Canes 2025 — Carla Simón, Kelly Reichardt, Julia Ducournau, Hafsia Herzi, Chie Hayakawa i Mascha Schilinski, en la cursa per la Palma d’or

Sis de les 19 pel·lícules anunciades aquest dijous dins la secció a concurs de la 78a edició del  Festival de Canes les firmen directores, dues més que l’any passat, i el mateix nombre que l’edició de 2023, fins ara el rècord de presència femenina en la competició per la Palma d’or. Atès que és probable que encara s’hi afegeixi algun títol d’última hora, com és habitual, aquest 2025 podria assolir-se una nova fita pel que fa al nombre de dones cineastes que aspiren al gran premi cannoise. Per ara, celebrem poder veure les noves pel·lícules de, per exemple, Kelly Reichardt, en el seu segon intent d’aconseguir la Palma d’Or després de Showing Up (2022), aquest cop amb The Mastermind, la seva particular incursió en el cinema d’atracaments. La també actriu Hafsia Herzi debuta a la competició de Canes amb el seu tercer llarg, La petite dernière, a partir de la novel·la homònima de Fatima Daas al voltant de l’experiència lèsbica d’una adolescent en una família musulmana d’origen algerià establerta a Marsella. Chie Hayakawa després d’haver presentat la seva òpera prima Plan 75 (2022) a la secció Un certain regard, fa el salt a la competició principal amb Renoir, un coming of age ambientat al Japó dels anys vuitanta. L’alemanya Mascha Schilinski està destinada a convertir-se en una de les sensacions d’aquest Canes 2025 amb Sound of Falling, que segueix la vida de quatre noies en diferents períodes en una granja al llarg d’un segle fins esvair les fronteres de la dimensió espacial que en principi les separa. Julia Ducournau, torna al festival després de triomfar-hi just l’any 2023 amb Titane, amb el seu nou film, Alpha, que se situa als Estats Units durant els anys vuitanta, en plena epidèmia del sida. Una temàtica que comparteix amb Romería, l’esperadíssima nova pel·lícula de Carla Simón, que també evoca la pèrdua del seu pare a causa del VIH.

El festival s’inaugura el dia 13 de maig amb Partir un jour, d’Amélie Bonnin, una extensió del seu multipremiat curtmetratge homònim. Fins al dia 24 de maig, les directores també tindran protagonisme en altres seccions paral·leles. Un certain regard sempré ha estat un espai hospitalari per a les cineastes emergents, però enguany només inclou, per ara, tres directores, entre els 16 títols anunciats. Tenim Promis le ciel, la nova proposta d’Erige Sehiri després d’Entre les figueres (2021); Karavan, el debut al llarg de la txeca Zuzana Kirchnerová; i Eleanor the Great, al voltant de la improbable amistat entre una dona de noranta anys i un jove de divuit, que suposa la primera pel·lícula de Scarlett Johansson com a directora. Fora de concurs, Rebecca Zlotowski presenta Vie Privée, amb Jodie Foster com a protagonista. I Romane Bohringer donarà a conèixer en sessió especial el drama maternofilial Dites-lui que je l’aime. En total, dels 52 films presentats en la roda de premsa d’aquest dijous 10 d’abril, només dotze estan firmats per dones, el que representa menys d’una quarta part del total.

Gala Hernández presenta a la Quinzena de Cineastes de Canes la seva nova peça 

La Quinzena de Cineastes, la secció off amb més ressò del Festival de Canes, acollirà la nova pel·lícula de Gala Hernández, +10k, una coproducció francoespanyola en què la cineasta murciana segueix explorant les manifestacions contemporànies i digitals d’una certa masculinitat, aquest cop a través de la figura d’en Pol, un jove que viu amb la seva àvia i somnia instal·lar-se  a Miami i generar ingressos de més de 10.000 dòlars al mes. El nou film de la guanyadora, entre molts altres premis, d’un César per La mecánica de los fluidos (2022) forma part de la selecció de curts de la Quinzena, una desena de títols que també inclou obres de dones com The Body de l’australiana Louris van de Geer, l’animació La mort du poisson d’Eva Lusbaronian i Nervous Energy d’Eve Liu. 

En la tria de divuit llargmetratges de la Quinzena, en trobem (només) sis amb directores rere la càmera: Amour apocalypse (Peak Everything), sisena pel·lícula de la quebequesa Anne Émond; L’éngloutie (The Girl in the Snow), òpera prima de Louise Hémon; Les filles désir (The Girls We Want) de la també debutant al llarg Prïncia Car; Que ma volonté soit faite de Julia Kowalski, sobre desig femení i possessions; Militantropos, d’Alina Gorlova, Yelizaveta Smith i Simon Mozgovyi, un documental que s’endinsa en les conseqüències de la invasió russa a Ucraïna; i una de les sensacions de Sundance, Sorry, Baby d’Eva Victor, distribuïda per A24, una comèdia dramàtica insòlita sobre una supervivent de violència sexual, que clausurarà la programació.

La Setmana de la crítica, per la seva banda, s’inaugura amb L’intérêt d’Adam de Laura Wandel, la nova pel·lícula de la directora d’Un pequeño mundo, que torna a posar la vulnerabilitat de la infància al centre d’atenció, aquest cop en un drama social de transfons hospitalari. La directora belga és dels pocs noms coneguts d’una secció que privilegia les cineastes emergents i les òperes primes. De les set pel·lícules a competició que aspiren a endur-se algun dels premis decidits per un jurat presidit per Rodrigo Sorogoyen, tres estan firmades per directores. Kika és el primer llargmetratge de ficció d’Alexe Poukine, que gira al voltant d’una dona que perd la seva parella i tot just s’adona que està embarassada. Productora habitual de Sean Baker, Shih-ching Tsou debuta com a directora amb Left-Handed Girl, ambientada en un mercat nocturn de la seva ciutat d’origen, Taipei, i que compta amb el guanyador de la darrera Palma d’Or com a muntador. També presenta el seu primer llargmetratge la francesa Pauline Loquès, Nino, sobre un jove que vagareja per París tot buscant reconnectar amb ell mateix. Fora de concurs, Alice Douard ressegueix a Des preuves d’amour les esperances i inseguretats d’una dona que espera criatura el seu nadó, quan qui està embarassada és la seva parella, un tema que ja havia explorat al seu curt L’attente. Finalment, Momoko Seto s’encarrega de clausurar la Setmana amb Planètes, una proposta de ciència-ficció no antropocèntrica.