Alice Guy — La primera de totes (i tots)

Es podria pensar que, amb tota la bibliografia que hi ha sobre Alice Guy, incloses les seves fascinants Memòries, ja estava tot dit i investigat. Tot i això, la figura d’aquesta dona d’ulls clars que ens contempla des de la portada del llibre, continua sent una font infinita d’estudis i de creació. Fins ara hi ha hagut pocs intents d’apropar-se a la seva  figura des de la narrativa i no des de l’anàlisi o l’estudi acadèmic. Que jo recordi, només el bonic còmic de Catel i Bouquet, publicat el 2021, i una novel·la anomenada Mademoiselle Alice: A novel, de Janelle Ditrick, del 2017.

Abans d’aquests textos, Emmanuelle Gaume —periodista, escriptora i realitzadora— va escriure el 2015 el llibre Alice Guy, que va servir de base per a un documental que va dirigir ella mateixa el 2016, Alice Guy, la primera dona cineasta. És aquest llibre el que publica ara l’Editorial Circe en la seva tasca de recuperar figures de dones importants en la creació que han estat oblidades o marginades.

Què té d’especial aquest llibre respecte a obres anteriors que han estudiat aquesta dona extraordinària? És molt fàcil d’explicar: la seva senzillesa i la seva proximitat, cosa que no vol dir ni superficialitat ni manca de rigor. Com si l’escriptora s’hagués contagiat de l’entusiasme d’Alice Guy per “explicar històries”, no només “filmar esdeveniments”, la seva aproximació a ella és a través d’una ficció. No és exactament una novel·la: tot el que s’explica està documentat, però sí que està narrat de manera que ho sembli.