Crítica — Por qué no escribo nada: El redescobriment de Carmen Laforet, l’escriptora vagabunda
A través de material d’arxiu de procedències diverses i de l’escriptura epistolar i periodística de Carmen Laforet, Isabel Fernández construeix un documental assagístic que il·lumina la biografia i el talent de l’escriptora que es va fer cèlebre per "Nada" (1945), però l’obra i la influència literària de la qual van més enllà d’aquesta novel·la.
María Adell Carmona
5 de novembre 2026
Por qué no escribo nada
Any 2026
País Espanya
Direcció Isabel Fernández
Guió
Marta Melgar
Isabel Fernández
Producció
Al Pati Produccions
Imaco 89
Repartiment
Mònica López
Laura Freixas
Najat El Hachmi
Karmele Jaio
Blanca Ripoll
Maria Zaragoza
Fotografia
Sandra Roca
Zhana Yordanova
Muntatge Elodie Leuthold
Música Belén Álvarez Doreste
Distribució Syldavia Cinema
Durada 103 min
Data d’estrena 6 de novembre de 2026
Gènere Documental
Sinopsi
Amb només 23 anys, Carmen Laforet va revolucionar la literatura espanyola amb la seva novel·la "Nada". El seu talent natural prometia una llarga trajectòria plena d’èxits, però no va ser així: va escriure poc i va anar caient en el silenci… O això és el que ens han explicat. Tanmateix, els textos de l’autora revelen una veritat molt diferent: la d’una dona lliure, original i rebel, que no va cedir als dictats de ningú. Aquesta vegada, Carmen Laforet pren la paraula i ens submergeix en el món d’una escriptora única, que lluita per la seva llibertat. La seva història és la de totes les dones que intenten sortir del guió.
Por qué no escribo nada
Any 2026
País Espanya
Direcció Isabel Fernández
Guió
Marta Melgar
Isabel Fernández
Producció
Al Pati Produccions
Imaco 89
Repartiment
Mònica López
Laura Freixas
Najat El Hachmi
Karmele Jaio
Blanca Ripoll
Maria Zaragoza
Fotografia
Sandra Roca
Zhana Yordanova
Muntatge Elodie Leuthold
Música Belén Álvarez Doreste
Distribució Syldavia Cinema
Durada 103 min
Data d’estrena 6 de novembre de 2026
Gènere Documental
Sinopsi
Amb només 23 anys, Carmen Laforet va revolucionar la literatura espanyola amb la seva novel·la "Nada". El seu talent natural prometia una llarga trajectòria plena d’èxits, però no va ser així: va escriure poc i va anar caient en el silenci… O això és el que ens han explicat. Tanmateix, els textos de l’autora revelen una veritat molt diferent: la d’una dona lliure, original i rebel, que no va cedir als dictats de ningú. Aquesta vegada, Carmen Laforet pren la paraula i ens submergeix en el món d’una escriptora única, que lluita per la seva llibertat. La seva història és la de totes les dones que intenten sortir del guió.
Qualsevol que hagi llegit Nada, la prodigiosa novel·la amb què Carmen Laforet, una desconeguda de només 23 anys, va guanyar la primera edició del Premi Nadal el 1944, recordarà la descripció vívida del claustrofòbic pis on viu l’Andrea, la protagonista, al número 36 del carrer Aribau de Barcelona. Una de les característiques més cridaneres del llibre, a més del seu estil poètic i intimista, és la manera com descriu la misèria i l’opressió de la postguerra espanyola des de la subjectivitat única d’una dona jove, tot reivindicant insolentment l’experiència femenina com un lloc privilegiat des del qual explicar un esdeveniment o un període històric. Sens dubte, alguna cosa revolucionària devia veure en l’obra una de les estrelles més grans del cinema dels anys quaranta, Conchita Montes, especialitzada a interpretar personatges femenins joves i combatius en els films d’Edgar Neville, que era la seva parella (com la meravellosa i moderníssima Domingo de carnaval), quan va decidir adquirir-ne els drets d’adaptació i escriure’n un guió cinematogràfic. El resultat va ser Nada (1947), una pel·lícula durament censurada per les autoritats franquistes, interpretada per Montes i dirigida per Neville, en la qual la direcció artística, de tall expressionista, subratllava els interiors asfixiants d’aquell edifici del carrer Aribau.
