Crítica — La vida de una mujer: La vida i les seves contingències

Als cinquanta cinc anys, Gabrielle és no tan sols una prestigiosa cirurgiana maxil·lofacial, sinó també la cap de servei de l’hospital públic on treballa. Casada, però sense criatures, intenta dedicar la major part de la seva energia a la seva carrera professional. Aparentment, és la vida que ha triat, però… segur que és la vida que realment vol? Davant les altres persones és, sens dubte, una dona d’èxit. No obstant això, les seves responsabilitats, tant laborals com familiars, amb prou feines li deixen temps per descansar. A més, ara que a la seva mare li han diagnosticat la malaltia d’Alzheimer, Gabrielle (interpretada per Léa Drucker) haurà de convertir-se en la seva tutora legal i fer-se’n càrrec. Definitivament, aquest no és el millor moment perquè el seu col·lega i amic Kamyar deixi la feina a l’hospital, però una discussió sobre la seva baixa per paternitat —Kamyar acaba de ser pare— precipitarà les coses.

Fragmentada en onze capítols que canvien constantment de to i de ritme, La vida de una mujer ens mostra justament això: breus fragments de la vida de Gabrielle en diferents contextos. Discutint amb el seu marit, cuidant de la seva mare, comunicant a un seus pacient que té càncer. Perquè Gabrielle —com qualsevol altra persona, al cap i a la fi— ha d’assumir diferents rols depenent del context en què es mogui: la doctora resolutiva i segura de si mateixa, la pacient filla que es fa càrrec de la seva mare, l’esposa que, tot i que no ha tingut criatures pròpies, cuida de les del seu marit. És en aquesta atrafegada quotidianitat on irromp Frida (Mélanie Thierry), una escriptora que està preparant el seu nou llibre i que, per documentar-se, passarà alguns dies amb Gabrielle a l’hospital. Aquest temps compartit provocarà en la cirurgiana uns sentiments incontrolables que la portaran fins i tot a replantejar-se la seva vida.