Crítica — Barbie: La bomba rosa
Barbieland no és el paradís que les Barbies creuen que és.
Barbie
Any 2023
País Estats Units
Direcció Greta Gerwig
Guió
Greta Gerwig
Noah Baumbach
Producció
Warner Bros
Heyday Films
Mattei
LuckyChap Entertainment
Repartiment
Margot Robbie
Ryan Gosling
Will Ferrel
Helen Mirren
Fotografia Rodrigo Prieto
Muntatge Nick Houy
Música
Mark Robson
Andrew Wyatt
Distribució Warner Bros
Durada 114 min
Data d'estrena 20 de Juliol de 2023
Sinopsi
La Barbie i les Barbies viuen en un món de felicitat a Barbieland, on tot és perfecte, alegre, ordenat, amb música i molt de color. En aquest món viuen també Ken i els Kens que gairebé mai no surten de la platja on es dediquen a jugar entre ells. Un dia la Barbie es comença a fer preguntes incòmodes. Quan s'adona que és capaç de recolzar els talons a terra, i tenir els peus plans, decidirà calçar-se unes sabates sense talons i viatjar fins al món real. Ken la seguirà fins allà i junts descobriran que no tot és idíl·lic com a Barbieland.
Barbie
Any 2023
País Estats Units
Direcció Greta Gerwig
Guió
Greta Gerwig
Noah Baumbach
Producció
Warner Bros
Heyday Films
Mattei
LuckyChap Entertainment
Repartiment
Margot Robbie
Ryan Gosling
Will Ferrel
Helen Mirren
Fotografia Rodrigo Prieto
Muntatge Nick Houy
Música
Mark Robson
Andrew Wyatt
Distribució Warner Bros
Durada 114 min
Data d'estrena 20 de Juliol de 2023
Sinopsi
La Barbie i les Barbies viuen en un món de felicitat a Barbieland, on tot és perfecte, alegre, ordenat, amb música i molt de color. En aquest món viuen també Ken i els Kens que gairebé mai no surten de la platja on es dediquen a jugar entre ells. Un dia la Barbie es comença a fer preguntes incòmodes. Quan s'adona que és capaç de recolzar els talons a terra, i tenir els peus plans, decidirà calçar-se unes sabates sense talons i viatjar fins al món real. Ken la seguirà fins allà i junts descobriran que no tot és idíl·lic com a Barbieland.
Barbie és la pel·lícula de l’any. És la pel·lícula que més ha agradat, la que més ha irritat, la que més diners ha recaptat i la que més ha influït en el debat polaritzat del cinema fet per dones. Barbie és rodona, sense fissures: cinema comercial al servei d’una marca de joguines, porta a l’interior una bomba rosa de rellotgeria. Feia molt de temps que no veia un film que fes servir tan bé els mecanismes del mainstream per transmetre un missatge, una ideologia, que va contra el que està explicant. Greta Gerwig ha demostrat ser un autèntic geni.
No estic segura que quan Greta Gerwig i Noah Baumbach van començar a escriure aquest film sabessin realment l’arma carregada de futur que estaven construint. M’imagino, i és molt imaginar, que podrien preveure les reaccions d’un corrent del feminisme militant contra allò que la nina Barbie significa, però no sé si van arribar a somiar que la seva Barbieland connectés tan profundament amb un públic de dones i homes de tot el món.
Ja des de la seva primera seqüència, Greta Gerwig et col·loca als peus de la Barbie. Literalment. Quan veiem una Barbie/Monòlit en banyador a ratlles aparèixer davant les nenes amb nines nadons per anunciar l’arribada de l’odissea de la nina rossa, sabem que el referent d’aquest film no va ser Doris Day, sinó Stanley Kubrick, potser el director que ha sabut aprofitar millor el cinema de gran espectacle per fer autèntic cinema d’autor. Barbie és cinema d’autora.
