ACTUALITAT

Premis Gaudí 2024 — ‘Creatura’ és la gran triomfadora d’uns premis repartits i molt reivindicatius

Els llargmetratges d'Elena Martín, guanyadora també del premi a Millor direcció, i d'Estibaliz Urresola Solaguren, Millor direcció novella, s’enduen els Gaudí a Millor pel·lícula i Millor pel·lícula en llengua no catalana.

Creatura, d’Elena Martín, ha estat la gran triomfadora de la nit dels Premis Gaudí, amb el reconeixement com la millor pel·lícula i la millor direcció per a Elena Martín, a més del premi al millor muntatge per a Ariadna Ribas i els tres premis per als actors, Alex Brendemühl, millor actor secundari, Clara Segura, millor actriu secundària i Clàudia Malagelada, millor actriu revelació. No va ser una sorpresa perquè la pel·lícula d’Elena Martín és sens dubte una de les millors de l’any per la valentia, la capacitat de provocar discussió i l’aposta per una sexualitat femenina molt més lliure. 

També Estibaliz Urresola va aconseguir tres importants estatuetes, el premi a la millor pel·lícula en llengua no catalana per a 20.000 especies de abejas, el premi a la millor direcció novell i el premi a la millor fotografia per a Gina Ferrer.

En una gala on hi havia una gran representació de dones cineastes, hi va haver dos moments emocionants. Un, quan la presidenta de l’Acadèmia Judith Colell, recordant Frances McDormand, va demanar a totes les professionals presents que tinguessin més de 50 anys que s’aixequessin per rebre un aplaudiment en un clar homenatge a totes les dones que han lluitat durant molts anys per aconseguir que la seva participació a la indústria deixi de ser anecdòtica per començar a estar completament normalitzada. L’altre gran moment el va protagonitzar precisament una cineasta veterana, Rosa Vergés, que rebia el Premi Gaudí d’Honor -Miquel Porter Moix pel seu amor al cinema i per la seva dedicació a una professió que ha estat la seva vida.

Però aquestes no van ser les úniques premiades, Claudia Pinto i Carmen Elias recollien emocionades el seu Gaudí al millor documental per Mentre siguis tu; Isabel Coixet el rebia pel guió d’Un amor; Patricia Font guanyava el Gaudí que atorga el públic per El mestre que va prometre el mar, Silvia Quer es feia amb el Gaudí a la millor pel·lícula de televisió per Quico Sabater, Sense Destí; Lala Huete ho aconseguia pel vestuari de Saben aquell i finalment, encara que no menys important, El Bus de Sandra Reina aconseguia el Gaudí al millor curtmetratge. Sense oblidar el premi a la millor actriu per a Carolina Yuste pel seu magnífic personatge a Saben aquell de David Trueba, film pel qual també han aconseguit una estatueta Yasmina Pradera com a part de l’equip de so i Caitlin Acheson com a membre de l’apartat de maquillatge i perruqueria.

 

En una gala molt reivindicativa, en què el tema dels abusos de poder a la professió va flotar sobre la cerimònia, al costat de les causes de les minories, tant les racials com les de gènere, i amb una clara solidaritat amb el poble palestí, els Premis Gaudí d’aquest any han celebrat la presència femenina en totes les categories, algunes tradicionalment ocupades per professionals masculins, com la millor prova que, tot i no haver arribat a la igualtat completa, el camí obert per les cineastes a les quals Judith Colell va voler reconèixer comença a donar els seus fruits.

Filmtopia se suma a les felicitacions a totes les guanyadores, les nominades i les moltes cineastes de totes les branques de la professió que han fet possible que aquest any estigui ple de noms de dones. Nosaltres les hem seguit de prop i amb moltes hem pogut parlar al llarg d’aquests mesos. Per això, a la nostra secció d’entrevistes es poden veure les que hem fet amb Rosa Vergés, Elena Martín, Estibaliz Urresola, Isabel Coixet, Patricia Font, Claudia Pinto i Carmen Elías; però també les d’Elena Trapé i Laia Costa per Els encantats, o Laura Ferrés per La imatge pemanent que, encara que se n’han anat de buit, ens deixen dues pel·lícules molt importants. A totes, moltes felicitats!

