Crítica — Nino: Una variant masculina i nocturna de "Cléo de 5 a 7"
La sensible òpera prima de Pauline Loquès posa en evidència l’interès d’un corrent actual de cinema de dones per plasmar la vulnerabilitat masculina.
Eulàlia Iglesias
25 de juny 2026
Nino
Any 2025
País França
Direcció Pauline Loquès
Guió
Pauline Loquès
Maud Ameline
Producció Blue Monday Productions
Repartiment
Théodore Pellerin
William Lebghil
Salomé Dewaels
Jeanne Balibar
Camille Rutherford
Fotografia Lucie Baudinaud
Muntatge Clémence Diard
Música Thibault Deboaisne
Distribució Surtsey Films
Durada 96 minuts
Data d’estrena 26 de juny de 2026
Gènere Drama
Sinopsi
En tres dies, en Nino haurà d’afrontar una gran prova. Fins aleshores, els metges li han encomanat dues missions. Dos imperatius que portaran el jove a explorar els carrers de París, empenyent-lo a reconciliar-se amb la resta i amb ell mateix.
Nino
Any 2025
País França
Direcció Pauline Loquès
Guió
Pauline Loquès
Maud Ameline
Producció Blue Monday Productions
Repartiment
Théodore Pellerin
William Lebghil
Salomé Dewaels
Jeanne Balibar
Camille Rutherford
Fotografia Lucie Baudinaud
Muntatge Clémence Diard
Música Thibault Deboaisne
Distribució Surtsey Films
Durada 96 minuts
Data d’estrena 26 de juny de 2026
Gènere Drama
Sinopsi
En tres dies, en Nino haurà d’afrontar una gran prova. Fins aleshores, els metges li han encomanat dues missions. Dos imperatius que portaran el jove a explorar els carrers de París, empenyent-lo a reconciliar-se amb la resta i amb ell mateix.
Tot i que, com explica Pauline Loquès, Nino s’inspira en un cas real i dramàtic que va viure de prop, el punt de partida d’aquesta òpera prima recorda inevitablement Cleo de 5 a 7 d’Agnès Varda, però en una variant masculina i nocturna. El protagonista és el jove del títol, a qui un divendres li diagnostiquen de forma inesperada una malaltia greu. De cara al dilluns, ha de trobar algú que l’acompanyi per iniciar el tractament indicat. El film el segueix al llarg d’aquest cap de setmana en què es replanteja necessàriament la vida i, sobretot, la profunditat dels seus vincles amb la família i les amistats mentre vagareja per París. El desemparament que sent en Nino davant l’amenaça inesperada de la mort es fa literal quan queda tancat, sense voler, fora de casa seva. Un escenari que l’obliga a sortir a l’exterior i (re)connectar amb una sèrie de personatges: la seva mare (a qui dona vida Jeanne Balibar), el millor amic en una festa, l’antiga xicota i una amiga d’institut a qui havia perdut la pista. Loquès filma l’odissea interior de Nino per un París que s’escapa dels tòpics i que es fa present tota l’estona a través de la banda de so. A partir de les converses amb tot el seu entorn (sobretot l’última trobada nocturna amb l’amiga de l’institut, el millor de la pel·lícula) aprèn a entendre les seves pròpies emocions i a assumir la responsabilitat de la seva vida. També descobreix que es troba menys sol del que pensava.
