Tresors amagats — Olivia: El refugi clàssic del desig femení

La pel·lícula d’Audry, fortament influïda per Muchachas de uniforme, també es desenvolupa en un internat femení als afores de París. Les dues professores que el dirigeixen, la Cara i la Julie, es disputen l’afecte de les estudiants fins al punt de crear dues faccions enfrontades. En el rerefons d’aquestes tensions es pot llegir l’existència d’una relació sentimental prèvia entre elles, marcada per la repressió. L’arribada d’una nova estudiant, Olivia, revifa la competició entre les dues. La jove s’enamora immediatament de Julie i viu el mateix turment amorós que el personatge de la Manuela a Muchachas de uniforme. Cap de les dues no accepta les restriccions socials i la força de la seva passió adolescent no troba cap barrera en la culpa. Les diferències entre els dos films radiquen en altres aspectes, començant per la posada en escena. La pel·lícula de Sagan és hereva de l’expressionisme alemany: les seves formes són horitzontals i la seva atmosfera, opressiva.

Tot i que la influència del Max Ophüls, amb qui havia treballat Audry, és visible en la fluïdesa dels moviments de càmera, la directora francesa troba la seva pròpia veu. Sembla com si l’efecte de les cotilles sobre els cossos de les alumnes, així com l’exuberància dels seus malucs arrodonits, es repliqués en els interiors de l’internat. Detalls com la presència de finestres i miralls ovalats o la forma serpentejant del passamà de l’escala subratllen encara més la càrrega eròtica de les mirades i la urgència del desig.