MIFDB — Cinema Fora de Lloc: Variacions lèsbiques a l’aire lliure
Entre l'1 de juny i el 2 de juliol del 2025, les places de la ciutat de Barcelona acullen les projeccions gratuïtes de la 33a Mostra Internacional de Films de Dones emmarcades a la secció Cinema Fora de Lloc, quatre propostes “dirigides i protagonitzades per lesbianes i bisexuals. La cinquena sessió d'aquest estiu està dedicada a les peces guanyadores de festival Curts en Femení 2025, convocatòria anual de curtmetratges dirigits per dones que organitza TRAMA. Coordinadora de Mostres i Festivals de cinema, vídeo i multimèdia realitzats per dones.
The Incredibly True Adventure of Two Girls in Love
El nom d’aquesta secció, molt esperada cada any a la programació de la Mostra de Films de Dones, és absolutament adequat: Cinema Fora de Lloc perquè les cinc sessions programades es podran veure a l’aire lliure, en llocs poc o gens habituals, compartint el cinema com una experiència lúdica. Però també Fora de Lloc perquè no són títols de rabiosa actualitat, són films que ens apropen a un cinema lèsbic realitzat des de la quotidianitat més absoluta.
Chutney Popcorn, de Nisha Ganatra, EUA, 1999
Plaça Salvador Seguí, dissabte 1 de juny, a les 21:45h
L’òpera prima de la directora indocanadenca Nisha Ganatra és tota una declaració de principis i una reivindicació d’un lesbianisme quotidià davant una situació complicada. La mateixa directora es converteix en la protagonista d’aquest film independent, primer d’una llarga carrera que inclou Deli Boys, recentment estrenada a la plataforma de Disney.
Chutney Popcorn explica una història d’amor, lleialtat i sororitat, mai més ben dit, ja que Reena, la protagonista, decideix ajudar la seva germana Sarita en un moment difícil de la seva vida. Reena viu a Nova York amb la seva parella, Lisa. La seva germana s’acaba de casar amb un nord-americà, per a disgust de la seva mare, que accepta aquest matrimoni, però no vol acceptar el lesbianisme de la seva filla petita. Quan Sarita assumeix que mai no podrà tenir descendència, Reena s’ofereix a tenir un nadó per a ella.
El film planteja el tema dels embarassos subrogats en una variant no mercantilista, sinó emocional, una maternitat que tindrà conseqüències per a totes les dones implicades al procés: Reena, Lisa, Sarita, sa mare. El millor de tot és el to amb què Ganatra tracta aquest delicat tema, amb lleugeresa, sentit de l’humor, molt de menjar i un cert aire al cinema de Mira Nair, que segurament tenia al cap Nisha Ganatra quan va debutar com a cineasta el 1999.
“El fet que la família sigui índia i el fet que Reena sigui lesbiana mai no són un problema a la pel·lícula. Crec que desenvolupar massa aquests punts ens hauria fet perdre molt humor i la història hauria estat menys emocional. Molta gent m’ha dit que és refrescant veure una pel·lícula on el personatge gai no tracta sobre ser gai. Reena és lesbiana i a ningú no li importa realment”, afirma Nisha Ganatra
