Agnès Jaoui — César d’Honor per a una artista completa

A finals de l’any 2022, la cineasta francesa Agnès Jaoui va ser a Barcelona convidada per la Filmoteca de Catalunya. Filmtopia començava el seu camí precisament aquell any, però Jaoui no només va acceptar concedir una llarga entrevista a un projecte embrionari, sinó que ens va encoratjar a seguir endavant amb les seves paraules: “Bravo per aquesta plataforma! Hem de lluitar per això, hem de lluitar per reescriure la nostra història passada i transmetre-la. Això és tan important com tot allò que es fa avui. Parleu de passat i de futur, jo estic completament d’acord amb vosaltres. Recordar les dones importants que hi ha hagut i les dones que han tingut poder i se’ls ha tret, com se les ha esborrat de la història. És molt greu”. La concessió d’un merescudíssim César d’Honor a la cerimònia del 23 de febrer del 2024 torna a posar-la a primera línia i ens permet compartir la interessant conversa que vam tenir amb ella on, curiosament, no deixa de ser crítica amb els premis que ara li rendeixen homenatge i, on també s’esplaia parlant de la seva trajectòria, el salt a la direcció, Jean-Pierre Bacri, el masclisme a la professió, els seus referents, la vellesa i Isabel Coixet.

Precisament Isabel Coixet ens ha cedit molt generosament el text que l’Acadèmia de les Arts i Tècniques del Cinema de França li va demanar per celebrar aquest guardó a Jaoui. La cineasta catalana havia d’anar a París per la gala, però un assumpte personal li va impedir ser-hi, però ha volgut compartir amb Filmtopia i tota la seva audiència les càlides paraules que li dedica a la seva amiga Agnès Jaoui.

Agnès Jaoui entre les mil virtuts que posseeix, en té una que, per a mi, les engloba a totes, quan t’escolta i et mira, sents que et veu, que et veu realment, que veu el teu jo petit, contrariat, desvalgut, a la petita persona contradictòria i desvalguda que portes dins i que, malgrat veure’t, no et jutgi. Aquesta mateixa mirada, es pot veure a les seves pel·lícules. En la seva llarga carrera en què brilla com a guionista, directora, actriu i cantant, Agnès Jaoui passeja la seva mirada crítica, benèvola, generosa i delicada pel món que ens envolta, construint un encertat mirall on sempre, a vegades molt al nostre pesar, ens veiem reflectides. Com a directora i guionista (al costat del seu adorat Jean-Pierre Bacri) Agnès ha dirigit una sèrie de pel·lícules rodones des de qualsevol punt de vista, entre elles: On connaît la chanson, Como en las mejores familias, la pel·lícula que la va portar a l’avantsala de l’Oscar Para todos los gustos, Como una imagen, Llenos de vida…

Com a actriu, Agnès encarna un tipus de dona compromesa, sempre valenta, oberta al món, capaç de riure’s de si mateixa, una dona real, sense artificis, terriblement humana, una dona que fuig de les etiquetes i la romantització: una dona profundament lliure en tots els sentits de la paraula. Tots aquests adjectius es poden aplicar a l’Agnès cantant, una veu genuïna i única que travessa fronteres i té el poder de portar-nos a l’Havana, a Sevilla, a Tunísia, a tot arreu.

Aquest César d’Honor premia una carrera d’una coherència extraordinària, premia una artista capaç d’esborrar les línies entre les disciplines artístiques i capaç de continuar explorant amb passió, amb compassió i amor, aquest caçador solitari, com deia Carson McCullers, el cor humà.

Isabel Coixet