FILMS

Crítica — Rita: El que veu una nena

Paz Vega col·loca la càmera a l'alçada dels ulls de la Rita, una nena de set anys, per explicar-nos com veu la violència masclista que el seu pare exerceix sobre la seva mare.

Nuria Vidal

Rita

País Espanya

Any 2024

Direcció Paz Vega

Guió Paz Vega

Producció Áralan Films
Oda Films
Art Sonora Estudis
Canal Sud

Repartiment Sofia Allepuz
Alejandro Escamilla
Paz Vega
Roberto Álamo

Música Pablo Cervantes

Fotografia Eva Díaz Iglesias

Muntatge Ana Álvarez Ossorio

Distribució Filmax

Durada 94 minuts

Data d'estrena 5 d'octubre del 2024

Sinopsi

Sevilla, juny de 1984. La Rita i el Lolo són dos germans de 7 i 5 anys que viuen en una senzilla família obrera. Comencen les vacances d'estiu i tot el país està revolucionat amb l'Eurocopa de futbol, ​​on Espanya ha passat als quarts de final. La calor referma i la Rita somia en anar a la platja, però la vida de la seva família no està per a moltes alegries.

Rita

País Espanya

Any 2024

Direcció Paz Vega

Guió Paz Vega

Producció Áralan Films
Oda Films
Art Sonora Estudis
Canal Sud

Repartiment Sofia Allepuz
Alejandro Escamilla
Paz Vega
Roberto Álamo

Música Pablo Cervantes

Fotografia Eva Díaz Iglesias

Muntatge Ana Álvarez Ossorio

Distribució Filmax

Durada 94 minuts

Data d'estrena 5 d'octubre del 2024

Sinopsi

Sevilla, juny de 1984. La Rita i el Lolo són dos germans de 7 i 5 anys que viuen en una senzilla família obrera. Comencen les vacances d'estiu i tot el país està revolucionat amb l'Eurocopa de futbol, ​​on Espanya ha passat als quarts de final. La calor referma i la Rita somia en anar a la platja, però la vida de la seva família no està per a moltes alegries.

L’any 2001, quan tenia 25 anys, Paz Vega va protagonitzar Solo mía, de Javier Balaguer, una pel·lícula que gosava dir en veu alta que la qüestió del maltractament i la violència masclista no era cosa de la gent més pobra que viu en pisos petits plens de criatures. A Solo mía, Sergi López era un autèntic maltractador de manual, amb una vida aparentment feliç amb la seva guapa i jove dona a qui literalment destrossa la vida.

Vint-i-dos anys més tard, Paz Vega ha decidit tornar a aquest tema amb la que és la seva primera pel·lícula com a directora. Però amb algunes variants molt importants. Si a Solo mía l’accent es posava en víctima i botxí, a Rita el que es vol és explicar com aquestes situacions de violència familiar es colen a la vida dels infants.

Fent servir records de la seva infància en un barri popular sevillà, anècdotes de veïnes i amics del carrer, però deixant sempre clar que “la pel·lícula no és biogràfica, però les imatges que he construït són imatges que jo he viscut”, Paz Vega fa un retrat de la vida d’una família obrera de classe mitjana baixa a la Sevilla calorosa i asfixiant de l’estiu del 1984.

La Rita té set anys, el seu germà el Lolo en té cinc, han començat les vacances i somien en anar a la platja. La seva mare la Mari (la pròpia Paz Vega) és una mestressa de casa dependent en tot del marit, el José Manuel (Roberto Álamo), un taxista cansat i sempre enfadat. Tots dos triguem a descobrir-los perquè la mirada de la nena els veu des de la seva alçada de cintura cap avall. Amb això, la directora i guionista deixa clar des del primer pla quin és el seu punt de vista: el de Rita, que amb els seus grans ulls ho veu tot, ho entén tot i ho pateix tot.

La Rita és una nena feliç, el Lolo és un nen callat, la Mari és una dona desgraciada, en José Manuel és un home violent. Entre ells no hi ha amor, no hi ha afecte, no hi ha res. La Mari aguanta i la Rita s’adona que la seva mare té por. Els dies passen lents i la calor fa que les situacions siguin encara més difícils.

La Rita té un amic, un nen una mica més gran que ella, fill d’una dona divorciada, molt mal vista al barri. La llei del divorci s’acaba d’aprovar, però la societat no ho accepta. La Mari s’enfronta a la incomprensió de la seva germana i de la seva mare: les dones han d’aguantar. I la Rita sent la tristesa de la seva mare. No veiem mai la violència directa, el món adult està sempre en fora de camp.

TOT, ABSOLUTAMENT TOT, ESTÀ EXPLICAT DES D’ELLA, DES DE LA SEVA MIRADA CURIOSA I DOLORIDA, DES DE LA SEVA INTEL·LIGÈNCIA I SENSIBILITAT.

Tot, absolutament tot, està explicat des d’ella, des de la seva mirada curiosa i adolorida, des de la intel·ligència i la sensibilitat. Ella protegeix Lolo, ella cuida de la seva mare, ella intenta comprendre el seu pare. El sòlid i ben construït guió se sosté sobre les seves tendres i fràgils espatlles. Per això era imprescindible trobar una Rita perfecta.

