Crítica — La invitación: D’aliances, rutines, retrets i desídia

L’any 2015, el director, guionista i dramaturg català Cesc Gay va estrenar Els veïns de dalt, una reeixida obra de teatre que, alguns anys després, ell mateix s’encarregaria de portar a la pantalla gran amb el títol de Sentimental. El film es va convertir —també— en un rotund èxit que, en tan sols sis anys, donaria lloc a ni més ni menys que vuit adaptacions cinematogràfiques en diferents països: Rússia (Neprilichnye gosti, 2019), Itàlia (Vicini di casa, 2022), Suïssa (Die Nachbarn von oben, 2023), França (Et plus si affinités, 2024), República Txeca (V dobrém i zlém, 2024), Corea del Sud (Witjip saramdeul, 2025), Holanda (De bovenburen, 2026) i els EUA (The Invite, 2026). Aquesta última, que és la que ens ocupa, és a càrrec de la coneguda actriu i directora estatunidenca Olivia Wilde.

Wilde, que es va donar a conèixer al gran públic amb el seu personatge de Trece a House, va debutar com a directora l’any 2019 amb Súper empollonas, una atípica comèdia adolescent que aconseguiria alçar-se amb el premi a la millor òpera prima als Independent Spirit Awards. Tres anys després d’aquest prometedor debut arribaria un radical canvi de registre amb No te preocupes querida, una ucronia ambientada als EUA dels anys cinquanta i protagonitzada per Florence Pugh que convertia el somni americà en un malson pertorbador. El film, que va polaritzar a la crítica, va acabar transcendint molt més per motius extracinematogràfics, com ara els rumors, els suposats romanços i les diverses desavinences entre la directora i l’actriu protagonista.

Però anem a l’any 2026 i a la que podria ser, sens dubte, la consagració d’Olivia Wilde com a directora: La invitación. En el seu tercer llargmetratge, Wilde reprèn la història plantejada per Cesc Gay fa ja una dècada i, amb alguns canvis, la converteix en una divertidíssima comèdia, no sé si negra, però sí bastant fosca, que reflexiona sobre la crisi de la mitjana edat, les parelles de llarga durada i l’acumulació de ressentiment que, sovint, comporta la convivència continuada al llarg dels anys.