FILMS

Crítica — Fancy Dance: El ball de Lily Gladstone

Després de la seva nominació a l'Oscar per Los asesinos de la luna, Lily Gladstone protagonitza una sensible pel·lícula indie amb ressonàncies de Winter’s Bone, però sense la seva proposta formal, localitzada en la reserva Seneca-Cayuga, d'Oklahoma.

María Adell Carmona

Fancy Dance

Any 2023

País Estats Units

Direcció Erica Tremblay

Guió Erica Tremblay
Miciana Allisi

Producció Apple Original Films
Confluential Films
Significant Productions
AUM Group
Indigenous Intensive

Repartiment Lily Gladstone
Isabel Deroy-Olson
Shea Whigham
Ryan Begay

Fotografia Carolina Costa

Muntatge Robert Grigsby Wilson

Distribució Apple TV+

Durada 90 mins.

Data d'estrena 28 de juny de 2024

Sinopsi

Després de la desaparició de la seva germana, Jax i la seva neboda Roki han de romandre unides. Desesperades per mantenir intacte el que queda de la seva família, Jax i Roki fugen de la justícia i es llancen a la carretera en un viatge cap al Grand Nation Powwow de la ciutat d'Oklahoma.

Fancy Dance

Any 2023

País Estats Units

Direcció Erica Tremblay

Guió Erica Tremblay
Miciana Allisi

Producció Apple Original Films
Confluential Films
Significant Productions
AUM Group
Indigenous Intensive

Repartiment Lily Gladstone
Isabel Deroy-Olson
Shea Whigham
Ryan Begay

Fotografia Carolina Costa

Muntatge Robert Grigsby Wilson

Distribució Apple TV+

Durada 90 mins.

Data d'estrena 28 de juny de 2024

Sinopsi

Després de la desaparició de la seva germana, Jax i la seva neboda Roki han de romandre unides. Desesperades per mantenir intacte el que queda de la seva família, Jax i Roki fugen de la justícia i es llancen a la carretera en un viatge cap al Grand Nation Powwow de la ciutat d'Oklahoma.

El primer llargmetratge de la cineasta Erica Tremblay disposa de dos punts a favor: la presència de Lily Gladstone, després de la nominació a l’Oscar per Los asesinos de la luna, i la descripció en absolut edulcorada ni romantitzada de com és, actualment, la vida en una reserva. Tots dos elements estaven ja presents en la filmografia prèvia de Tremblay, qui va conèixer a Gladstone quan van rodar el curtmetratge Little Chief (2020), presentat en Sundance, en la reserva Seneca-Cayuga d’Oklahoma, on està també localitzada Fancy Dance. A nivell narratiu, el debut de Tremblay presenta evidents connexions amb l’excel·lent Winter’s Bone, de Debra Granik: en totes dues pel·lícules, dues dones endurides per l’entorn hostil i precari en el qual viuen es veuen empeses a sortir a la cerca d’un fantasma. Si en el cas del film de Granik, que li va proporcionar una nominació a l’Oscar a Jennifer Lawrence, fins llavors gairebé desconeguda, aquest fantasma era un pare desaparegut en misterioses circumstàncies, en el de Tremblay, l’absent és Tawi, la germana de Jax (Gladstone) i mare d’una nena de 13 anys, Roki. Tanmateix, aquesta no és una pel·lícula centrada en un misteri criminal, sinó en la relació que s’estableix entre Jax i Roki, tia i neboda, després d’aquesta desaparició angoixant i el viatge que emprenen (a partir d’un moment donat, Fancy Dance es converteix en una road movie) per intentar, a la seva manera, resoldre-la.

FANCY DANCE ÉS, DONCS, UNA PEL·LÍCULA D’INNEGABLE SENSIBILITAT, PERÒ MASSA MODELADA PER UN CERT ESTÀNDARD DE CINEMA INDIE ―ESTÈTICA NATURALISTA, RITME PAUSAT― EL PRINCIPAL INTERÈS DEL QUAL RADICA EN ELS DOS ELEMENTS QUE HEM COMENTAT AL PRINCIPI: EL FET DE DESCRIURE, AMB HONESTEDAT, LA VIDA D’UNA COMUNITAT INDÍGENA I, PER DESCOMPTAT, LILY GLADSTONE.

