Crítica — Barbie: La bomba rosa

Barbie és la pel·lícula de l’any. És la pel·lícula que més ha agradat, la que més ha irritat, la que més diners ha recaptat i la que més ha influït en el debat polaritzat del cinema fet per dones. Barbie és rodona, sense fissures: cinema comercial al servei d’una marca de joguines, porta a l’interior una bomba rosa de rellotgeria. Feia molt de temps que no veia un film que fes servir tan bé els mecanismes del mainstream per transmetre un missatge, una ideologia, que va contra el que està explicant. Greta Gerwig ha demostrat ser un autèntic geni.

No estic segura que quan Greta Gerwig i Noah Baumbach van començar a escriure aquest film sabessin realment l’arma carregada de futur que estaven construint. M’imagino, i és molt imaginar, que podrien preveure les reaccions d’un corrent del feminisme militant contra allò que la nina Barbie significa, però no sé si van arribar a somiar que la seva Barbieland connectés tan profundament amb un públic de dones i homes de tot el món.

Ja des de la seva primera seqüència, Greta Gerwig et col·loca als peus de la Barbie. Literalment. Quan veiem una Barbie/Monòlit en banyador a ratlles aparèixer davant les nenes amb nines nadons per anunciar l’arribada de l’odissea de la nina rossa, sabem que el referent d’aquest film no va ser Doris Day, sinó Stanley Kubrick, potser el director que ha sabut aprofitar millor el cinema de gran espectacle per fer autèntic cinema d’autor. Barbie és cinema d’autora.

La pel·lícula es divideix en quatre capítols més o menys explícits i molt diferents. Coneixem la Barbie i les Barbies a Barbieland, un món de felicitat i plenitud, de colors brillants, de música, de falsa alegria, de rituals i de domini absolut de les Barbies on els Kens existeixen com a simple complement necessari del qual no és necessari ni tan sols saber on viu. Una autèntica crisi existencial, fins i tot física, provoca a la Barbie la necessitat de conèixer el món real per intentar entendre els seus dubtes. El Ken simplement la segueix sense plena consciència d’on li portarà aquest viatge a al desconegut, un autèntic xoc cultural i emocional d’unes conseqüències inesperades que acaben amb el Ken de tornada a Barbieland i la Barbie buscant la nena que és, o ha estat, la seva propietària. Aquest fragment és el més brutal de tots per la seva crueltat amb la innocència de Barbie i Ken. Tots dos descobreixen al món real una forma de viure la feminitat i la masculinitat que ni tan sols havien pogut imaginar. Però mentre la Barbie l’aprofita per avançar en la seva humanització, el Ken la malinterpreta i la projecta de manera malsana quan al tercer fragment torna a Barbieland i converteix el lloc en Kendom, el regne de Ken amb totes les Barbies transformades en servidores dels Kens, anul·lades en la seva personalitat.