FILMS

Crítica — Barbie: La bomba rosa

Barbieland no és el paradís que les Barbies creuen que és.

Nuria Vidal

Barbie

Any 2023

País Estats Units

Direcció Greta Gerwig

Guió Greta Gerwig
Noah Baumbach

Producció Warner Bros
Heyday Films
Mattei
LuckyChap Entertainment

Repartiment Margot Robbie
Ryan Gosling
Will Ferrel
Helen Mirren

Fotografia Rodrigo Prieto

Muntatge Nick Houy

Música Mark Robson
Andrew Wyatt

Distribució Warner Bros

Durada 114 min

Data d'estrena 20 de Juliol de 2023

Sinopsi

La Barbie i les Barbies viuen en un món de felicitat a Barbieland, on tot és perfecte, alegre, ordenat, amb música i molt de color. En aquest món viuen també Ken i els Kens que gairebé mai no surten de la platja on es dediquen a jugar entre ells. Un dia la Barbie es comença a fer preguntes incòmodes. Quan s'adona que és capaç de recolzar els talons a terra, i tenir els peus plans, decidirà calçar-se unes sabates sense talons i viatjar fins al món real. Ken la seguirà fins allà i junts descobriran que no tot és idíl·lic com a Barbieland.

Barbie

Any 2023

País Estats Units

Direcció Greta Gerwig

Guió Greta Gerwig
Noah Baumbach

Producció Warner Bros
Heyday Films
Mattei
LuckyChap Entertainment

Repartiment Margot Robbie
Ryan Gosling
Will Ferrel
Helen Mirren

Fotografia Rodrigo Prieto

Muntatge Nick Houy

Música Mark Robson
Andrew Wyatt

Distribució Warner Bros

Durada 114 min

Data d'estrena 20 de Juliol de 2023

Sinopsi

La Barbie i les Barbies viuen en un món de felicitat a Barbieland, on tot és perfecte, alegre, ordenat, amb música i molt de color. En aquest món viuen també Ken i els Kens que gairebé mai no surten de la platja on es dediquen a jugar entre ells. Un dia la Barbie es comença a fer preguntes incòmodes. Quan s'adona que és capaç de recolzar els talons a terra, i tenir els peus plans, decidirà calçar-se unes sabates sense talons i viatjar fins al món real. Ken la seguirà fins allà i junts descobriran que no tot és idíl·lic com a Barbieland.

Barbie és la pel·lícula de l’any. És la pel·lícula que més ha agradat, la que més ha irritat, la que més diners ha recaptat i la que més ha influït en el debat polaritzat del cinema fet per dones. Barbie és rodona, sense fissures: cinema comercial al servei d’una marca de joguines, porta a l’interior una bomba rosa de rellotgeria. Feia molt de temps que no veia un film que fes servir tan bé els mecanismes del mainstream per transmetre un missatge, una ideologia, que va contra el que està explicant. Greta Gerwig ha demostrat ser un autèntic geni.

No estic segura que quan Greta Gerwig i Noah Baumbach van començar a escriure aquest film sabessin realment l’arma carregada de futur que estaven construint. M’imagino, i és molt imaginar, que podrien preveure les reaccions d’un corrent del feminisme militant contra allò que la nina Barbie significa, però no sé si van arribar a somiar que la seva Barbieland connectés tan profundament amb un públic de dones i homes de tot el món.

Ja des de la seva primera seqüència, Greta Gerwig et col·loca als peus de la Barbie. Literalment. Quan veiem una Barbie/Monòlit en banyador a ratlles aparèixer davant les nenes amb nines nadons per anunciar l’arribada de l’odissea de la nina rossa, sabem que el referent d’aquest film no va ser Doris Day, sinó Stanley Kubrick, potser el director que ha sabut aprofitar millor el cinema de gran espectacle per fer autèntic cinema d’autor. Barbie és cinema d’autora.

La pel·lícula es divideix en quatre capítols més o menys explícits i molt diferents. Coneixem la Barbie i les Barbies a Barbieland, un món de felicitat i plenitud, de colors brillants, de música, de falsa alegria, de rituals i de domini absolut de les Barbies on els Kens existeixen com a simple complement necessari del qual no és necessari ni tan sols saber on viu. Una autèntica crisi existencial, fins i tot física, provoca a la Barbie la necessitat de conèixer el món real per intentar entendre els seus dubtes. El Ken simplement la segueix sense plena consciència d’on li portarà aquest viatge a al desconegut, un autèntic xoc cultural i emocional d’unes conseqüències inesperades que acaben amb el Ken de tornada a Barbieland i la Barbie buscant la nena que és, o ha estat, la seva propietària. Aquest fragment és el més brutal de tots per la seva crueltat amb la innocència de Barbie i Ken. Tots dos descobreixen al món real una forma de viure la feminitat i la masculinitat que ni tan sols havien pogut imaginar. Però mentre la Barbie l’aprofita per avançar en la seva humanització, el Ken la malinterpreta i la projecta de manera malsana quan al tercer fragment torna a Barbieland i converteix el lloc en Kendom, el regne de Ken amb totes les Barbies transformades en servidores dels Kens, anul·lades en la seva personalitat. 

“ÉS UN MUSICAL, ÉS UNA COMÈDIA ROSA, ÉS UNA AVENTURA, ÉS BONICA, ÉS DOLÇA, ÉS ATREVIDA, ÉS FELIÇ I ALHORA ÉS PROFUNDAMENT CRÍTICA”

Al món real, la Barbie lluita contra els manipuladors de Barbies que volen tancar-la en una caixa de cel·lofana, troba la seva creadora (com els replicants de Blade Runner) i decideix tornar a Barbieland amb la lliçó apresa. El que passa quan arriba i descobreix el que ha fet Ken és la part més interessant del film, la més arriscada, on Greta Gerwig llança el missatge: el món no és de les Barbies, el món no és dels Kens, el món ha de ser compartit per tots dos en igualtat i lliurement. És aquest desenllaç el que ha polaritzat més la crítica i el moviment feminista més intransigent.

