Crítica — Después de Kim: Un thriller íntim

Ángeles González-Sinde va ser ministra de Cultura amb José Luis Rodríguez Zapatero. És guionista des de 1996, quan va escriure La buena estrella, de Ricardo Franco, per la qual va guanyar el seu primer Goya. La seva primera pel·lícula com a directora, La suerte dormida (2003), on ja va comptar amb Adriana Ozores com a protagonista, li va permetre guanyar un segon Goya, aquesta vegada a la millor direcció novella. Entre el 2008 i el 2022 es va dedicar gairebé exclusivament a l’escriptura. El 2013 va ser finalista del premi Planeta amb El buen hijo. El 2019 va publicar Después de Kim, que ella mateixa ha adaptat per al cinema.

A la pel·lícula, el matrimoni divorciat i distanciat s’encarna en Juan i Gloria, interpretats per Darío Grandinetti i Adriana Ozores. El film comença amb una seqüència misteriosa: veiem una dona que entra al jardí d’una casa i es dirigeix ​​al fons. Tot seguit, saltem a un altre escenari. Buenos Aires. Un matí d’hivern truquen a la porta de casa de Juan. És Glòria. Juan, un jubilat rondinaire, i Gloria, una freda terapeuta, es van separar fa vint anys i viuen pràcticament sense contacte. Són el pare i la mare de Kim. Gloria porta la notícia: Kim ha mort a Espanya, on vivia.

Tot i que es detesten, Juan i Gloria han de viatjar a Benidorm per fer-se càrrec del cos. Quan hi arriben, descobreixen que no saben res de la seva filla: ni què feia ni amb qui vivia. Tampoc sabien que tenia un fill, el seu net, que ha desaparegut juntament amb el marit de Kim. Cap dels dos no està preparat per al que els comunica la policia: la seva filla ha estat assassinada, presumiblement per la màfia russa.