ACTUALITAT DIRECTORES Elena Martín GAUDÍ PREMIS

TAMBÉ ET POT INTERESSAR...

FESTIVALS

D’A 2024

"D’A 2024: També brillen les directores a les seccions paral·leles del festival"

Acabada la 14a edició del D’A Film Festival, recollim en aquesta segona crònica els títols més interessants del festival, amb una especial atenció als curtmetratges i dues seccions una mica...

FILMS

Crítica

"Rosalie: Una història d’amor inesperada"

Rosalie és bella, Rosalie és una dona, però Rosalie no és una dona bella com totes les altres. La directora francesa Stéphanie Di Giusto s'acosta a aquest personatge estrany amb...

FILMORETRATS

Meg Ryan

"L’estrella que estimava les cineastes"

Amb motiu de la seva visita al BCN Film Fest, on presentarà Lo que sucede después, la seva segona pel·lícula com a directora, repassem la trajectòria de Meg Ryan, rutilant...

ENTREVISTES

Stéphanie Di Giusto

"La sensualitat inesperada"

“Amb Rosalie en realitat he inventat el destí d'una dona que s'allibera amb la barba. He volgut, sobretot, explorar una història d'amor”.

ENTREVISTES

Alice Rohrwacher

"La cineasta de les meravelles"

“El cinema és una manera de viatjar en el temps”

FILMS

Crítica

"La quimera: Una faula entre dos mons"

El quart llargmetratge d'Alice Rohrwacher ens parla, amb lirisme i vitalitat, de la importància que tenen en les nostres vides les restes del passat.

FILMS

Crítica

"La noia que sanava: La nena santa"

El cinquè llargmetratge de la belga Fien Troch retrata una jove amb un do extraordinari en un context ordinari.

FILMS

Crítica

"Sangre en los labios: violent pressentiment del desig"

Rose Glass ens desafia, provoca i sedueix amb el seu segon llargmetratge, una violenta i captivadora relació lèsbica situada en un petit poble de Nou Mèxic. La passió entre Lou...

FILMS

Crítica

"HLM Pussy: Una girlhood per a l’època del post #metoo"

L'òpera prima de la cineasta francomarroquina Nora el Hourch aborda una sèrie de temes —el consentiment, la cultura de la violació i la violència sexual en l'àmbit adolescent—que poden resultar...

ENTREVISTES

Nora El Hourch

"Sobre el consentiment"

Nora el Hourch reflexiona en la seva òpera prima sobre les diferents velocitats de la lluita feminista o el moviment #metoo, depenent del context socioeconòmic en què es desenvolupi.

  • enllaç copiat

Has de subscriure't per llegir tot l'article.

Uneix-te a la comunitat Filmtopia per poder seguir donant-te el millor del cinema fet per dones i oferir-te nous continguts i activitats!

Selecciona una d'aquestes tres opcions!

subscripció mensual

4,99€

al mes

  • Accés il·limitat a tots els continguts escrits i en vídeo

SUBSCRIU-TE

subscripció anual

49€

a l’ANY

  • Accés il·limitat a tots els continguts escrits i en vídeo

SUBSCRIU-TE

subscripció FAN CLUB

99€

a l’ANY

  • Accés il·limitat a tots els continguts

  • Accés a sortejos de pòsters, llibres, entrades, etc.

  • 1 entrada gratis a l’any per assistir a una taula rodona o a una classe magistral sobre cinema fet per dones

  • 1 entrada gratis a l’any per assistir a una estrena d’una pel·lícula dirigida per una dona

  • 1 samarreta de Filmtopia

  • (Oferta vàlida només a Espanya)

SUBSCRIU-TE