Tresors amagats — Olivia: El refugi clàssic del desig femení
"Olivia", de Jacqueline Audry, està basada en la novel·la homònima de Dorothy Bussy, publicada sota pseudònim l’any 1949. L’obra va aparèixer després que Leontine Sagan rodés "Muchachas de uniforme" (1931), un film ‘queer’ pioner del cinema alemany, centrat en l’amor impossible entre una alumna i la seva professora en un internat femení dirigit per una directora autoritària que anticipa l’arribada del nazisme.
Mireia Iniesta
9 d'abril 2026
Olivia
Any 1951
País França
Direcció Jacqueline Audry
Guió
Colette Audry
Pierre Laroche
Novel·la: Dorothy Bussy
Producció Memnon Films
Repartiment
Edwige Feullère
Simone Simon
Marie-Claire Olivia
Fotografia Christian Matras
Música Pierre Sancan
Muntatge Marguerite Beaugé
Durada 88 minuts
Data d'estrena 27 d’abril 1951 a França
Gènere Drama
Sinopsi
Explica la història de les passions creixents que desperten una adolescent anglesa enviada durant un any a estudiar a una petita escola parisenca
Olivia
Any 1951
País França
Direcció Jacqueline Audry
Guió
Colette Audry
Pierre Laroche
Novel·la: Dorothy Bussy
Producció Memnon Films
Repartiment
Edwige Feullère
Simone Simon
Marie-Claire Olivia
Fotografia Christian Matras
Música Pierre Sancan
Muntatge Marguerite Beaugé
Durada 88 minuts
Data d'estrena 27 d’abril 1951 a França
Gènere Drama
Sinopsi
Explica la història de les passions creixents que desperten una adolescent anglesa enviada durant un any a estudiar a una petita escola parisenca
La pel·lícula d’Audry, fortament influïda per Muchachas de uniforme, també es desenvolupa en un internat femení als afores de París. Les dues professores que el dirigeixen, la Cara i la Julie, es disputen l’afecte de les estudiants fins al punt de crear dues faccions enfrontades. En el rerefons d’aquestes tensions es pot llegir l’existència d’una relació sentimental prèvia entre elles, marcada per la repressió. L’arribada d’una nova estudiant, Olivia, revifa la competició entre les dues. La jove s’enamora immediatament de Julie i viu el mateix turment amorós que el personatge de la Manuela a Muchachas de uniforme. Cap de les dues no accepta les restriccions socials i la força de la seva passió adolescent no troba cap barrera en la culpa. Les diferències entre els dos films radiquen en altres aspectes, començant per la posada en escena. La pel·lícula de Sagan és hereva de l’expressionisme alemany: les seves formes són horitzontals i la seva atmosfera, opressiva.
Tot i que la influència del Max Ophüls, amb qui havia treballat Audry, és visible en la fluïdesa dels moviments de càmera, la directora francesa troba la seva pròpia veu. Sembla com si l’efecte de les cotilles sobre els cossos de les alumnes, així com l’exuberància dels seus malucs arrodonits, es repliqués en els interiors de l’internat. Detalls com la presència de finestres i miralls ovalats o la forma serpentejant del passamà de l’escala subratllen encara més la càrrega eròtica de les mirades i la urgència del desig.