Lizzie Borden — El col·lectiu, la revolució i la plusvàlua
El Festival L’Alternativa de Barcelona, que se celebra del 13 al 23 de novembre, dedica la seva secció paral·lela a la directora nord-americana Lizzie Borden, una autèntica icona del cinema feminista experimental de les dècades dels setanta i vuitanta. Borden participarà en una classe magistral en línia, i s’hi projectaran les seves tres primeres pel·lícules: la poc vista ‘Regrouping’ (1976) i les emblemàtiques ‘Born in Flames’ (1983) i ‘Working Girls’ (1986).
María Adell Carmona
13 de novembre 2025
Lizzie Borden
És difícil separar l’obra de Lizzie Borden (Detroit, 1958-) del context espacial i temporal on es va desenvolupar. El 2021, l’editora estatunidenca Criterion va llançar les seves tres primeres pel·lícules, Regrouping (1976), la mítica Born in Flames (1983) i Working Girls (1986), sota una denominació comuna: “New York Feminisms Trilogy”. L’escena artística i creativa del downtown novaiorquès (sobretot el Lower East Side) entre les dècades dels setanta i els vuitanta, així com els moviments i col·lectius feministes i militants que la conformaven, constitueixen doncs el centre de tres films tan diferents entre si com respecte a l’estil imperant no sols en el cinema comercial nord-americà del moment, sinó també en bona part del cinema underground produït en l’època. A Borden se l’associa, per proximitat i generació, amb la no wave, el moviment musical i cinematogràfic sorgit en el sud de Manhattan a mitjan dels anys setanta: un cinema de guerrilla i de baix pressupost, inspirat per les estratègies DIY del punk, que tingué en Scott B, Beth B o Eric Mitchell alguns dels seus principals representants, i del qual sorgirien figures del cinema independent com Jim Jarmusch. L’obra cinematogràfica de Borden comparteix època i espais amb els i les cineastes de la no wave, així com una voluntat de trencar amb els modes ortodoxos de produir cinema, però se situa més a prop del cinema militant i del cinema feminista experimental que va sorgir entre els setanta i els vuitanta: el d’Yvonne Rainer, Chantal Akerman, Laura Mulvey o Ulrike Ottinger, entre moltes altres. En el seu assaig per a Criterion sobre Born in Flames, Yasmina Price cita, entre les nombroses influències del film, algunes tan dispars com la filosofia feminista de Monique Wittig, textos canònics marxistes, les combatives pel·lícules de Jean-Luc Godard posteriors al 1968 i La batalla de Argel de Gillo Pontecorvo, així com el lèxic de de l’art experimental i el cinema de galeria, com el de Richard Serra, i el realisme documental de John Cassavetes.