FILMS

Crítica — Barbie: La bomba rosa

Barbieland no és el paradís que les Barbies creuen que és.

Nuria Vidal

Barbie

Any 2023

País Estats Units

Direcció Greta Gerwig

Guió Greta Gerwig
Noah Baumbach

Producció Warner Bros
Heyday Films
Mattei
LuckyChap Entertainment

Repartiment Margot Robbie
Ryan Gosling
Will Ferrel
Helen Mirren

Fotografia Rodrigo Prieto

Muntatge Nick Houy

Música Mark Robson
Andrew Wyatt

Distribució Warner Bros

Durada 114 min

Data d'estrena 20 de Juliol de 2023

Sinopsi

La Barbie i les Barbies viuen en un món de felicitat a Barbieland, on tot és perfecte, alegre, ordenat, amb música i molt de color. En aquest món viuen també Ken i els Kens que gairebé mai no surten de la platja on es dediquen a jugar entre ells. Un dia la Barbie es comença a fer preguntes incòmodes. Quan s'adona que és capaç de recolzar els talons a terra, i tenir els peus plans, decidirà calçar-se unes sabates sense talons i viatjar fins al món real. Ken la seguirà fins allà i junts descobriran que no tot és idíl·lic com a Barbieland.

Barbie

Any 2023

País Estats Units

Direcció Greta Gerwig

Guió Greta Gerwig
Noah Baumbach

Producció Warner Bros
Heyday Films
Mattei
LuckyChap Entertainment

Repartiment Margot Robbie
Ryan Gosling
Will Ferrel
Helen Mirren

Fotografia Rodrigo Prieto

Muntatge Nick Houy

Música Mark Robson
Andrew Wyatt

Distribució Warner Bros

Durada 114 min

Data d'estrena 20 de Juliol de 2023

Sinopsi

La Barbie i les Barbies viuen en un món de felicitat a Barbieland, on tot és perfecte, alegre, ordenat, amb música i molt de color. En aquest món viuen també Ken i els Kens que gairebé mai no surten de la platja on es dediquen a jugar entre ells. Un dia la Barbie es comença a fer preguntes incòmodes. Quan s'adona que és capaç de recolzar els talons a terra, i tenir els peus plans, decidirà calçar-se unes sabates sense talons i viatjar fins al món real. Ken la seguirà fins allà i junts descobriran que no tot és idíl·lic com a Barbieland.

Barbie és la pel·lícula de l’any. És la pel·lícula que més ha agradat, la que més ha irritat, la que més diners ha recaptat i la que més ha influït en el debat polaritzat del cinema fet per dones. Barbie és rodona, sense fissures: cinema comercial al servei d’una marca de joguines, porta a l’interior una bomba rosa de rellotgeria. Feia molt de temps que no veia un film que fes servir tan bé els mecanismes del mainstream per transmetre un missatge, una ideologia, que va contra el que està explicant. Greta Gerwig ha demostrat ser un autèntic geni.

No estic segura que quan Greta Gerwig i Noah Baumbach van començar a escriure aquest film sabessin realment l’arma carregada de futur que estaven construint. M’imagino, i és molt imaginar, que podrien preveure les reaccions d’un corrent del feminisme militant contra allò que la nina Barbie significa, però no sé si van arribar a somiar que la seva Barbieland connectés tan profundament amb un públic de dones i homes de tot el món.

Ja des de la seva primera seqüència, Greta Gerwig et col·loca als peus de la Barbie. Literalment. Quan veiem una Barbie/Monòlit en banyador a ratlles aparèixer davant les nenes amb nines nadons per anunciar l’arribada de l’odissea de la nina rossa, sabem que el referent d’aquest film no va ser Doris Day, sinó Stanley Kubrick, potser el director que ha sabut aprofitar millor el cinema de gran espectacle per fer autèntic cinema d’autor. Barbie és cinema d’autora.

