D’A 2024 — Recordant el D’A 2023

Aprofitem que comença el D’A 2024 per recordar que l’any passat Filmtopia ja estava treballant encara que no fos d’una manera tan pública. Al D’A del 2023 vam fer algunes entrevistes amb directores que van compartir amb nosaltres els inicis d’aquest projecte il·lusionant. Per això, ara, un any després, les volem recuperar. Són entrevistes que hem donat a conèixer a les newsletters, però ens semblava que aquest era un bon moment per incorporar-les definitivament a la web. Recuperem les entrevistes de Georgia Oakley (Blue Jean), Zaida Carmona (La amiga de mi amiga) i Marta Romero (Toda una vida). Les tres pel·lícules es poden veure a Filmin.

Georgia Oakley, Blue Jean

Blue Jean va ser un dels grans debuts del cinema britànic del 2023. La pel·lícula, ambientada a l’Anglaterra de Thatcher, segueix els passos d’una professora d’educació física obligada a mantenir en secret la seva sexualitat per culpa de l’article 28, una llei clarament homòfoba (derogada fa només 20 anys) que prohibia “promoure l’homosexualitat”. Oakley visibilitza els efectes d’aquesta llei tan repressiva i les conseqüències que té, per a la protagonista i el seu entorn més proper, amagar que és lesbiana. Un retrat fràgil i contingut sobre l’autoacceptació i la sororitat queer.

Zaida Carmona, La amiga de mi amiga

Des de la seva estrena fulgurant l’any passat, La amiga de mi amiga, l’òpera prima de Zaida Carmona, ha anat conquerint públics amb la seva mirada fresca i desenfadada sobre les relacions lèsbiques. Una pel·lícula sobre lesbianes en la trentena, que neix de la necessitat de filmar entre amigues, de recrear un present on “s’estima molt, però s’estima malament”, un cant d’amor a l’alegria de viure, a la ciutat de Barcelona i a Éric Rohmer.

Marta Romero, Toda una vida

Aquest emocionant documental de Marta Romero pren el seu títol, Toda una vida, del bolero d’Antonio Machín que li serveix per emmarcar tota la vida dels seus avis, la Trini i el Paco, que va començar a filmar el 2010 i va seguir filmant fins a la mort de l’àvia el 2022. Quan va començar a rodar amb ells, amb la idea que simplement no es perdés la seva memòria, la memòria de la seva àvia estava intacta però, de mica en mica, al llarg dels anys, aquesta memòria es va anar esvaint, perdent-se en la boira de la terrible malaltia. Marta Romero no sabia llavors que estava rodant una preciosa història d’amor perllongada en el temps.