Crítica — Juliette en primavera: La família, malgrat tot
En el seu quart llargmetratge, la directora Blandine Lenoir adapta la novel·la gràfica ‘Juliette, los fantasmas regresan en primavera’, de Camille Jourdy.
Marla Jacarilla 19 de juny 2025
Juliette en primavera (Juliette au printemps)
Any 2024
País França
Direcció Blandine Lenoir
Guió
Maude Ameline
Camille Jourdy
Blandine Lenoir
Basada en la novel·la gràfica de Camille Jourdy
Producció
Auvergne Rhône-Alpes Cinéma
France 3 Cinéma
Karé Productions
Repartiment
Izïa Higelin
Sophie Guillemin
Jean-Pierre Darroussin
Noémie Lvovsky
Éric Caravaca
Salif Cissé
Fotografia Brice Pancot
Muntatge Héloïse Pelloquet
Música Bertrand Belin
Distribució Surtsey Films
Durada 95 minuts
Data d’estrena 20 de juny de 2025
Sinopsi
Juliette, una il·lustradora de llibres infantils, decideix desconnectar del seu treball uns dies i tornar al domicili familiar. Potser així la seva depressió s'atenuï i el seu estat de salut millori. Encara que, d'altra banda, pot ser la seva família no sigui la més apropiada per aportar estabilitat a la seva vida…
Juliette en primavera (Juliette au printemps)
Any 2024
País França
Direcció Blandine Lenoir
Guió
Maude Ameline
Camille Jourdy
Blandine Lenoir
Basada en la novel·la gràfica de Camille Jourdy
Producció
Auvergne Rhône-Alpes Cinéma
France 3 Cinéma
Karé Productions
Repartiment
Izïa Higelin
Sophie Guillemin
Jean-Pierre Darroussin
Noémie Lvovsky
Éric Caravaca
Salif Cissé
Fotografia Brice Pancot
Muntatge Héloïse Pelloquet
Música Bertrand Belin
Distribució Surtsey Films
Durada 95 minuts
Data d’estrena 20 de juny de 2025
Sinopsi
Juliette, una il·lustradora de llibres infantils, decideix desconnectar del seu treball uns dies i tornar al domicili familiar. Potser així la seva depressió s'atenuï i el seu estat de salut millori. Encara que, d'altra banda, pot ser la seva família no sigui la més apropiada per aportar estabilitat a la seva vida…
Insomni, depressió, síndrome de les cames inquietes, absència inexplicable de la menstruació… Juliette, il·lustradora de trenta anys en plena crisi, manifesta tots aquests símptomes i necessita definitivament una pausa en la seva vida. És per això que decideix prendre’s un descans i tornar una temporada al poble de la seva infància. Allí, en la que ara és la casa del seu pare, es retrobarà durant uns dies amb la seva excèntrica però entranyable família. Durant la seva estada, però, Juliette descobrirà un fet pertorbador del passat familiar que desconeixia per complet —o tal vegada havia oblidat— i que farà que es replantegi la seva vida.
En els últims anys, Blandine Lenoir ha anat desenvolupant una discreta però sòlida carrera en el món del cinema, dirigint pel·lícules com Zouzou (2014), 50 primaveras (2017) o La indignada Annie (2022), a més d’un bon grapat de curtmetratges i nombroses aparicions com a actriu (la primera d’elles, l’any 1991 en el polèmic curtmetratge Carne, de Gaspar Noè). Amb un to que oscil·la entre la comèdia i el drama, Lenoir ha mostrat des dels orígens el seu compromís feminista, abordant en els seus llargmetratges com a directora temes com la menopausa, l’avortament, la sexualitat en la tercera edat o la representativitat en la pantalla de cossos no normatius. Per a aquesta, la seva quarta pel·lícula, Lenoir ha adaptat la novel·la gràfica Juliette, los fantasmas regresan en primavera, de Camille Jourdy, il·lustradora que també ha col·laborat en el guió —i especialment en els diàlegs—.
