Festival de Sitges — Molt més enllà de Ducournau

Cognoms de prestigi: Ducournau i Hadžihalilović

L’esperada estrena, al passat Festival de Canes, d’Alpha, la tercera pel·lícula de la cineasta francesa Julia Ducournau (guanyadora de la Palma d’Or amb el seu film anterior, la incontestable Titane), feia preveure que Sitges li reservés un espai destacat dins la programació. Amb Alpha, Ducournau s’ha convertit en la tercera directora que inaugura el festival en gairebé sis dècades d’història, un lloc que anteriorment només havien ocupat l’americana Mary Harron, amb el seu clàssic contemporani American Psycho (2000), i la iranoestadounidenca Ana Lily Amirpour, amb Mona Lisa and the Blood Moon (2021). Tot i que la seva recepció a Canes va ser mixta, Alpha promet ser una de les pel·lícules de la temporada: un drama familiar (les relacions familiars no convencionals són centrals en el cinema de Ducournau, com ja van demostrar Crudo i Titane) ambientat en un context distòpic i pandèmic, amb grans dosis, com no podia ser d’una altra manera, de body horror.

Una altra de les autores femenines més importants del cinema fantàstic contemporani, la francesa Lucile Hadžihalilović, tornarà a ser present al festival amb la seva darrera pel·lícula, La torre de hielo, una versió altament estilitzada, i molt lliure, del conte clàssic La reina de les neus, amb una gèlida Marion Cotillard al capdavant. Hadžihalilović va rebre, a l’edició del 2021 del festival, el premi Méliès Career en reconeixement a una trajectòria destacada dins el gènere fantàstic, que inclou pel·lícules amb un univers tan personal i pertorbador com Evolution o Earwig. La torre de hielo es projecta fora de competició, dins la secció Sitges Collection.