Medios calientes — Observar, crear i resistir

Hito Steyerl és una de les videoartistes i pensadores més destacades pel que fa a la reflexió sobre les noves tecnologies en el si d’un món globalitzat. Els seus treballs visuals i escrits són reflex d’aquesta mirada aguda: per damunt de tot, podem definir l’artista nascuda a Múnic com una observadora del present. La seva obra es caracteritza per una crítica constant al que es coneix com a capitalisme cibernètic i, sobretot, a la manera com creem i consumim imatges en temps de circulació massiva i accelerada, dins d’un marc general de progrés sense límits.

Davant d’aquesta realitat reacciona, per exemple, a How Not to Be Seen: A Fucking Didactic Educational .MOV File (2013), on planteja una sàtira dels tutorials de vídeo per assenyalar els passos que podem seguir per assumir la invisibilitat en l’era de la hipervigilància; una proposta que, més de deu anys després, es mostra tan necessària i actual que fa basarda. Aquestes tècniques d’apropiació i humor apareixen també en altres treballs com November (2004), Liquidity Inc. (2014) o SocialSim (2020), que continuen abordant la imatge política a la intersecció entre art, feminisme i tecnologies digitals, incloent-hi, més recentment, la IA generativa.

Aquesta última constitueix el nucli central de Medios calientes. Las imágenes en la era del calor i el tercer volum que li dedica l’editorial Caja Negra, després de Los condenados de la pantalla (2014) i Arte Duty Free (2018). Tots tres formen part de la sèrie Futuros próximos, que l’editorial dedica al format assaig defensant “un tipus de crítica cultural expandida”, que beu de fonts diverses —de l’art a la cultura popular, de la filosofia a l’anàlisi política— per analitzar el nostre lloc com a part d’un món en transformació constant (i avui accelerada). Aquesta és, precisament, la posició que Steyerl defensa en els seus escrits, on combina filosofia, política i estètica amb la seva pròpia experiència creativa —que ella mateixa anomena “informes de primera mà”— per pensar com, des de l’art, és possible resistir i sobreviure en un món travessat per l’economia de guerra, l’extractivisme digital i la devastació del medi ambient.

Medios calientes reuneix onze assajos escrits per l’autora entre 2017 i 2024, que reflecteixen un moment clau en la consolidació de l’ordre mundial actual: l’arribada de la IA generativa. Com subratlla amb insistència Steyerl, resulta imprescindible situar aquest canvi substancial en el seu context —marcat per profundes crisis internacionals, agreujades per les conseqüències de la pandèmia, els conflictes militars en llocs com Ucraïna, Gaza o el Sudan, i el preocupant ascens del neofeixisme— per entendre la manera com les noves tecnologies engendren noves mutacions del capitalisme, a través de les quals aquest pot continuar existint i explotant. En aquest sentit, resulta especialment rellevant la connexió que s’estableix entre la generació d’imatges mitjançant IA i la seva utilització per crear armes autònomes en contextos bèl·lics, regides pel lema “disparar, trobar i oblidar”. Tal com es pregunta la mateixa Steyerl: “Com impacta en la tasca de crear imatges —o, si escau, art— el fet que la producció d’imatges sigui inseparable de la producció de dades/danys?”.