Crítica — Tríptico: Tres quadres inacabats
A la secció ‘Un impuls col·lectiu’ del passat D’A – Festival de Cinema de Barcelona, va destacar una proposta molt original per la seva concepció i els seus resultats. Realitzat per cinc alumnes i una alumna de la Universitat Pompeu Fabra, ‘Tríptico’ és la prova que el cinema es pot fer d'una altra manera jugant amb els gèneres i els espais.
Tríptico
País Espanya
Any 2024
Direcció
Daniel Grandes
Maria Martín-Maestro
Albert Olivé
Guió
Bernat Jordà
Albert Olivé
Producció Carlos Faci
Repartiment
Alba Mendoza
Eleazar Masdeu
Fotografia Carlos Faci
Muntatge
Daniel Grandes
Maria Martín-Mestre
Albert Olivé
Música
Gianluca Calcaño
Hans Ludwig
Distribució Independent
Durada 87 min
Data d'estrena 17 de gener de 2025
Sinopsi
Una herència. Una casa enorme i mig buida. Una parella jove que s'hi instal·la, potser per rodar una pel·lícula. Tres quadres misteriosos dins d’una habitació. I llavors comença a passar…
Tríptico
País Espanya
Any 2024
Direcció
Daniel Grandes
Maria Martín-Maestro
Albert Olivé
Guió
Bernat Jordà
Albert Olivé
Producció Carlos Faci
Repartiment
Alba Mendoza
Eleazar Masdeu
Fotografia Carlos Faci
Muntatge
Daniel Grandes
Maria Martín-Mestre
Albert Olivé
Música
Gianluca Calcaño
Hans Ludwig
Distribució Independent
Durada 87 min
Data d'estrena 17 de gener de 2025
Sinopsi
Una herència. Una casa enorme i mig buida. Una parella jove que s'hi instal·la, potser per rodar una pel·lícula. Tres quadres misteriosos dins d’una habitació. I llavors comença a passar…
A la presentació del film al D’A – Festival de Cinema de Barcelona, Carlos Losilla va dir: “Des de la sèrie B de suspens i terror fins al cinema d’autor més sofisticat, tot és possible en aquesta sorprenent òpera prima que el D’A presenta en primícia per demostrar que el jove cinema català també pot ser d’una altra manera”.
Efectivament, el cinema pot ser i es pot fer d’una altra manera. Tríptico el signen dos directors i una directora, però l’haurien pogut signar els cinc alumnes i una alumna de la UPF que l’han concebut com un treball col·lectiu que demostra que sense una productora al darrere i sense subvencions, es pot fer una pel·lícula. Una gran pel·lícula. El que cal són ganes, imaginació, col·laboració i saber què vols explicar. Les quatre coses es conjuguen en aquest film que miraculosament ha aconseguit arribar a estrenar-se com abans ja ho van fer altres pel·lícules també realitzades en horitzontal, com Les amigues de l’Àgata, Un sol radiant o L’edat imminent.
Els noms visibles del film són tres: Daniel Grandes, María Martín-Maestro i Albert Olivé. El muntatge el firmen aquestes persones, però el guió és d’Olivé i un altre company, Bernat Jordà. La fotografia l’assumeix Carlos Faci, que també ha exercit de productor. I a l’equip hi participen alumnes de la UPF involucrats i involucrades en aquest projecte col·lectiu. Però com fer una pel·lícula amb molt poc? Aquesta va ser la primera pregunta que van haver de respondre els autors i l’autora quan es van plantejar llançar un Verkami per al seu finançament. Amb el que van aconseguir i amb l’impagable assessorament i suport d’un grup de professors, professores i professionals, incloent-hi Carla Simón, Celia Rico i Gloria Salvadó, van aconseguir aixecar un film que només requeria un actor, una actriu i una localització molt especial.