D’A 2024 — Agnès Varda en curt

El passat 29 de març es van complir cinc anys de la desaparició d’Agnès Varda, una dona que ha deixat una profunda empremta al cinema i que ha estat reconeguda per moltes directores com una de les seves principals influències. Varda té una àmplia filmografia en què hi ha ficcions i documentals, llargs i curts. A ella mai no li va importar experimentar amb tots els formats i tots els gèneres. 

Els set curtmetratges seleccionats pel D’A abasten gairebé cinquanta anys de la seva vida, del 1958 al 2003:

Du côté de la côte (1958), és un passeig divertit i fresc, ple de color i de llum pels paisatges de la Costa Blava.

Les fiancés du pont Mac Donald (Méfiez-vous des lunettes noires) (1961) és un miniclip mut de cinc minuts protagonitzat per Jean-Luc Godard i Anna Karina que apareix en una seqüència de Cleo de 5 a 7.

Elsa la rose (1966) està rodat durant el mes de juny del 1965 quan Agnès Varda va viure a la casa del poeta Louis Aragon i la seva dona Elsa Triolet, i va aprofitar per filmar-los mentre recordaven la seva joventut i la seva profunda història d’amor.

Réponse de femmes: Notre corps, notre sexe (1975), s’emmarca en el cinema militant i d’agitació dels moviments feministes dels anys 70. Quan el programa F comme Femme d’Antenne 2 va llançar la pregunta “Què és ser dona?”, Agnès Varda va respondre amb aquest documental de 8 minuts on queda clar que “Una dona no és un home sense cua ni cap”.

Les dites cariatides (1984) mostra la seva capacitat d’observar l’entorn urbà retratant dones estàtues, columnes humanes, les cariàtides de París, figures amagades, acompanyades dels versos de Baudelaire llegits per ella mateixa. 

T’as de beaux escaliers, tu sais… (1986) és un personal homenatge d’Agnès Varda en complir-se els 50 anys de la Cinémathèque Française. Narrat per Isabel Adjani, en tan sols tres minuts visualitza el contrast entre les mítiques escales del Palais de Chaillot i diferents escales vistes al cinema clàssic.

Le lion volatil (2003), el darrer curtmetratge programat, és una ficció en què Varda combina els llenguatges del cinema fantàstic amb el seu amor pels espais urbans. Una història protagonitzada pel gran Lleó de Belfort, que presideix majestuosament les catacumbes de la plaça Denfert-Rochereau.

Aquesta és una oportunitat esplèndida de gaudir de la intel·ligència, l’humor i la llibertat d’una directora increïble que podem qualificar de “Gran”, fins i tot fent cinema petit.

Entrades i més informació