Agnès Varda — Passió per la vida i l’obra d’Agnès Varda
L’editorial Circe publica una gran biografia de qui, durant seixanta-cinc anys, va ser fotògrafa, directora de cinema i artista plàstica; una avançada a la seva època pels seus plantejaments, sempre francs i incisius, sobre el sexisme, l'avortament, l'explotació laboral, els drets de les persones immigrants i les relacions interracials.
Imma Merino 15 de maig 2025
La lectura d’Una pasión complicada m’ha dut a repensar el repte d’abordar La vida y la obra de Agnès Varda, subtítol del llibre escrit per la crítica i historiadora del cinema nord-americana Carrie Rickey que, amb l’edició original en anglès apareguda el 2024, ara publica Circe en la seva col·lecció de biografies. Dic això perquè com a estudiosa de l’obra de Varda, que du a referir-se inevitablement a la seva vida, a vegades crec que ningú no n’ha dit ni dirà res més substancial, clar i afinat que ella mateixa, almenys pel que fa a què la va inspirar, la recerca renovada d’unes formes pròpies, la construcció d’unes pel·lícules que dialoguen amb el treball previ com a fotògrafa (que, en el fons, no va deixar de ser mai) i les instal·lacions que van ocupar-la durant bona part dels seus últims anys, convertint-la en l’artista que potser també sempre va ser. Això tenint present el lluminós i enginyós llibre Varda por Agnès, una mena de collage amb textos i imatges que, amb una primera edició el 1994, va ser reeditat el 2022 afegint-s’hi un altre volum que reuneix les reflexions de l’autora sobre les seves obres creades posteriorment fins el 2019, en què va morir. I també, és clar, la lliçó magistral sobre la pròpia obra que va aportar amb la pel·lícula que, presentant-la a la Berlinale setmanes abans de traspassar, du el mateix títol de Varda por Agnès.
Tanmateix, tothom qui, amb textos i peces audiovisuals, ha interpretat la seva obra ha intentat (i així ho farà qui continuï la tasca) aportar una peça a un trencaclosques que mai no s’acabarà de completar: restarà un forat per seguir-lo omplint. Aquesta, de fet, és una idea vardiana: sempre manquen peces —per abastar una realitat, un personatge, una obra, una vida— i, mantenint alhora la curiositat per conèixer, s’ha d’acceptar que no pot saber-se i explicar-se tot. Ella tampoc no ho sabia tot sobre les seves imatges: d’aquí, per exemple, i tal com explica a Los espigadores y la espigadora… dos años después (2002), que es sorprengués quan el crític Philippe Piazzo va dir-li que les seves mans a Los espigadores y la espigadora (2000) van recordar-li com va filmar la pell de Demy a Jacquot de Nantes (1991).
En tot cas, Carrie Rickey aporta les seves peces interpretatives sobre l’obra de Varda lligant-la orgànicament a la vida, que va relatant amb una narració fluïda bastida amb un notable treball d’investigació i el testimoni d’una diversitat de persones que van relacionar-se amb l’autora de Cleó de 5 à 7 (1962). Ho fa amb estima per l’obra i la personalitat de Varda, a qui va conèixer, com tants i tantes d’altres que hem escrit sobre una dona que, essent accessible sense fer mai compliments per agradar, inspirava simpatia, cosa que segueix fent a través de la presència en part de les seves imatges i de la veu narrativa amb que sovint les acompanya.
A vegades he pensat si la passió per Varda no ha complicat la tasca d’aquells i sobretot d’aquelles —sens dubte, ens n’hem ocupat majoritàriament dones— que, amb un desig de vindicar-la, hem analitzat la seva obra tenint-ne més o menys present la vida. Complicant-la en el sentit que, em sembla, pot costar prendre’n una certa distància crítica. Tanmateix, de fet, és la passió que ha dut a estudiar-la amb la idea de contribuir a fer-li justícia: el reconeixement i l’interès creixent per Varda ha arribat després de molt de temps en què se la definia com la pionera de la nouvelle vague, però restava amagada sota la forta presència dels homes cineastes del moviment. Més enllà de la nouvelle vague, Varda va seguir fent la seva obra, però no sense dificultats i sovint sense que resultés gaire visible. Com explica molt bé Rickey, Varda va tenir moltes complicacions per produir i així realitzar bona part de les seves pel·lícules sense poder, a més, tirar endavant diversos projectes. Podia estranyar-te que parlés tant de diners fins que ho arribaves a comprendre: sempre va haver d’esforçar-se per trobar finançament. Agnès Varda. Una pasión complicada en dona compte abastament, com també de les complicitats que van ajudar a fer possible una obra concebuda amb una gran passió creativa i molta tenacitat.