Crítica — Todo lo que fuimos: El trauma que s’hereta
En el seu tercer llargmetratge, Cherien Dabis cerca l'equilibri entre l'èpic drama familiar i el retrat polític d'una Palestina en etern conflicte.
Marla Jacarilla
30 d'abril 2026
Todo lo que fuimos (Ally baqi mink)
Any 2025
País Palestina
Direcció Cherien Dabis
Guió Cherien Dabis
Producció
Pallas Film
AMP Filmworks
Displaced Pictures
Twenty Twenty Vision
Repartiment
Cherien Dabis
Saleh Bakri
Mohammed Bakri
Adam Bakri
Maria Zreik
Muhammad Abed Elrahman
Fotografia Christopher Aoun
Muntatge Tina Baz
Música Amin Bouhafa
Distribució Karma Films
Durada 145 minuts
Data d’estrena 30 d'abril de 2026
Gènere Drama
Sinopsi
Hanan, una dona palestina, narra la història de la seva família al llarg de tres generacions i set dècades. Una història punyent travessada per tensions polítiques, violència armada i injustícia social.
Todo lo que fuimos (Ally baqi mink)
Any 2025
País Palestina
Direcció Cherien Dabis
Guió Cherien Dabis
Producció
Pallas Film
AMP Filmworks
Displaced Pictures
Twenty Twenty Vision
Repartiment
Cherien Dabis
Saleh Bakri
Mohammed Bakri
Adam Bakri
Maria Zreik
Muhammad Abed Elrahman
Fotografia Christopher Aoun
Muntatge Tina Baz
Música Amin Bouhafa
Distribució Karma Films
Durada 145 minuts
Data d’estrena 30 d'abril de 2026
Gènere Drama
Sinopsi
Hanan, una dona palestina, narra la història de la seva família al llarg de tres generacions i set dècades. Una història punyent travessada per tensions polítiques, violència armada i injustícia social.
Han hagut de passar molts, molts anys perquè el poble Palestí comencés a tenir veu i ocupar un mínim d’espai en els nostres limitats imaginaris cinematogràfics. És probable que un important punt d’inflexió el marquessin, d’una banda, l’Oscar del 2024 a No other Land (documental sobre l’ocupació de Cisjordània dirigit conjuntament per un israelià i un palestí); i, de l’altra, l’inqüestionable èxit internacional de La voz de Hind (Kaouther Ben Hania, 2025). Després d’aquests dos films, el 2026 s’estrena en sales del nostre país Todo lo que fuimos, l’epopeia d’una família palestina de classe mitjana al llarg de tres generacions i set dècades. Una història que comença el 1948 —quan la Nakba va provocar l’exili de més de 700.000 palestins— i que abasta fins al 2022 —any tristament marcat per operacions militars israelianes i nombroses morts a Cisjordània—.
1948, 1978, 1988 i 2022 són, de fet, els anys concrets que serveixen per estructurar la història de la família Hammad, habitants de Jaffa que pateixen les conseqüències del desplaçament forçós, l’expropiació de terres i un conflicte armat que, malgrat el transcurs de les dècades, continua vigent avui dia.
