FIRE!! — 30 anys encenent mirades

FIRE!! va néixer com a Mostra Lambda el 1995, impulsat pel Casal Lambda en un moment en què el cinema dedicat a aquestes temàtiques encara era poc conegut. El 2008 va canviar el seu nom pel de Mostra FIRE!! per acabar sent simplement FIRE!! El principal motiu per crear aquest certamen va ser la lluita contra l’homofòbia i la transfòbia, tan presents aleshores, i tan presents ara mateix amb els drets adquirits amenaçats de nou a tot el món per l’onada de regressió que s’anuncia a diferents països.

FIRE!! vol ser un certamen de celebració i de reivindicació, encara que, en paraules del seu director, Antoine Leonetti: “Encara queda molt recorregut perquè lesbianes, gais, persones transgènere, bisexuals i intersexuals es vegin reflectits i reflectides en els mitjans audiovisuals en la justa mesura de la seva presència numèrica en la població. En comparació amb el 20% de persones que no es defineixen com a cisheterosexuals, encara son molt lluny, en el cas d’Espanya, amb aquest petit 5 o 6% de produccions de cinema o de televisió on apareixen personatges LGTBI rellevants”.

Entre les activitats paral·leles del FIRE!! cal destacar la taula rodona “Nous horitzons i desafiaments del cinema lèsbic a Espanya”, que tindrà lloc el dijous 12 de juny. Una taula rodona que vol celebrar la nova generació de directores del col·lectiu lèsbic a Espanya. La taula comptarà amb la participació de Carlotta Schiavon, Violeta Kovacsics, Sara Fantova, Meri Torras i Mar Canet.

LES PEL·LÍCULES DE DONES AL FIRE!!

Totes les propostes del FIRE tenen interès més enllà dels col·lectius LGTBI. Però a Filmtopia volem destacar les pel·lícules dirigides per dones que es podran veure a les seves diferents seccions. A més, recomanem prestar atenció als curts que s’aniran programant abans de cada pel·lícula.

BACKSPOT, D.W. Waterson, Canadà, 2023

Quan s’assabenten que el famós equip d’animadores d’elit Thunderhawks té places disponibles, la Riley i la seva xicota, l’Amanda, es presenten i aconsegueixen entrar. El perfeccionisme extrem imposat per la seva entrenadora, Eileen, aterreix les nouvingudes i el món interior de la Riley comença a enfonsar-se, com un castell de cheerleaders fallit. Els dies de la innocència i felicitat queer viscuts per la Riley i l’Amanda es posen a prova pels rigors d’aquesta pràctica esgotadora i els pics de dopamina. Amb una banda sonora d’alt voltatge, Backspot canvia el gènere de les animadores alegres, a l’estil d’A por todas, per parlar d’obsessions i lesions, sota la direcció de la productora de música electrònica no binària D. W. Waterson.

EAT THE NIGHT, Caroline Poggi i Jonathan Vinel, França, 2024

El Paul, un petit traficant, i la seva germana adolescent Apolline, han forjat un vincle indestructible a través de l’obsessió compartida pel videojoc en línia Darknoon. Quan Paul s’enamora del misteriós Night, es veu atrapat per la seva relació i deixa sola la seva germana, que s’ha d’enfrontar al tancament imminent del seu paradís digital. Eat the Night, un projecte tremendament ambiciós dins del jove cinema francès, és una pel·lícula apocalíptica sobre l’adéu a l’adolescència, però també una història d’amor veritable, rodada a l’atmosfera surrealista de la ciutat de Le Havre.

JONE, A VECES, Sara Fantova, Espanya, 2025

Bilbao, ple agost. La Jone, 20 anys, viu amb el seu pare i la seva germana petita, la Marta. El seu aita ha hagut de deixar la feina a causa de les conseqüències del Parkinson. Durant les festes de la Setmana Gran de Bilbao, la Jone s’enamorarà per primera vegada i viurà entre la sensació d’immortalitat que transita amb l’Olga, la noia de qui s’enamora, i la por de quedar-se sola a causa de la malaltia del seu pare. Entre la crònica col·lectiva i la vivència íntima, el primer llarg de Sara Fantova revela una cineasta que —com la seva protagonista— també creix mentre viu, mentre filma

LINDA, Mariana Wainstein, Argentina, 2024

Linda, jove segura de si mateixa, misteriosa i captivadora, accepta treballar en una casa acomodada de Buenos Aires substituint la seva cosina, que es recupera d’un accident. El seu encant desperta una forta atracció sexual entre els quatre membres de la família, exposant la fragilitat de la seva aparent felicitat. Privilegiant el detall i la intimitat sobre els grans efectes, la narrativa s’endinsa a l’àmbit quotidià per explorar com la Linda va dinamitant els egos masculins involucrats. En centrar-se en el desig femení en comptes del sacrifici, Linda inverteix el mite de manera molt hàbil i particularment fascinant.

