SEMINCI — Esculpint el temps
Les directores han signat alguns dels llargmetratges més interessants de la 71a edició de la SEMINCI. Des dels títols més premiats fins als que han passat desapercebuts, són moltes les idees innovadores en l'àmbit temàtic, narratiu i formal. En aquesta crònica, proposem un diàleg entre aquestes pel·lícules a partir de la seva exploració del temps. Si el temps és la matèria primera del cinema, aquestes cineastes el fan servir de maneres noves i estimulants, aturant-lo, deformant-lo o plegant-lo sobre si mateix.
Sara Gancedo
5 de novembre 2026
La Gradiva
La Gradiva va obtenir el Gran Premi a la Setmana de la Crítica de Canes i ha tornat a triomfar a Valladolid amb l’Espiga de Plata, l’Espiga Arc Iris i el Premi José Salcedo al Millor Muntatge. El brillant debut de Marine Atlan és un retrat sensible d’un grup d’estudiants de nacionalitat francesa en un viatge de final de curs a Pompeia. La ciutat apareix com una multiplicitat de ciutats sedimentades les unes sobre les altres: sota l’animada vida actual hi subjauen les ruïnes, la tragèdia que va acabar amb una població i alhora la va preservar per a la posteritat. Les restes de l’antiguitat són visibles però incognoscibles, sempre subjectes a interpretació, com demostra una seqüència en què l’alumnat intenta entendre un fresc enigmàtic guiat per la seva professora (Antonia Buresi). Aquest paisatge complex reflecteix la cartografia interior dels i de les adolescents mentre es busquen a si mateixos i mateixes entre el passat que els i les determina (les seves circumstàncies econòmiques, familiars i emocionals) i un futur incert.
