Barbie — ‘Seis miradas críticas sobre la película que agitó la conversación cultural’: Una nina amb molt de joc
Hi ha moltes coses per agrair a la pel·lícula ‘Barbie’ de Greta Gerwig: ser el primer blockbuster dirigit per una dona; atraure el públic al cinema; ser un film que es podia compartir entre mares i filles, entre homes i dones. Però una de les millors conseqüències del fenomen ‘Barbie’ va ser, i és, la de provocar un debat cultural i social, cinematogràfic i de gènere, com feia temps que no es produïa. A aquest debat que va fer córrer “rius de tinta” contribueix aquest llibre crític, coordinat per Eduardo Guillot i publicat per Barlin Libros.
El llibre s’obre amb una Introducció, escrita pel coordinador Eduardo Guillot, on resumeix el fenomen Barbie amb aquest paràgraf: “L’estiu del 2023, un tsunami d’enormes proporcions va sacsejar la indústria cinematogràfica mundial. L’estrena de Barbie, de la cineasta nord-americana Greta Gerwig, que va arribar precedit d’una gegantina campanya de màrqueting, va batre rècords de tota mena: va ser, amb diferència, la pel·lícula, més rendible de l’any i, també, el primer èxit de taquilla de tals dimensions dirigit per una dona. Més enllà de les xifres, Barbie es va convertir en un fenomen de masses que va provocar, i aquesta vegada la frase feta és més pertinent que mai, autèntics “rius de tinta”. Ningú no es va voler quedar al marge. És evident que alguna cosa va passar amb Barbie.”
El que va passar va ser que, sense saber gaire bé perquè, el film va tocar un ressort de la memòria de diverses generacions de nenes, ara adultes, mares o àvies, i va provocar que el que estava concebut com un grandiós espot publicitari de les nines de la fàbrica Mattel, fos, sense deixar de ser aquest espectacular anunci, un espai per a la comunió i la discussió. D’això tracta aquest llibre, que aborda la pel·lícula i, per extensió, la nina i el seu significat, des d’angles molt diversos, tots ells summament crítics amb el film, tot i que hi reconeixen el valor de generar un debat sobre com entendre el feminisme, alhora que denuncien el capitalisme industrial de Hollywood, capaç d’adaptar-se al que calgui per sortir-ne triomfant. Barbie va costar 145 milions de dòlars, un pressupost desorbitat per a un film realitzat per una dona, i va recaptar més de 1400 milions arreu del món.
La introducció d’Eduardo Guillot, titulada encertadament Algo pasa con Barbie, situa el context cultural, polític, econòmic i cinematogràfic de l’aparició de la pel·lícula. Entre les idees interessants del text, hi ha la de recollir diferents aproximacions crítiques sobre la pel·lícula. Per exemple, la que es va fer des de La Marea, un mitjà obertament d’esquerres: “Des del feminisme, Barbie treballa en la mateixa longitud d’ona satírica en què ho feia, des de l’antifeixisme, El gran dictador”, o la mirada molt menys complaent de la crítica llatinoamericana, que acusava la pel·lícula de potenciar el binarisme, de ser un mirall invertit del patriarcat o de ser una Barbie blanca.
