Milena Canonero — “La meva principal aportació al disseny de vestuari cinematogràfic són les referències creuades”

El director artístic del Festival de Locarno, Giona A. Nazzaro, va definir Milena Canonero com un “geni italià renaixentista”, una creadora que a través de la seva feina “ha transformat l’imaginari col·lectiu”. Nascuda a Torí l’any 1946, Canonero debuta al cinema ni més ni menys que amb La taronja mecànica (1971) de Stanley Kubrick, un film que marca una carrera a contracorrent pel que fa a la forma d’entendre la moda a la gran pantalla. Col·laboradora habitual de Wes Anderson i de la família Coppola, atresora quatre Oscars, per Barry Lyndon, Carros de foc, Maria Antonieta i El Gran Hotel Budapest. 

Canonero es prodiga poc davant del públic i no es va deixar fer fotos de cap mena. Tot i això, va oferir una llarga xerrada a Locarno davant d’una audiència conformada per moltes espectadores amb més estil que de costum en aquests contextos. La dissenyadora parlava en un italià ple d’anglicismes que denotava com s’identifica més amb els països anglosaxons on ha acabat treballant que amb la terra on va néixer. Fins i tot a l’hora de matisar o interrompre el conductor de la xerrada, Manlio Gomarasca, propens als elogis hiperbòlics. Mestra de l’elegància, Canonero sap reconèixer quan un ornament està de més. 

Com va conèixer Wes Anderson

Wes Anderson em va contactar quan començava a preparar Life Aquatic. Em va trucar directament perquè teníem molts amics en comú, Roman Coppola, Jacqui Getty… tota aquesta colla, a qui va dir que em volia conèixer. Em va citar a l’hotel Chateau Marmont de Los Angeles, on tenia preparada una taula plena de llibres i DVDs de pel·lícules clàssiques. Me’n recordo d’aquesta primera trobada perquè va ser molt agradable i amistosa. Em va explicar de seguida quin tipus de films volia fer, inspirat en Jacques Cousteau, però a la seva manera, i a més planejava rodar-lo a Itàlia, que també era un punt a favor. Jo ja coneixia les seves pel·lícules, i hem seguit treballant junts fins a aquesta última pel·lícula, La trama fenicia, que m’encanta.

Quin director és més controlador

Wes Anderson es diferencia d’altres directors, com Stanley Kubrick, en què és molt controlador, està pendent absolutament de tot: del disseny de producció, dels objectes, la decoració, de com actuen els intèrprets, el seu ritme… ho controla tot, tot i tot. Stanley Kubrick era tot el contrari. Et donava alguna indicació sobre el vestuari i no et deia res més, et deixava fer. Però amb Wes Anderson hem desenvolupat una relació de simbiosi. La feina evoluciona a partir del que fem conjuntament.