Crítica — L’edat imminent: Estimar l’àvia
‘L'edat imminent’ és l'òpera prima del Col·lectiu Vigília de la UPF de Barcelona, un grup format per sis estudiants de Comunicació Audiovisual que, per fer el treball de final de carrera, van escollir tractar un tema intergeneracional entre una àvia de 86 anys i el seu net de 18. El projecte inicial va créixer fins a convertir-se en una de les pel·lícules sorpresa de l’any.
L’Edat Imminent
País Espanya
Any 2024
Direcció
Clara Serrano Llorens
Gerard Simó Gimeno
Guió
Ariadna Ulldemolins Abad
Clara Serrano Llorens
Laura Corominas Espelt
Producció Ringo Media
Repartiment
Miquel Mas Martínez
Antonia Fernández Mir
Nunu Sales
Tessa Dela Mercè
Jan Mediavilla
Claudia Jara
Albert Caro Aguilera
Fotografia Pau Vall Capdet
Muntatge
Celeste Barria Balma
Gerard Simó Gimeno
Música Laura Casaponsa
Distribució Outplay Films
Durada 74 min
Data d'estrena 13 de desembre de 2024
Sinopsi
Bruno acaba de fer 18 anys. Viu amb la seva àvia Natividad, una dona de 86 anys amb dificultats per moure's. La vida de Bruno es veu cada cop més limitada per la creixent dependència de la seva àvia, l'única família que ha conegut. Quan sorgeix l'oportunitat de portar-la a una residència, tots dos hauran de fer front a una decisió que no s'havien permès pensar.
L’Edat Imminent
País Espanya
Any 2024
Direcció
Clara Serrano Llorens
Gerard Simó Gimeno
Guió
Ariadna Ulldemolins Abad
Clara Serrano Llorens
Laura Corominas Espelt
Producció Ringo Media
Repartiment
Miquel Mas Martínez
Antonia Fernández Mir
Nunu Sales
Tessa Dela Mercè
Jan Mediavilla
Claudia Jara
Albert Caro Aguilera
Fotografia Pau Vall Capdet
Muntatge
Celeste Barria Balma
Gerard Simó Gimeno
Música Laura Casaponsa
Distribució Outplay Films
Durada 74 min
Data d'estrena 13 de desembre de 2024
Sinopsi
Bruno acaba de fer 18 anys. Viu amb la seva àvia Natividad, una dona de 86 anys amb dificultats per moure's. La vida de Bruno es veu cada cop més limitada per la creixent dependència de la seva àvia, l'única família que ha conegut. Quan sorgeix l'oportunitat de portar-la a una residència, tots dos hauran de fer front a una decisió que no s'havien permès pensar.
En les recents nominacions als Premis Gaudí, es va colar una pel·lícula completament inesperada i de la qual es coneixia ben poc. La nominació a la millor direcció novell per Clara Serrano Llorens i Gerard Simó Gimeno, per la pel·lícula L’edat imminent, es va convertir en la sorpresa d’una selecció molt previsible.
Fins aleshores, l’única cosa que se sabia d’aquest film és que havia passat pel Festival de Gijón, on va guanyar el Premi Dama al millor guió de pel·lícula espanyola i que estava programat al Reteena de Barcelona. Poca cosa per a una pel·lícula que mereix estar entre el més interessant de l’any.
Encara que el Gaudí només hagi tingut en compte els dos noms que apareixen com a directors, el millor d’aquest film intergeneracional és que és una obra col·lectiva, realitzada “en horitzontal” i no en “vertical” com sol ser habitual. L’edat imminent és el primer resultat del treball del Col·lectiu Vigília, un grup d’estudiants de la Universitat Pompeu Fabra decidits a instaurar una manera diferent de fer cinema.
El Col·lectiu Vigília està format per Laura Corominas Espelt, Laura Serra Solé, Clara Serrano Llorens, Gerard Simó Gimeno, Ariadna Ulldemolins Abad i Pau Vall Capdet, sis alumnes de Comunicació Audiovisual que van decidir unir-se en un projecte comú per fer un treball de final de grau comptant amb el suport de la universitat.
