Crítica — Filmei paxaros voando
Aquesta és una de les millors pel·lícules inèdites del 2024.
Filmei paxaros voando ( Filmé pájaros volando)
Any 2024
País Espanya
Direcció Zeltia Outeiriño González
Guió Zeltia Outeiriño González
Producció
Ringo Media
Sétima
Repartiment
Zeltia Outeiriño González
Socorro González González
Fotografia Lucía C. Pan
Muntatge
Zeltia Outeiriño González
Nuria Mosqueira
Música
Socorro González González
Marcos Outeiriño González
Ale Fergar
Durada 100 min
Sinopsi
Després de 20 anys vivint a Barcelona, Zeltia torna a Galícia per filmar la memòria del seu admirat oncle Antonio, un artesà tèxtil que va viure intensament durant els anys 80. Aquest retorn provoca el retrobament amb la seva mare, Socorro, una dona conservadora a qui Zeltia mai va voler assemblar-se. L'empitjorament sobtat de la salut de Socorro canvia la mirada de Zeltia, que descobrirà un camí de tornada a casa difícil, però també ple d'amor i cures.
Filmei paxaros voando ( Filmé pájaros volando)
Any 2024
País Espanya
Direcció Zeltia Outeiriño González
Guió Zeltia Outeiriño González
Producció
Ringo Media
Sétima
Repartiment
Zeltia Outeiriño González
Socorro González González
Fotografia Lucía C. Pan
Muntatge
Zeltia Outeiriño González
Nuria Mosqueira
Música
Socorro González González
Marcos Outeiriño González
Ale Fergar
Durada 100 min
Sinopsi
Després de 20 anys vivint a Barcelona, Zeltia torna a Galícia per filmar la memòria del seu admirat oncle Antonio, un artesà tèxtil que va viure intensament durant els anys 80. Aquest retorn provoca el retrobament amb la seva mare, Socorro, una dona conservadora a qui Zeltia mai va voler assemblar-se. L'empitjorament sobtat de la salut de Socorro canvia la mirada de Zeltia, que descobrirà un camí de tornada a casa difícil, però també ple d'amor i cures.
El debut en el llargmetratge documental de la cineasta gallega establerta a Barcelona Zeltia Outeiriño González comença com una indagació en la mateixa identitat a través de la memòria familiar per a revelar-se, finalment, com un commovedor homenatge d’una filla a la seva mare que no evita la reflexió crítica sobre la fragilitat del sistema sanitari i de cures al nostre país. Zeltia i Socorro, filla i mare, són les protagonistes d’aquest documental d’autoficció amb ressons de No Home Movie, de Chantal Akerman, que aborda, amb honestedat i emoció aclaparadores, les llums i les ombres dels vincles familiars.