Barbie , l’única, la primera, la veritable, és Margot Robbie, una actriu que sembla nascuda per a aquest paper, tan bonica com curiosa, tan plena de dubtes com de certeses. El guapo Ken no podia encarnar-lo ningú millor que Ryan Gosling. Amb el seu somriure ingenu i el seu cabell ros, Gosling interpreta un Ken perfecte com a noi de la platja sense cervell, sense personalitat pròpia. Les altres Barbies i els altres Kens omplen el paisatge amb els seus estereotips ben definits, incloses les Barbies rares, els models que van sortir malament o que no van funcionar.

La Barbieland de colors pastís, d’objectes de plàstic, d’espais compartimentats és un món de bella artificialitat on tots els elements són tangibles: els decorats estan construïts, els fons pintats. Gerwig busca a Barbieland l’univers visual dels grans musicals clàssics dels cinquanta: “espais meravellosament falsos, però emocionalment artificials”, afirma la directora. Aquest món artificial contrasta amb el realisme ple de llum monocolor de la realitat de Venice Beach i la ciutat de Los Angeles, on la manera de parlar, de vestir i de comportar-se de la Barbie i el Ken és completament aliena a la maligna quotidianitat.

Intel·ligent, divertida i amb múltiples capes, gairebé tantes com vestits té la Barbie, la pel·lícula és, sens dubte, el major espot publicitari  d’un producte, la campanya de màrqueting més gran mai imaginada. Però Barbie és també una història que parla d’ara mateix i ens obliga a pensar o repensar en quin món volem viure. Barbie és un musical, és una comèdia rosa, és una aventura, és bonica, és dolça, és atrevida, és feliç i alhora és profundament crítica. I és un gran èxit, Barbie és la pel·lícula més taquillera del 2023, la més taquillera dirigida mai per una dona i la quinzena més taquillera de tots els temps. La bomba rosa ha explotat en tots els sentits.

CRÍTICA Greta Gerwig

TAMBÉ ET POT INTERESSAR...

FILMS

Crítica

"Sangre en los labios: violent pressentiment del desig"

Rose Glass ens desafia, provoca i sedueix amb el seu segon llargmetratge, una violenta i captivadora relació lèsbica situada en un petit poble de Nou Mèxic. La passió entre Lou...

FILMS

Crítica

"HLM Pussy: Una girlhood per a l’època del post #metoo"

L'òpera prima de la cineasta francomarroquina Nora el Hourch aborda una sèrie de temes —el consentiment, la cultura de la violació i la violència sexual en l'àmbit adolescent—que poden resultar...

FILMS

Crítica

"Animalia: Una llum impredictible"

La notable òpera prima de Sofia Alaoui explora els límits de la ciència-ficció més metafísica.

FILMS

Crítica

"Pequeñas cartas indiscretas: Hipocresia davant de llibertat"

La directora anglesa Thea Sharrock reuneix un cop més les estupendes Olivia Colman i Jessie Buckley en un film ambientat als anys vint del segle passat en un poble on...

FILMS

Crítica

"A pulmón: Capbussar-se al mar amb les directores basques"

Bertha Gaztelumendi i Rosa Zufía bussegen a l'esplèndida realitat de les directores basques del segle XXI en un documental que és alhora una recerca i un descobriment.

FILMS

Crítica

"Club Zero: Alimentació inconscient"

En Club Zero, l'actriu Mia Wasikowska encarna una professora de nutrició amb un perillós pla per al seu alumnat.

FILMS

Crítica

"Tratamos demasiado bien a las mujeres: Carmen Machi, Àngel exterminador amb vestit de núvia"

La dissenyadora de vestuari Clara Bilbao debuta en la direcció amb una arriscada proposta que compta amb un repartiment estel·lar en què destaca Carmen Machi en un paper sorprenent. Tot...

FILMS

Crítica

"Nuestro último baile: Superar el dol ballant"

La directora suïssa Delphine Lehericey combina amb total naturalitat, els llenguatges del cinema i la dansa contemporània.

FILMS

Crítica

"Hotel Royal: L’assetjament masclista com a pel·lícula propera al terror"

El segon llarg de ficció de Kitty Green després de The Assistant reincideix en la vessant tenebrosa de les dinàmiques quotidianes del masclisme a través, aquest cop, de les convencions...

ENTREVISTES

Sandrine Bonnaire

"La intel·ligència d’una actriu i directora"

“El millor instrument de treball per a una actriu és la vida”

  • enllaç copiat

Has de subscriure't per llegir tot l'article.

Uneix-te a la comunitat Filmtopia per poder seguir donant-te el millor del cinema fet per dones i oferir-te nous continguts i activitats!

Selecciona una d'aquestes tres opcions!

subscripció mensual

4,99€

al mes

  • Accés il·limitat a tots els continguts escrits i en vídeo

SUBSCRIU-TE

subscripció anual

49€

a l’ANY

  • Accés il·limitat a tots els continguts escrits i en vídeo

SUBSCRIU-TE

subscripció FAN CLUB

99€

a l’ANY

  • Accés il·limitat a tots els continguts

  • Accés a sortejos de pòsters, llibres, entrades, etc.

  • 1 entrada gratis a l’any per assistir a una taula rodona o a una classe magistral sobre cinema fet per dones

  • 1 entrada gratis a l’any per assistir a una estrena d’una pel·lícula dirigida per una dona

  • 1 samarreta de Filmtopia

  • (Oferta vàlida només a Espanya)

SUBSCRIU-TE