Crítica — Nuestro último baile: Superar el dol ballant
La directora suïssa Delphine Lehericey combina amb total naturalitat, els llenguatges del cinema i la dansa contemporània.
Nuestro último baile (Last Dance)
Any 2022
País Suïssa, Bèlgica
Direcció Delphine Lehericey
Guió Delphine Lehericey
Producció Box Productions, Need Productions
Repartiment François Berléand, La Ribot, Kacey Mottet Klein
Fotografia Hichame Alaouié
Muntatge Nicolas Rumpl
Música Nicolas Rabaeus
Distribució LaZona
Durada 84 min
Data d'estrena 15 de març del 2024
Sinopsi
Germain, un jubilat de 75 anys, es queda vidu inesperadament. Els seus fills intenten organitzar-li la vida sense donar-li temps a refer-se del dolor amb visites i trucades constants, menjars preestablerts... Però Germain vol complir una promesa que li va fer a la seva dona, i això el porta a conèixer una companyia de dansa contemporània liderada per La Ribot.
Nuestro último baile (Last Dance)
Any 2022
País Suïssa, Bèlgica
Direcció Delphine Lehericey
Guió Delphine Lehericey
Producció Box Productions, Need Productions
Repartiment François Berléand, La Ribot, Kacey Mottet Klein
Fotografia Hichame Alaouié
Muntatge Nicolas Rumpl
Música Nicolas Rabaeus
Distribució LaZona
Durada 84 min
Data d'estrena 15 de març del 2024
Sinopsi
Germain, un jubilat de 75 anys, es queda vidu inesperadament. Els seus fills intenten organitzar-li la vida sense donar-li temps a refer-se del dolor amb visites i trucades constants, menjars preestablerts... Però Germain vol complir una promesa que li va fer a la seva dona, i això el porta a conèixer una companyia de dansa contemporània liderada per La Ribot.
Suïssa de naixement, estudia a França, viu a Bèlgica, Delphine Lehericey és l’essència de la cultura francesa, no de França, però sí en francès. Segurament haver nascut en un país amb quatre llengües i viure en un altre que en comparteix dues, li ha donat a Lehericey la capacitat de combinar accents amb total naturalitat, però també l’agilitat per barrejar llenguatges diferents com són la dansa contemporània i el cinema.
Delphine Lehericey es va donar a conèixer al Festival de Sant Sebastià del 2013 amb la seva primera pel·lícula, Puppylove. El 2019 va presentar el seu segon treball, El horizonte, que, com la seva primera pel·lícula, se centra en històries d’adolescents. El seu tercer film, Nuestro último baile, seleccionat per estrenar-se a la Piazza Grande del Festival de Locarno on va guanyar el premi del públic, s’ocupa pel contrari d’un personatge de la tercera edat: un home de 75 anys que es queda vidu d’una manera inesperada.
La directora explica que es va inspirar en la figura del seu avi, o més ben dit del seu avi i la seva àvia, que durant la pandèmia van mantenir una correspondència secreta deixant petites cartes d’amor als llibres que es bescanviaven. Això i la promesa que es van fer, complir el darrer desig del que morís abans, van ser els motors per escriure la història de Germain.
Complir la promesa que li va fer a la Liz és la raó que porta Germain a unir-se a una companyia de dansa contemporània que dirigeix la coreògrafa La Ribot, en què la seva dona estava participant. No és una tasca fàcil, Germain haurà d’aprendre a moure’s, a treballar en equip, a deixar-se anar, a deixar anar les seves emocions. I a amagar-se dels seus fills sobreprotectors que segurament no entendrien res del que està fent.