Claudine Nougaret — El so com a creació
“Es fa so per a una imatge, però cal que la imatge deixi espai al so”.
El Festival Docs Barcelona d’aquest any va entregar el premi Docs d’Honor a la parella de documentalistes francesos formada per Claudine Nougaret i Raymond Depardon. El premi reconeix no només el treball de tots dos com a referents indiscutibles del documentalisme, també ha servit per destacar la figura de Claudine Nougaret, la primera dona enginyera de so de França. Nougaret va néixer a Montpeller el 1958. La seva primera formació va ser musical, però molt aviat va derivar el seu interès cap al so al cinema, sent pràcticament l’única dona que va estudiar aquesta branca a l’Escola Louis-Lumière de París. En una professió dominada per la presència masculina, Claudine es va donar a conèixer als 24 anys amb la pel·lícula El rayo verde d’Éric Rohmer. A finals dels anys vuitanta va conèixer Raymond Depardon amb qui porta treballant i vivint des de llavors. Junts van fundar el 1992 la productora Palmeraie et Désert amb la qual han produït tots els seus documentals d’una manera independent.
La seva preocupació per impulsar la presència de dones a les professions tècniques del cinema la va portar a crear el 2021 el premi CST a la millor tècnica jove del Festival de Canes, amb una especial atenció als càrrecs de directora de fotografia, enginyera de so i direcció artística on la paritat als equips encara està lluny de ser una realitat. Les candidates al premi d’aquest any han estat Evgenia Alexandrova, directora de fotografia de Les Femmes au Balcon, de Noémie Merlant; Ella Courvoisie, direcció artística de Vingt Dieux!, de Louise Courvoisier ; Armance Durix, enginyera de so de Les Femmes au Balcón, de Noémie Merlant; Louise Le Bouc Berger, direcció artística de Le Royaume, de Julien Colonna ; Astrid Tonnellier, direcció artística de Diamant Brut, d’Agathe Reidinger.
Claudine Nougaret és una dona franca, tranquil·la i molt directa, a qui vam tenir el plaer d’entrevistar quan va a estar a Barcelona on es mostrava encantada de rebre el premi Docs d’Honor: “Normalment mai em donen un premi, els donen al Raymond. Per una vegada he sentit que tenien ganes de reconèixer la meva feina i em sento molt agraïda”.
