Bárbara, 1977) i Pilar Miró (La petición, 1976), així com la seva formació comuna a les aules de l’EOC, fa temptador definir-les com la primera generació, més enllà d’excepcions individuals, de dones directores al cinema espanyol. Tot i així, la hispanista Kathleen M. Vernon, en el seu excel·lent capítol Cine de mujeres en la Transición: La trilogía “feminista” de Cecilia Bartolomé, Pilar Miró y Josefina Molina, prefereix evitar el terme “generació” i substituir-lo simplement per “la primera cohort de dones graduades de l’Escola Oficial de Cinema”.