La pel·lícula es divideix en quatre capítols més o menys explícits i molt diferents. Coneixem la Barbie i les Barbies a Barbieland, un món de felicitat i plenitud, de colors brillants, de música, de falsa alegria, de rituals i de domini absolut de les Barbies on els Kens existeixen com a simple complement necessari del qual no és necessari ni tan sols saber on viu. Una autèntica crisi existencial, fins i tot física, provoca a la Barbie la necessitat de conèixer el món real per intentar entendre els seus dubtes. El Ken simplement la segueix sense plena consciència d’on li portarà aquest viatge a al desconegut, un autèntic xoc cultural i emocional d’unes conseqüències inesperades que acaben amb el Ken de tornada a Barbieland i la Barbie buscant la nena que és, o ha estat, la seva propietària. Aquest fragment és el més brutal de tots per la seva crueltat amb la innocència de Barbie i Ken. Tots dos descobreixen al món real una forma de viure la feminitat i la masculinitat que ni tan sols havien pogut imaginar. Però mentre la Barbie l’aprofita per avançar en la seva humanització, el Ken la malinterpreta i la projecta de manera malsana quan al tercer fragment torna a Barbieland i converteix el lloc en Kendom, el regne de Ken amb totes les Barbies transformades en servidores dels Kens, anul·lades en la seva personalitat. 

“ÉS UN MUSICAL, ÉS UNA COMÈDIA ROSA, ÉS UNA AVENTURA, ÉS BONICA, ÉS DOLÇA, ÉS ATREVIDA, ÉS FELIÇ I ALHORA ÉS PROFUNDAMENT CRÍTICA”

Al món real, la Barbie lluita contra els manipuladors de Barbies que volen tancar-la en una caixa de cel·lofana, troba la seva creadora (com els replicants de Blade Runner) i decideix tornar a Barbieland amb la lliçó apresa. El que passa quan arriba i descobreix el que ha fet Ken és la part més interessant del film, la més arriscada, on Greta Gerwig llança el missatge: el món no és de les Barbies, el món no és dels Kens, el món ha de ser compartit per tots dos en igualtat i lliurement. És aquest desenllaç el que ha polaritzat més la crítica i el moviment feminista més intransigent.

Barbie , l’única, la primera, la veritable, és Margot Robbie, una actriu que sembla nascuda per a aquest paper, tan bonica com curiosa, tan plena de dubtes com de certeses. El guapo Ken no podia encarnar-lo ningú millor que Ryan Gosling. Amb el seu somriure ingenu i el seu cabell ros, Gosling interpreta un Ken perfecte com a noi de la platja sense cervell, sense personalitat pròpia. Les altres Barbies i els altres Kens omplen el paisatge amb els seus estereotips ben definits, incloses les Barbies rares, els models que van sortir malament o que no van funcionar.

La Barbieland de colors pastís, d’objectes de plàstic, d’espais compartimentats és un món de bella artificialitat on tots els elements són tangibles: els decorats estan construïts, els fons pintats. Gerwig busca a Barbieland l’univers visual dels grans musicals clàssics dels cinquanta: “espais meravellosament falsos, però emocionalment artificials”, afirma la directora. Aquest món artificial contrasta amb el realisme ple de llum monocolor de la realitat de Venice Beach i la ciutat de Los Angeles, on la manera de parlar, de vestir i de comportar-se de la Barbie i el Ken és completament aliena a la maligna quotidianitat.

Intel·ligent, divertida i amb múltiples capes, gairebé tantes com vestits té la Barbie, la pel·lícula és, sens dubte, el major espot publicitari  d’un producte, la campanya de màrqueting més gran mai imaginada. Però Barbie és també una història que parla d’ara mateix i ens obliga a pensar o repensar en quin món volem viure. Barbie és un musical, és una comèdia rosa, és una aventura, és bonica, és dolça, és atrevida, és feliç i alhora és profundament crítica. I és un gran èxit, Barbie és la pel·lícula més taquillera del 2023, la més taquillera dirigida mai per una dona i la quinzena més taquillera de tots els temps. La bomba rosa ha explotat en tots els sentits.

