Liv Ullmann — Una dona més enllà del cinema

“Va recrear el món per a mi convertint-lo en un lloc meravellós on tot era possible. Al nostre món, un arbre o una pedra eren molt més que el que arribaven a veure els nostres ulls. Ella em va ensenyar que les venes de les fulles eren vives i com bategaven. I va ser ella la primera a explicar-me que les plantes es queixaven quan algú les maltractava.” (Liv Ullmann recordant la seva àvia). 

Aquestes paraules de Liv Ullmann parlant de la seva àvia són una bona introducció a un breu repàs de la seva vida, perquè concentren l’essència del seu cinema, tant com a actriu com en la faceta de directora: l’observació i el respecte de l’entorn, la capacitat de veure allò que s’amaga darrere dels comportaments humans. L’altra gran influència d’aquesta dona de grans ulls blaus i bellesa serena ha estat, sens dubte, Ingmar Bergman, amb qui va viure cinc anys, va tenir una filla, Linn Ullmann, i de qui va ser la intèrpret més fidel al llarg de deu títols que formen part de la història del cinema.

“Quan tenia sis anys, el meu pare va morir. Sentia un buit, però també somiava i fantasiejava molt que ell estigués a prop. Quan vaig començar al teatre, als 17 anys, sentia que estava assegut a la sala, observant-me.” 

Liv Ullmann va néixer al Japó l’any 1938. Als sis anys, la mort del seu pare va fer que tota la família es traslladés a Noruega. Va estudiar teatre a Londres i, després, a Noruega, on va obtenir els seus primers papers importants. De fet, el teatre ha estat una constant a la seva vida, primer com a actriu i, més tard, com a directora. Tenia molt clar que el que volia era actuar. El seu somni hauria pogut  truncar-se arran d’un desafortunat càsting per entrar a l’Acadèmia de Teatre de Noruega. Però, com diu ella mateixa: “Una crisi pot portar-te a coses bones, perquè els records d’aquell moment poden convertir-la en una cosa positiva”. El més positiu va ser que va començar a treballar, sense càstings, en un teatre provincial.