Com en el cas de Winter’s Bone, la cerca no és més que una excusa per dur a terme la descripció d’un univers que no sol ser representat en pantalla. La directora s’encarrega de denunciar, sense caure en la sordidesa, l’existència precària de les persones que viuen a la reserva, les diverses violències i racisme que pateixen i l’abandó per part de les autoritats (la desaparició de Tawi no aconsegueix despertar l’interès del FBI, malgrat la insistència de Jax). En contraposició, Tremblay presenta una enorme sensibilitat a l’hora de definir, també, aquesta comunitat nativoamericana, per l’herència, cultural o lingüística, que els uneix: Jax i Roki solen utilitzar la llengua cayuga per parlar entre elles i en l’estructura narrativa del film té molt pes el ball tradicional que Roki ballava amb la seva mare en el Powwow, una trobada anual per celebrar la cultura indígena. Són inqüestionables, doncs, les bones intencions d’una pel·lícula que, a més, aborda de manera directa la violència de gènere contra les dones indígenes, però que, al contrari que Winter’s Bone, que combinava una impactant textura documental amb un cert aire de tragèdia grega, no planteja cap proposta realment memorable a nivell formal. Fancy Dance és, doncs, una pel·lícula d’innegable sensibilitat, però massa modelada per un cert estàndard de cinema indie ―estètica naturalista, ritme pausat― el principal interès del qual radica en els dos elements que hem comentat al principi: el fet de descriure, amb honestedat, la vida d’una comunitat indígena i, per descomptat, Lily Gladstone. Des de l’inici ―d’esquena, fumant un cigarret i bevent cervesa, amb cara de pocs amics― la seva Jax és diametralment oposada a la Mollie de Los asesinos de la luna. Si aquesta última era el centre emocional i moral del film de Scorsese, Jax és una protagonista imperfecta, una dona endurida per la vida, amb un passat criminal, que actua d’improbable model per a la seva neboda. És d’agrair les capes que Tremblay superposa en el personatge ―Jax és lesbiana, un element que no és central en la trama, sinó un tret que la defineix―, una complexitat a la qual Gladstone, la reina del minimalisme i la contenció interpretativa (com va demostrar no sols en el film de Scorsese sinó, sobretot, en la seva commovedora aparició en Certain Women, de Kelly Reichardt), treu un enorme partit. Filmada, habitualment, en expressius primers plans, Gladstone és capaç de transmetre només amb el seu rostre, i utilitzant els mínims gestos necessaris, la fortalesa i la fragilitat d’un personatge a la vora de l’esfondrament.

ACTRIUS CRÍTICA DIRECTORES Erica Tremblay Lily Gladstone PEL·LÍCULA

TAMBÉ ET POT INTERESSAR...

ENTREVISTES

Imma Merino

"Espigoladora de les realitats i els somnis d’Agnès Varda"

"En aquesta exposició al CCCB es vol posar de manifest la dimensió polimorfa de l'obra d'Agnès Varda, una creadora que sempre va estar reinventant-se, buscant noves formes".

FILMS

Crítica

"Simple como Sylvain: Una història d’amor no tan simple"

Després d'estrenar-se a Un certain regard al Festival de Canes del 2023, la quarta pel·lícula de la canadenca Monia Chokri va guanyar el Cèsar a la millor pel·lícula estrangera, premi...

FILMS

Crítica

"Los tonos mayores: Missatges misteriosos"

La primera pel·lícula d'Ingrid Pokropek, una de les productores de 'Trenque Lauquen', ens presenta una història agredolça i fantàstica que va guanyar el premi a la millor actriu a la...

ENTREVISTES

Lone Scherfig

"Una contadora d’històries"

Acostumada a treballar a diferents països i cinematografies, la veterana directora danesa Lone Scherfig es va atrevir a posar-se al capdavant d'una pel·lícula xilena, de producció espanyola i amb actors...

FILMS

Crítica

"Solo: Reines de la nit"

La cineasta canadenca Sophie Dupuis torna a confiar en Théodore Pellerin (Génesis; Mai, gairebé mai, a vegades, sempre) per protagonitzar aquest drama queer de to intimista que presenta un emocionant...

ENTREVISTES

Dolores Fonzi

"Blondi, Mirko i la seva caòtica família"

“Blondi apareix com un personatge que és una mica el somni o el desig meu o de molts. La podem veure i dir: "M'hauria agradat tenir una mare així o...

FILMS

Crítica

"Blondi: Més amiga que mare"

Òpera prima de l'actriu argentina Dolores Fonzi, 'Blondi' és una comèdia divertida i desenfada sobre una dona que va ser mare als 15 anys. Però lluny de viure-ho com un...

ENTREVISTES

Glorimar Marrero

"Cinema militant, cinema polític, cinema feminista"

'La pecera' és allò que hem de vigilar, allò que hem de cuidar. Una peixera ben cuidada pot tenir un ecosistema molt saludable, però una peixera que no s'atén i...

FILMS

Crítica

"Shayda: Un homenatge a les dones valentes de l’Iran"

L'òpera prima de la directora Noora Niasari s'inspira en la lluita de la seva mare per fugir del marit abusador i iniciar una nova vida a Austràlia amb la seva...

FILMS

Crítica

"On the Go: Una road-movie queer, arriscada i lliure"

Utilitzant com a punt de partida la pel·lícula del 1982 'Corridas de alegría' de Gonzalo García-Pelayo, Maria Gisèle Royo i Julia de Castro construeixen una road-movie fresca i desinhibida. Un...

  • enllaç copiat

Has de subscriure't per llegir tot l'article.

Uneix-te a la comunitat Filmtopia per poder seguir donant-te el millor del cinema fet per dones i oferir-te nous continguts i activitats!

Selecciona una d'aquestes tres opcions!

subscripció mensual

4,99€

al mes

  • Accés il·limitat a tots els continguts escrits i en vídeo

SUBSCRIU-TE

subscripció anual

49€

a l’ANY

  • Accés il·limitat a tots els continguts escrits i en vídeo

SUBSCRIU-TE

subscripció FAN CLUB

99€

a l’ANY

  • Accés il·limitat a tots els continguts

  • Accés a sortejos de pòsters, llibres, entrades, etc.

  • 1 entrada gratis a l’any per assistir a una taula rodona o a una classe magistral sobre cinema fet per dones

  • 1 entrada gratis a l’any per assistir a una estrena d’una pel·lícula dirigida per una dona

  • 1 samarreta de Filmtopia

  • (Oferta vàlida només a Espanya)

SUBSCRIU-TE