Tresors amagats — American Mary: Un feminisme estrany

Octubre de 2012. XLV edició del Festival de Sitges. En les primeres jornades, quan encara estan aterrant al certamen les persones aficionades al terror i al fantàstic, es projecta American Mary. Programada a la secció Panorama, passa una mica desapercebuda, i no només per aquella exhibició tan primerenca, sinó perquè aleshores els discursos del feminisme de quarta onada tot just havien començat a calar en el mainstream. De fet, al mateix Sitges i en ambients propers, les directores d’American Mary, Jen i Sylvia Soska, s’emmarcaven més aviat en el terror extrem o gamberro, sense més etiquetes. El primer llargmetratge d’aquestes germanes canadenques, realitzat tot just acabades de sortir de l’escola de cinema, es titula Dead Hooker in a Trunk (2009), traduïble com a “puta morta en un maleter”; un mite de la pirateria digital, una road movie sobre quatre amigues enfrontades a traficants de drogues, assassins en sèrie, necròfils i un llarg etcètera de senyors grotescos.

American Mary representa un pas endavant espectacular. No costa gens admetre que les germanes Soska no han tornat mai a realitzar una obra de qualitat i sofisticació similars, per molt idiosincràtics que puguin ser els seus guions per a còmics de l’editorial Marvel o la seva nova versió del 2019 de Rabia (1977), de David Cronenberg. Però American Mary no només és una pel·lícula excepcionalment filmada en format panoràmic, amb una fotografia i un disseny de producció envejables, i un repartiment d’actors i actrius de sèrie B en estat de gràcia, liderats i liderades per Katharine Isabelle —les Soska van escriure per a ella el paper protagonista; ja havia aparegut en un altre tresor amagat, Ginger Snaps (2000)—, que, per desgràcia, no ha aconseguit trobar el seu lloc a la indústria. Tot en American Mary apuntava a un llançament prometedor per a les carreres de les creatives implicades en la seva producció. Tanmateix, amb el temps, la pel·lícula s’ha convertit en una raresa; una raresa de debò.