Crítica — Zafari
Aquesta és una de les millors pel·lícules inèdites del 2024.
Zafari
Any 2024
País Veneçuela
Direcció Mariana Rondón
Guió
Mariana Rondón
Marité Ugás
Producció
Sudaca Films
Paloma Negra Films
Still Moving
Klaxon Cultura Audiovisual
Don Quijote Films
Selene Films
Artefactos S.F
Repartiment
Samantha Castillo
Francisco Denis
Varek La Rosa
Fotografia Alfredo Altamirano
Música Pauchi Sasaki
Durada 100 min.
Sinopsi
En un petit zoològic, els veïns de classes socials enfrontades festegen l’arribada de Zafari, l’hipopòtam. L’Ana, l’Edgar i el seu fill Bruno ho observen tot des de la finestra del seu edifici de classe alta en decadència. Davant la manca d’aliments, aigua i llum, l’Ana recol·lecta menjar en els apartaments abandonats, mentre la família busca una manera de fugir. Però uns estranys sorolls en els corredors l’esporugueixen cada cop més. En un món cada cop més salvatge, Zafari és l’únic que encara té suficient menjar.
Zafari
Any 2024
País Veneçuela
Direcció Mariana Rondón
Guió
Mariana Rondón
Marité Ugás
Producció
Sudaca Films
Paloma Negra Films
Still Moving
Klaxon Cultura Audiovisual
Don Quijote Films
Selene Films
Artefactos S.F
Repartiment
Samantha Castillo
Francisco Denis
Varek La Rosa
Fotografia Alfredo Altamirano
Música Pauchi Sasaki
Durada 100 min.
Sinopsi
En un petit zoològic, els veïns de classes socials enfrontades festegen l’arribada de Zafari, l’hipopòtam. L’Ana, l’Edgar i el seu fill Bruno ho observen tot des de la finestra del seu edifici de classe alta en decadència. Davant la manca d’aliments, aigua i llum, l’Ana recol·lecta menjar en els apartaments abandonats, mentre la família busca una manera de fugir. Però uns estranys sorolls en els corredors l’esporugueixen cada cop més. En un món cada cop més salvatge, Zafari és l’únic que encara té suficient menjar.
Les veneçolanes Mariana Rondón i Maite Ugás treballen mà a mà alternant direcció i producció als seus films. Zafari és la quarta pel·lícula que realitzen juntes per a la seva productora Sudaca. La situació política a Veneçuela les ha portat a haver d’exiliar-se al Perú, on han rodat aquesta estranya i fascinant pel·lícula que pren el nom d’un hipopòtam nouvingut a un petit zoològic. En el microcosmos en què conviu una classe alta vinguda a menys i un proletariat sense horitzons, la manca de menjar és un dels problemes més urgents. Sota l’aparença d’un conte fantàstic, el film traça un retrat sense misericòrdia de la vida a la Veneçuela de Maduro.