Tresors amagats — Celia: Un conte fascinant sobre el despertar a l’horror i a la fantasia
Tot i que el ressorgiment del cinema de terror dirigit per dones l’ha rescatada durant l’última dècada i n’ha amplificat el culte, 'Celia' (1989), òpera prima de l’australiana Ann Turner, mereix un reconeixement molt més gran. L’atreviment amb què parla de la infància, la seva dimensió política i la fascinant extravagància de les seves imatges, fan d’aquesta una pel·lícula important no només dins el marc del cinema fantàstic i de terror. Concebuda com un coming-of-age, és una de les pel·lícules més estranyes que s’han rodat mai sobre la difícil (i sovint relativa) frontera entre realitat i fantasia.
Celia
País Austràlia
Any 1989
Direcció Ann Turner
Guió Ann Turner
Producció Seon Film Productions
Repartiment Rebecca Smart, Victoria Longley, Mary-Anne Fahey, Nicholas Eadie i Alexander Hutchinson
Fotografia Geoffrey Simpson
Muntatge Ken Sawolls
Música Chris Neal
Plataforma
actualment no disponible a cap plataforma.
Edició en DVD i Blu-ray de Second Run editada l’octubre de 2021
Durada 102 minuts
Data d’estrena 15 de gener de 1990
Sinopsi
Incapaç d’afrontar una sèrie de desenganys i adversitats, la petita Celia, una nena de 9 anys que viu en un suburbi de Melbourne als anys 50, comença a confondre la realitat amb la fantasia.
Celia
País Austràlia
Any 1989
Direcció Ann Turner
Guió Ann Turner
Producció Seon Film Productions
Repartiment Rebecca Smart, Victoria Longley, Mary-Anne Fahey, Nicholas Eadie i Alexander Hutchinson
Fotografia Geoffrey Simpson
Muntatge Ken Sawolls
Música Chris Neal
Plataforma
actualment no disponible a cap plataforma.
Edició en DVD i Blu-ray de Second Run editada l’octubre de 2021
Durada 102 minuts
Data d’estrena 15 de gener de 1990
Sinopsi
Incapaç d’afrontar una sèrie de desenganys i adversitats, la petita Celia, una nena de 9 anys que viu en un suburbi de Melbourne als anys 50, comença a confondre la realitat amb la fantasia.
És curiós que una pel·lícula com Celia (1989), primer llargmetratge de la directora i guionista australiana Ann Turner, no sigui més coneguda a nivell internacional, o que no es pensi automàticament en ella a l’hora de parlar de les pel·lícules australianes més importants de les darreres dècades. Hi ha moltes coses que la converteixen en una pel·lícula extraordinària: la seva dimensió política, el seu evident feminisme, el seu gran atractiu formal i la seva manera, molt agosarada, de treballar el fantàstic i el terror. És precisament en aquest darrer àmbit, en la seva aportació als dos gèneres, on ha experimentat un nou reconeixement durant l’última dècada.
L’aparició d’una nova generació de directores de cinema de terror i fantàstic (ja podem parlar de dues onades: la que comença el 2014 amb A Girl Walks Home Alone at Night i Babadook, i la que encapçala Titane el 2021) va fer necessari mirar enrere i revisar el cinema de gènere fet per dones, i una de les pel·lícules redescobertes i reivindicades ha estat Celia. Malgrat ser força desconeguda pel gran públic, el film d’Ann Turner (Turtle Beach, Irresistible), cineasta amb una filmografia breu i la seva obra més important sent precisament aquesta, figura sempre en llocs molt alts a les llistes de millors pel·lícules de terror dirigides per dones. Tanmateix, veure-la fa evident que, tot i que es pot emmarcar dins d’aquest gènere, el seu abast és molt més ampli: és terror i és fantàstic, però també és cinema polític, un drama sobre la bogeria i, sobretot, un coming-of-age tan difícil de classificar com d’oblidar.
