FILMS

Crítica — Filmei paxaros voando

Aquesta és una de les millors pel·lícules inèdites del 2024.

María Adell Carmona

Filmei paxaros voando ( Filmé pájaros volando)

Any 2024

País Espanya

Direcció Zeltia Outeiriño González

Guió Zeltia Outeiriño González

Producció Ringo Media
Sétima

Repartiment Zeltia Outeiriño González
Socorro González González

Fotografia Lucía C. Pan

Muntatge Zeltia Outeiriño González
Nuria Mosqueira

Música Socorro González González
Marcos Outeiriño González
Ale Fergar 

Durada 100 min

Sinopsi

Després de 20 anys vivint a Barcelona, Zeltia torna a Galícia per filmar la memòria del seu admirat oncle Antonio, un artesà tèxtil que va viure intensament durant els anys 80. Aquest retorn provoca el retrobament amb la seva mare, Socorro, una dona conservadora a qui Zeltia mai va voler assemblar-se. L'empitjorament sobtat de la salut de Socorro canvia la mirada de Zeltia, que descobrirà un camí de tornada a casa difícil, però també ple d'amor i cures.

Filmei paxaros voando ( Filmé pájaros volando)

Any 2024

País Espanya

Direcció Zeltia Outeiriño González

Guió Zeltia Outeiriño González

Producció Ringo Media
Sétima

Repartiment Zeltia Outeiriño González
Socorro González González

Fotografia Lucía C. Pan

Muntatge Zeltia Outeiriño González
Nuria Mosqueira

Música Socorro González González
Marcos Outeiriño González
Ale Fergar 

Durada 100 min

Sinopsi

Després de 20 anys vivint a Barcelona, Zeltia torna a Galícia per filmar la memòria del seu admirat oncle Antonio, un artesà tèxtil que va viure intensament durant els anys 80. Aquest retorn provoca el retrobament amb la seva mare, Socorro, una dona conservadora a qui Zeltia mai va voler assemblar-se. L'empitjorament sobtat de la salut de Socorro canvia la mirada de Zeltia, que descobrirà un camí de tornada a casa difícil, però també ple d'amor i cures.

El debut en el llargmetratge documental de la cineasta gallega establerta a Barcelona Zeltia Outeiriño González comença com una indagació en la mateixa identitat a través de la memòria familiar per a revelar-se, finalment, com un commovedor homenatge d’una filla a la seva mare que no evita la reflexió crítica sobre la fragilitat del sistema sanitari i de cures al nostre país. Zeltia i Socorro, filla i mare, són les protagonistes d’aquest documental d’autoficció amb ressons de No Home Movie, de Chantal Akerman, que aborda, amb honestedat i emoció aclaparadores, les llums i les ombres dels vincles familiars.

Per seguir llegint cal registrar-se o tenir una subscripció.
Si ja tens un compte, accedeix aquí.

Registra't i podràs llegir 3 articles gratuïts al mes i fer comentaris

REGISTRA'T

subscripció mensual

4,99€

al mes

subscripció anual

49€

a l’ANY
PROVA GRATIS 15 DIES

subscripció FAN CLUB

99€

a l’ANY

Tria una de les nostres subscripcions per poder llegir tots els articles sense límits i així poder-te oferir els millors continguts:

SUBSCRIU-TE

Et queden 2/3 articles per llegir aquest mes

|

Subscriu-te si vols tenir accés il·limitat

Close