Tresors amagats — Meek’s Cutoff: Viatge enlloc
Una caravana de pioners, un guia amb vestit de napa i un indi captiu transiten pels codis del western a ‘Meek’s Cutoff’ en el seu viatge per terres d’Oregon. Kelly Reichardt pren les regnes del gènere en una pel·lícula on l’Oest americà es mira al mirall i al seu revers.
Elisabet Cabeza
11 de setembre 2025
Meek’s Cutoff
Any 2010
País EEUU
Direcció Kelly Reichardt
Guió Jon Raymond
Producció
Evenstar Films
Filmscience
Harmony/Primitive Nerd
Repartiment
Michelle Williams
Bruce Greenwood
Rod Rondeaux
Paul Dano
Will Patton
Zoe Kazan
Fotografia Christopher Blauvelt
Disseny de producció David Doernberg
Música Jeff Grace
Muntatge Kelly Reichardt
Disponible Lloguer en Prime Video
Durada 104 mins
Data d’estrena Festival de Venècia 2010
Gènere Western
Sinopsi
Estats Units, 1845. Tres famílies de migrants es dirigeixen a un fèrtil vall d’Oregon. Viatgen amb totes les seves possessions i l’esperança d’una vida millor. El seu guia és Stephen Meek, un fanfarró que els ha convençut de separar-se del gruix de la caravana i seguir una drecera. La seguretat de Meek contrasta amb l’evidència que s’han perdut i que l’aigua i els avituallaments escassegen de manera alarmant. Pel camí es troben amb un nadiu americà a qui capturen. Després d’una acalorada discussió sobre si executar-lo o no, acorden mantenir-lo presoner perquè els guiï. L’Emily, una de les dones de la caravana, és qui més interactua amb ell i fins i tot arriba a encanonar Meek amb un rifle quan aquest amenaça matar l’indi.
Meek’s Cutoff
Any 2010
País EEUU
Direcció Kelly Reichardt
Guió Jon Raymond
Producció
Evenstar Films
Filmscience
Harmony/Primitive Nerd
Repartiment
Michelle Williams
Bruce Greenwood
Rod Rondeaux
Paul Dano
Will Patton
Zoe Kazan
Fotografia Christopher Blauvelt
Disseny de producció David Doernberg
Música Jeff Grace
Muntatge Kelly Reichardt
Disponible Lloguer en Prime Video
Durada 104 mins
Data d’estrena Festival de Venècia 2010
Gènere Western
Sinopsi
Estats Units, 1845. Tres famílies de migrants es dirigeixen a un fèrtil vall d’Oregon. Viatgen amb totes les seves possessions i l’esperança d’una vida millor. El seu guia és Stephen Meek, un fanfarró que els ha convençut de separar-se del gruix de la caravana i seguir una drecera. La seguretat de Meek contrasta amb l’evidència que s’han perdut i que l’aigua i els avituallaments escassegen de manera alarmant. Pel camí es troben amb un nadiu americà a qui capturen. Després d’una acalorada discussió sobre si executar-lo o no, acorden mantenir-lo presoner perquè els guiï. L’Emily, una de les dones de la caravana, és qui més interactua amb ell i fins i tot arriba a encanonar Meek amb un rifle quan aquest amenaça matar l’indi.
El meu retrobament amb Meek’s Cutoff va venir de la mà d’un llibre de Joan Didion i amb l’excusa de tornar al western, un dels gèneres cinematogràfics que més m’apassionen. Per entendre’ns: no vaig trigar gaire a decidir-m’hi.
A De dónde soy, el relat dels seus orígens familiars, Didion explica que conservava una tela brodada que una avantpassada seva havia fet de camí cap a Oregon a mitjans del segle XIX. “Dona la impressió que aquelles dones de la meva família eren pragmàtiques i fredament radicals en els seus instints més profunds, donades a tallar en sec amb tothom i amb tot el que coneixien”, diu l’escriptora nord-americana. “Sabien disparar i menar el bestiar, i quan a les seves criatures els quedaven petites les sabates van aprendre dels indis a fer mocassins”.
Havia vist Meek’s Cutoff el 2010, cobrint el Festival de Venècia, i inevitablement vaig pensar de nou en ella quan em van convidar a escriure sobre un Tresor Amagat. Potser no és una pel·lícula gaire oculta, tractant-se d’una producció nord-americana, però continua sent una joia mereixedora de ser redescoberta.
Reichardt es va inspirar en fets reals: el viatge d’unes 200 famílies que, en el seu camí cap a Oregon l’estiu de 1845, van decidir confiar en un guia anomenat Stephen Meek, que els va assegurar conèixer una drecera. La suposada drecera va resultar en 400 milles addicionals de viatge i la mort de 23 persones.
A la pel·lícula de Reichardt no són 200 famílies, sinó 3. Meek’s Cutoff no és una producció amb grans mitjans, extres ni estampides èpiques. Aquí l’únic que és a gran escala i imponent és el paisatge. La resta ho ocupen les petites coses: el grinyolar de les rodes de les carretes, el cruixir de la terra seca i les no tan petites misèries personals d’un transitar sense rumb i extremadament lent. Reichardt deixa que el tempo el marqui el trontollar de les carretes estirades pels bous. El vell Oest rarament ha aparegut tan inhòspit, tan bell i amb nits tan fosques, gràcies a la fotografia de Christopher Blauvelt. Ni els seus pioners tan perduts.