La pel·lícula es divideix en quatre capítols més o menys explícits i molt diferents. Coneixem la Barbie i les Barbies a Barbieland, un món de felicitat i plenitud, de colors brillants, de música, de falsa alegria, de rituals i de domini absolut de les Barbies on els Kens existeixen com a simple complement necessari del qual no és necessari ni tan sols saber on viu. Una autèntica crisi existencial, fins i tot física, provoca a la Barbie la necessitat de conèixer el món real per intentar entendre els seus dubtes. El Ken simplement la segueix sense plena consciència d’on li portarà aquest viatge a al desconegut, un autèntic xoc cultural i emocional d’unes conseqüències inesperades que acaben amb el Ken de tornada a Barbieland i la Barbie buscant la nena que és, o ha estat, la seva propietària. Aquest fragment és el més brutal de tots per la seva crueltat amb la innocència de Barbie i Ken. Tots dos descobreixen al món real una forma de viure la feminitat i la masculinitat que ni tan sols havien pogut imaginar. Però mentre la Barbie l’aprofita per avançar en la seva humanització, el Ken la malinterpreta i la projecta de manera malsana quan al tercer fragment torna a Barbieland i converteix el lloc en Kendom, el regne de Ken amb totes les Barbies transformades en servidores dels Kens, anul·lades en la seva personalitat.
“ÉS UN MUSICAL, ÉS UNA COMÈDIA ROSA, ÉS UNA AVENTURA, ÉS BONICA, ÉS DOLÇA, ÉS ATREVIDA, ÉS FELIÇ I ALHORA ÉS PROFUNDAMENT CRÍTICA”
Al món real, la Barbie lluita contra els manipuladors de Barbies que volen tancar-la en una caixa de cel·lofana, troba la seva creadora (com els replicants de Blade Runner) i decideix tornar a Barbieland amb la lliçó apresa. El que passa quan arriba i descobreix el que ha fet Ken és la part més interessant del film, la més arriscada, on Greta Gerwig llança el missatge: el món no és de les Barbies, el món no és dels Kens, el món ha de ser compartit per tots dos en igualtat i lliurement. És aquest desenllaç el que ha polaritzat més la crítica i el moviment feminista més intransigent.
Barbie , l’única, la primera, la veritable, és Margot Robbie, una actriu que sembla nascuda per a aquest paper, tan bonica com curiosa, tan plena de dubtes com de certeses. El guapo Ken no podia encarnar-lo ningú millor que Ryan Gosling. Amb el seu somriure ingenu i el seu cabell ros, Gosling interpreta un Ken perfecte com a noi de la platja sense cervell, sense personalitat pròpia. Les altres Barbies i els altres Kens omplen el paisatge amb els seus estereotips ben definits, incloses les Barbies rares, els models que van sortir malament o que no van funcionar.
La Barbieland de colors pastís, d’objectes de plàstic, d’espais compartimentats és un món de bella artificialitat on tots els elements són tangibles: els decorats estan construïts, els fons pintats. Gerwig busca a Barbieland l’univers visual dels grans musicals clàssics dels cinquanta: “espais meravellosament falsos, però emocionalment artificials”, afirma la directora. Aquest món artificial contrasta amb el realisme ple de llum monocolor de la realitat de Venice Beach i la ciutat de Los Angeles, on la manera de parlar, de vestir i de comportar-se de la Barbie i el Ken és completament aliena a la maligna quotidianitat.
Intel·ligent, divertida i amb múltiples capes, gairebé tantes com vestits té la Barbie, la pel·lícula és, sens dubte, el major espot publicitari d’un producte, la campanya de màrqueting més gran mai imaginada. Però Barbie és també una història que parla d’ara mateix i ens obliga a pensar o repensar en quin món volem viure. Barbie és un musical, és una comèdia rosa, és una aventura, és bonica, és dolça, és atrevida, és feliç i alhora és profundament crítica. I és un gran èxit, Barbie és la pel·lícula més taquillera del 2023, la més taquillera dirigida mai per una dona i la quinzena més taquillera de tots els temps. La bomba rosa ha explotat en tots els sentits.