CRÍTICA Greta Gerwig

TAMBÉ ET POT INTERESSAR...

FILMS

Crítica

"Simple como Sylvain: Una història d’amor no tan simple"

Després d'estrenar-se a Un certain regard al Festival de Canes del 2023, la quarta pel·lícula de la canadenca Monia Chokri va guanyar el Cèsar a la millor pel·lícula estrangera, premi...

FILMS

Crítica

"Los tonos mayores: Missatges misteriosos"

La primera pel·lícula d'Ingrid Pokropek, una de les productores de 'Trenque Lauquen', ens presenta una història agredolça i fantàstica que va guanyar el premi a la millor actriu a la...

FILMS

Crítica

"Solo: Reines de la nit"

La cineasta canadenca Sophie Dupuis torna a confiar en Théodore Pellerin (Génesis; Mai, gairebé mai, a vegades, sempre) per protagonitzar aquest drama queer de to intimista que presenta un emocionant...

FILMS

Crítica

"Blondi: Més amiga que mare"

Òpera prima de l'actriu argentina Dolores Fonzi, 'Blondi' és una comèdia divertida i desenfada sobre una dona que va ser mare als 15 anys. Però lluny de viure-ho com un...

FILMS

Crítica

"Fancy Dance: El ball de Lily Gladstone"

Després de la seva nominació a l'Oscar per Los asesinos de la luna, Lily Gladstone protagonitza una sensible pel·lícula indie amb ressonàncies de Winter’s Bone, però sense la seva proposta...

FILMS

Crítica

"Shayda: Un homenatge a les dones valentes de l’Iran"

L'òpera prima de la directora Noora Niasari s'inspira en la lluita de la seva mare per fugir del marit abusador i iniciar una nova vida a Austràlia amb la seva...

FILMS

Crítica

"On the Go: Una road-movie queer, arriscada i lliure"

Utilitzant com a punt de partida la pel·lícula del 1982 'Corridas de alegría' de Gonzalo García-Pelayo, Maria Gisèle Royo i Julia de Castro construeixen una road-movie fresca i desinhibida. Un...

FILMS

Crítica

"La madre de todas las mentiras: Les imatges perdudes de les revoltes dels anys vuitanta al Marroc"

A través de la construcció familiar d'una maqueta del barri on van créixer, la directora revifa la memòria col·lectiva de tot un país.

FILMS

Crítica

"Descansa en Paz: La interrupció del dol"

L'actriu Renate Reinsve, protagonista de 'La peor persona del mundo', encarna en 'Descansa en paz' una mare que, després de viure la mort del seu fill, intenta assimilar el seu...

FILMS

Crítica

"Banel & Adama: L’amor és més fort que les supersticions ancestrals"

Notable òpera prima de Ramata-Toulaye Sy, cineasta francesa d'origen senegalès que va presentar el film en la secció oficial a concurs del passat Festival de Canes 2023, un privilegi concedit...

  • enllaç copiat

Has de subscriure't per llegir tot l'article.

Uneix-te a la comunitat Filmtopia per poder seguir donant-te el millor del cinema fet per dones i oferir-te nous continguts i activitats!

Selecciona una d'aquestes tres opcions!

subscripció mensual

4,99€

al mes

  • Accés il·limitat a tots els continguts escrits i en vídeo

SUBSCRIU-TE

subscripció anual

49€

a l’ANY

  • Accés il·limitat a tots els continguts escrits i en vídeo

SUBSCRIU-TE

subscripció FAN CLUB

99€

a l’ANY

  • Accés il·limitat a tots els continguts

  • Accés a sortejos de pòsters, llibres, entrades, etc.

  • 1 entrada gratis a l’any per assistir a una taula rodona o a una classe magistral sobre cinema fet per dones

  • 1 entrada gratis a l’any per assistir a una estrena d’una pel·lícula dirigida per una dona

  • 1 samarreta de Filmtopia

  • (Oferta vàlida només a Espanya)

SUBSCRIU-TE