Crítica — El guardián: Retrat d’un home
Sorprèn una mica que es parli d'òpera prima quan es parla d’"El guardián". I sorprèn perquè, en realitat, aquest és el quart llargmetratge de Nuria Ibáñez Castañeda, una directora espanyola que viu a Mèxic des de l’any 2002.
Nuria Vidal
16 de juliol 2026
El guardián
Any 2025
País
Espanya
Mèxic
Direcció Nuria Ibáñez Castañeda
Guió Nuria Ibáñez Castañeda
Producció
Miss Paraguay Producciones
Paloma Negra
Solita Films
Repartiment
Basilio Moncada
Gerardo Trejoluna
Fotografia Claudia Becerril Bulos
Muntatge Carlos Cañas Carreira
Música Sergio De La Puente
Gènere Drama
Distribució Syldavia Cinema
Durada 102 min
Data d'estrena 17/07/2026
Sinopsi
Basilio és contractat per cuidar una platja deserta a Baixa Califòrnia. En aquest paradís, en què sembla que no passa res, passen moltes coses, algunes il·legals. Basilio, que és un home de normes morals fèrries, busca fer el correcte. Tot i això, el que ell creu que és fer el correcte pot jugar-li en contra en una comunitat que amb prou feines coneix.
El guardián
Any 2025
País
Espanya
Mèxic
Direcció Nuria Ibáñez Castañeda
Guió Nuria Ibáñez Castañeda
Producció
Miss Paraguay Producciones
Paloma Negra
Solita Films
Repartiment
Basilio Moncada
Gerardo Trejoluna
Fotografia Claudia Becerril Bulos
Muntatge Carlos Cañas Carreira
Música Sergio De La Puente
Gènere Drama
Distribució Syldavia Cinema
Durada 102 min
Data d'estrena 17/07/2026
Sinopsi
Basilio és contractat per cuidar una platja deserta a Baixa Califòrnia. En aquest paradís, en què sembla que no passa res, passen moltes coses, algunes il·legals. Basilio, que és un home de normes morals fèrries, busca fer el correcte. Tot i això, el que ell creu que és fer el correcte pot jugar-li en contra en una comunitat que amb prou feines coneix.
El que crea la confusió d’anomenar-la òpera prima és que aquesta és la primera pel·lícula de ficció de Nuria Ibáñez Castañeda, documentalista reconeguda des de fa molts anys. Aquest no considerar els documentals com a pel·lícules és una cosa que s’haurien de replantejar molts festivals, com el de Morelia, on El guardián va guanyar el Premi a la Millor Òpera Prima a l’edició de l’any passat.
Ja al seu primer film, La cuerda floja, de 2009, Ibáñez Castañeda va demostrar una gran sensibilitat en la manera de mirar, d’escoltar els seus personatges. El seu segon documental és, sens dubte, un dels exemples més esfereïdors d’observació del món infantil. A El cuarto desnudo, de 2013, la directora planta la seva càmera a la consulta d’un hospital infantil i recull els testimonis de pares i mares, metges i criatures, sense sortir-ne mai. Potser, com a contrapunt a aquesta claustrofòbica visió, per fer el següent treball, Una corriente salvaje, de 2018, se’n va anar a filmar una platja deserta on sobreviuen dos homes ajudant-se l’un a l’altre.
Sense aquests antecedents, no s’entén la nova pel·lícula de Nuria Ibáñez, aquesta ficció que neix directament del tercer documental. Mentre rodava en una platja de Baixa Califòrnia, la Nuria va conèixer el Basilio Moncada, un home gran amb un fort arrelament en aquest espai. Va ser la idea d’explicar la seva història la que la va fer escriure una ficció a partir d’un personatge real.
