Crítica — Luka: El desert dels bàrbars
Jessica Woodworth, codirectora amb Peter Brosens de 'La quinta estación', que va competir en 2012 en la secció oficial del Festival de Venècia, signa en solitari una adaptació impecable a nivell visual, encara que limitada en el seu desenvolupament dramàtic, de la famosa novel·la de Dino Buzzati, 'El desert dels tàrtars'.
Luka
País Bèlgica
Any 2023
Direcció Jessica Woodworth
Guió
Jessica Woodworth
Dino Buzzati
Producció
Bo Films
Krater Films
Beluga Tree
Palosanto Films
Volya Films
Art Fest
DoKino
Repartiment
Jonas Smulders
Geraldine Chaplin
Jan Bijvoet
Fotografia Virginie Surdej
Música Teho Teardo
Distribució Reverso Films
Durada 94 minuts
Data d’estrena 18 d’octubre de 2024
Sinopsi
Luka, un jove soldat, arriba a Fort Kairos, una remota fortalesa entre uns homes amb unes vides que estan definides per l'espera a un enemic de naturalesa mitològica. Allí, les seves esperances de demostrar els seus dots com a franctirador i d'entrar en combat es veuran aixafades per les rígides i cruels normes del lloc, en el qual també establirà una intensa relació d'amistat amb Gerónimo, un innocent soldat, i Konstantin, un misteriós tècnic de radar.
Luka
País Bèlgica
Any 2023
Direcció Jessica Woodworth
Guió
Jessica Woodworth
Dino Buzzati
Producció
Bo Films
Krater Films
Beluga Tree
Palosanto Films
Volya Films
Art Fest
DoKino
Repartiment
Jonas Smulders
Geraldine Chaplin
Jan Bijvoet
Fotografia Virginie Surdej
Música Teho Teardo
Distribució Reverso Films
Durada 94 minuts
Data d’estrena 18 d’octubre de 2024
Sinopsi
Luka, un jove soldat, arriba a Fort Kairos, una remota fortalesa entre uns homes amb unes vides que estan definides per l'espera a un enemic de naturalesa mitològica. Allí, les seves esperances de demostrar els seus dots com a franctirador i d'entrar en combat es veuran aixafades per les rígides i cruels normes del lloc, en el qual també establirà una intensa relació d'amistat amb Gerónimo, un innocent soldat, i Konstantin, un misteriós tècnic de radar.
El primer llargmetratge en solitari de Jessica Woodworth ―després d’una llarga i reeixida carrera al costat de Peter Brosens, amb qui va codirigir pel·lícules com El rey de los belgas o La quinta estación, que va competir a Venècia― és un imponent exercici d’estil inspirat en l’obra mestra de Dino Buzzati El desert dels tàrtars, escrita en 1940. Amb aquests antecedents, als quals es pot afegir la inclusió en el repartiment d’una llegenda com Geraldine Chaplin, era lògic que Luka despertés unes expectatives que, lamentablement, no aconsegueix complir. Woodworth sembla haver pres totes les decisions correctes en relació a l’aspecte visual de la pel·lícula, oblidant, pel camí, desenvolupar una història i construir uns personatges que estiguin a l’altura de la brillantor formal de la proposta.