Treballar amb criatures sempre és difícil, encara més si a banda ets la directora i et reserves un paper a la pel·lícula. Després d’un càsting complicat, Paz Vega es va decidir per Sofia Allepuz, ella era Rita. Des d’Ana Torrent a El espíritu de la colmena no s’havien vist uns ulls tan expressius com els d’aquesta nena de set anys. Amb ella, els dos nens que l’acompanyen, Alejandro Escamilla com Lolo i Daniel Navarro com el seu amic, demostren que a Espanya, per fi, hi ha bons infants actors.

 Rita no sembla una primera pel·lícula i potser això és degut a l’enorme experiència de Paz Vega. Amb més de 70 pel·lícules com a actriu des que debutés amb 22 anys a Compañeros i ens enlluernés a Lucía y el sexo, Paz Vega ha treballat sense parar tant als Estats Units com a Espanya; ha tingut ocasió d’aprendre als rodatges i, sobretot, ha entès que un guió ha de ser molt clar, que en una pel·lícula no s’han de rodar coses que sobren. A Rita no sobra ni falta res.

Estrenada al Festival de Locarno, a les sessions de la Piazza Grande, Rita va ser una petita gran sorpresa per a molta gent de la crítica que no imaginava la capacitat de l’actriu per fer el que Eulàlia Iglesias definia a la seva crònica del festival com un “exercici que vol posar de manifest fins a quin punt es naturalitzava la violència contra les dones al fora de camp de la vida diària d’una Espanya que acabava d’aprovar la llei del divorci”. Un gran debut.

CRÍTICA DIRECTORES Paz Vega PEL·LÍCULA

TAMBÉ ET POT INTERESSAR...

ENTREVISTES

Mar Coll

"Retrat d’una maternitat dissident"

Entrevista a Mar Coll, directora de ‘Salve Maria’

FILMS

Crítica

"Salve Maria: Per què no l’estimo?"

Mar Coll s'atreveix amb un tema molt difícil i ple d'arestes en intentar explicar el rebuig d'una mare jove cap al seu fill i l'obsessió que desenvolupa quan comença a...

FILMS

Crítica

"#SeAcabó: Diario de las campeonas: Anatomia d’un instant"

El 20 d'agost del 2023 passarà a la història com el dia que la selecció espanyola femenina de futbol va guanyar el seu primer Mundial, una fita que immediatament va...

FILMS

Crítica

"Woman Of… : L’experiència d’una dona trans en la Polònia moderna"

Małgorzata Szumowska i Michał Englert conformen un gran fresc de reivindicació dels drets LGTBIQ+ al seu país en un film de gran sensibilitat audiovisual.

ENTREVISTES

Alauda Ruiz de Azúa

"El consentiment té moltes cares"

“Nos dimos cuenta desde el principio de que estábamos cuestionando los grandes conceptos: ¿Qué es juzgar? ¿Qué es perder? En el último episodio pensamos mucho en el tema de la...

SÈRIES

Crítica

"Querer: Aprendre a estimar-se una mateixa"

Alauda Ruiz de Azúa s'enfronta en la seva primera sèrie a un problema del qual es parla molt poc: els abusos sexuals dins del matrimoni.

FILMS

Crítica

"Luka: El desert dels bàrbars"

Jessica Woodworth, codirectora amb Peter Brosens de 'La quinta estación', que va competir en 2012 en la secció oficial del Festival de Venècia, signa en solitari una adaptació impecable a...

FILMS

Crítica

"La sustancia: Més jove, més bonica, més perfecta. Com tu, però millor"

Després del seu debut el 2017 amb 'Revenge', la directora francesa Coralie Fargeat torna amb 'La sustancia', un desmesurat film que farà les delícies de la gent aficionada al body...

FILMS

Crítica

"La infiltrada: A la boca del llop"

El thriller polític d'Arantxa Echevarría s'atreveix a explicar una història espinosa i oculta en el context del món etarra dels anys noranta.

ENTREVISTES

Carlota Pereda

"“No hi ha res més interessant que intentar esbrinar per què som com som”"

El 2022, Carlota Pereda va presentar l‘angoixant i pertorbadora 'Cerdita' al Festival de Sitges. Amb guió original de la pròpia directora i rodat a Extremadura, la pel·lícula estava inspirada en...

  • enllaç copiat

Has de subscriure't per llegir tot l'article.

Uneix-te a la comunitat Filmtopia per poder seguir donant-te el millor del cinema fet per dones i oferir-te nous continguts i activitats!

Selecciona una d'aquestes tres opcions!

subscripció mensual

4,99€

al mes

  • Accés il·limitat a tots els continguts escrits i en vídeo

SUBSCRIU-TE

subscripció anual

49€

a l’ANY

  • Accés il·limitat a tots els continguts escrits i en vídeo

SUBSCRIU-TE

subscripció FAN CLUB

99€

a l’ANY

  • Accés il·limitat a tots els continguts

  • Accés a sortejos de pòsters, llibres, entrades, etc.

  • 1 entrada gratis a l’any per assistir a una taula rodona o a una classe magistral sobre cinema fet per dones

  • 1 entrada gratis a l’any per assistir a una estrena d’una pel·lícula dirigida per una dona

  • 1 samarreta de Filmtopia

  • (Oferta vàlida només a Espanya)

SUBSCRIU-TE