Agnieszka Holland — La vigència de Kafka

Entrevistar Agnieszka Holland és posar-se davant d’algú que forma part de la història del cinema. Nascuda el 1948 a Varsòvia, quan Polònia es trobava sota l’òrbita soviètica, en el si d’una família d’intel·lectuals —pare jueu i mare catòlica, tant ell com ella, periodistes compromesos—, la seva educació va estar guiada des de ben petita per una consciència política i social. Es va formar com a directora a l’Acadèmia de Cinema i Televisió de Praga (FAMU).

Holland va cridar l’atenció internacional amb Actores provinciales, amb la qual va guanyar el Premi de la Crítica de Canes l’any 1980. Un any després, la jove directora va aconseguir exiliar-se a França. A partir d’aquell moment, la seva carrera es va desenvolupar en diferents països, idiomes i formats. Europa, Europa, (1990), rescatada a Filmtopia com un Tresor amagat per Alicia Luna, va suposar la seva consagració internacional i la va convertir en una referent per a les noves generacions de cineastes. Tot i reivindicar el seu internacionalisme europeu, també és una de les grans defensores del treball a la televisió, on és habitual com a directora de capítols en sèries tan rellevants com The Wire o House of Cards.

Després d’haver posat el focus en un problema tan greu com el de les persones refugiades a la frontera polonesa amb Bielorússia, a la notable Green Border, Agnieszka Holland ha escollit la figura de Franz Kafka, un escriptor que va néixer com a ciutadà de l’Imperi austrohongarès, era jueu, vivia a la Praga txeca i parlava i escrivia en alemany, com a protagonista del seu últim film. Amb la col·laboració del jove actor alemany Idan Weiss, Holland s’allunya de la pel·lícula autobiogràfica més convencional per intentar arribar a l’ànima i l’esperit d’una de les figures fonamentals de la cultura europea.