THE QUEEN OF MY DREAMS, Fawzia Mirza, Pakistan, 2022

Toronto, 1999. L’Azra, una estudiant de postgrau musulmana i lesbiana, estudia interpretació i viu feliç amb la seva novia (blanca, no musulmana) a mig món de distància de la seva mare, Miriam, una dona molt religiosa. Quan el seu pare mor inesperadament, l’Azra torna a Pakistan i reviu els records de la seva infància a Karachi. Encara que la distància i la manera de pensar han allunyat l’Azra i la Miriam, mare i filla forgen una nova connexió a la intersecció exuberant entre Orient i Occident, passat i present. Amb moltes referències als colors i a l’esperit dels musicals de Bollywood, The Queen of My Dreams és una comèdia dramàtica lluminosa sobre els lligams complicats entre mares i filles.

SALLY! (Gearhart),Deborah Craig, EUA, 2024

Entre les figures que van canviar el món, sovint es troben dones invisibilitzades per la cultura patriarcal dominant. Sally Miller Gearhart —la companya poc coneguda de Harvey Milk—, una professora queer precursora dels estudis de gènere, n’és una. Sally! és un documental vibrant i optimista que ressuscita el llegat d’una feminista lesbiana radical i brillant que va impulsar el moviment per la igualtat LGBTI i els drets de les dones a les dècades de 1970 i 1980. A través d’imatges d’arxiu i entrevistes molt personals, el seu esperit carismàtic i visionari es mostra amb humor i profunditat. Des del seu paper en la lluita per la igualtat fins al seu treball pioner en els estudis de la dona, la de Gearhart és una història de desvergonyiment, passió i contradicció. Aquesta pel·lícula és el retrat sincer d’una icona la influència de la qual ressona encara en les lluites actuals per la justícia social i la gran particularitat de la qual és haver posat en paraules i després en acció una utopia lèsbica: fugir de les ciutats dominades pels homes per viure entre dones, en harmonia i el més a prop possible de la natura.

SALLY (Ride), Cristina Costantino, EUA, 2025

La Dra. Sally Ride va ser la primera dona nord-americana en arribar a l’espai exterior, però poca gent fora del seu cercle íntim sabien que la seva companya sentimental de tota la vida era Tam O’Shaughnessy. En enfrontar-se al sexisme al programa espacial —abans i després del seu històric vol inaugural—, la Sally Ride va triomfar i va inspirar innombrables nenes i dones de tot el món. La directora Cristina Costantini se centra en el viatge increïble de la Sally Ride com a estudiant de doctorat a Stanford fins a la prova per al programa espacial de la NASA, i en l’enorme sexisme a què va haver d’enfrontar-se durant el camí cap a la seva històrica sortida a l’espai exterior. Lamentablement, la Sally Ride va morir jove, als 61 anys, de càncer de pàncrees, i va ser llavors quan es va saber que O’Shaughnessy havia estat la seva companya, un secret que havien amagat a la resta del món. Amb imatges d’arxiu increïbles i testimonis apassionants dels seus companys de viatge espacial, Sally rendeix un esperat homenatge cinematogràfic a aquesta pionera heroica

SANDBAG DAM, Cejen Cernic, Croàcia, Lituània,  2025

El Marko viu en un poble croat amb els seus pares i el seu germà petit, el Fico. Tot i que és un gran esportista, es prepara per ser mecànic de cotxes com vol el seu pare. Però dos esdeveniments sacsegen la vida aparentment estable del Marko: el poble es veu amenaçat per una inundació i el seu primer i prohibit amor, Slaven, torna a casa. El Marko lluita per mantenir-se centrat en la seva xicota, la Petra, i en un proper torneig esportiu. Però com més s’acosten les inundacions, més creix la seva agitació emocional. Mentre els habitants del poble treballen incansablement per construir murs de sacs de sorra al voltant de casa seva, el Marko construeix el seu propi mur, dissenyat per mantenir a ratlla les seves emocions. Tot i així, com l’aigua, els sentiments troben la manera de superar tots els obstacles…

UNE VIE RÊVÉE, Morgan Simon, França, 2024

Al seu pis de protecció oficial dels afores de París, la Nicole, de 52 anys, i el seu fill, el Serge, de 19, viuen un amor que floreix malgrat les adversitats de la seva vida quotidiana. La Nicole està a l’atur i no aconsegueix trobar feina. Quan toca fons, la Nicole albira un raig d’esperança en acostar-se a l’enigmàtica Norah, una dona que regenta un cafè a la planta baixa del seu edifici… De vegades, trobes sentit a la vida ben a prop de casa teva. 

ONE DANCES, THE OTHER DOESN’T, Emilie Girardin · Alemania, España, Suiza, 2024

Amb una picada d’ullet al seu títol a Agnès Varda, i el seu tribut a la segona onada feminista, es presenta la història de dues grans amigues la relació de les quals es veu trastocada quan una d’elles, la Tirza es queda embarassada sense voler i l’altra, la Dani, li proposa que tingui la criatura i que totes dues la criïn amb la xicota de la Dani, la Reta.