Tresors amagats — Europa, Europa: La filla desmembrada

Per començar la pel·lícula, Agnieszka Holland ens submergeix sota l’aigua mirant de cara un cos que s’enfonsa, ensopega amb un altre cos, tots dos es regiren fins que el cos d’un adolescent lluita per tornar a la superfície. És una mena de part, el nostre, que finalitza amb el cant murmurat i feliç d’una mare sobre els crèdits inicials. Cada espectador i espectadora és ja, d’alguna manera, el i la protagonista. I sabem que la veu és la d’una mare perquè també s’escolta el sanglot d’un nadó. No calen escenes familiars, càlides o felices. Això ja és suficient.

I s’obre en negre. Quan la pel·lícula s’il·lumina a la pantalla, la història ja va començar temps enrere. I quan les imatges ens mostren la vida dels personatges, tot està cobert d’un daurat difús i un blanc trencat. No han passat ni tres minuts quan la història esclata en la Nit delsa Vidres Trencats i el món feliç acaba de desaparèixer. Ningú a la pel·lícula ens ho diu, són les imatges les que ho expliquen. En la pell del protagonista vivim la història d’una Europa segrestada, ultratjada, trepitjada, confosa, sacsejada i reduïda a cendres. La seva fugida cap a la vida l’obliga a canviar tres vegades d’identitat. De jueu alemany a polonès, de polonès a rus soviètic. De soviètic, novament a alemany segrestat pels comunistes i educat en un orfenat estalinista.

Això és el que ens mostra Holland amb tota la seva gosadia el 1990. I explicada així, la pel·lícula s’acosta a la sàtira, trobant el seu moment culminant quan les mesures del crani de l’adolescent són exhibides pels nazis com les d’un ari pur. El món és un boig a lloms d’un cavall desbocat. Fa anys encara podia riure revisant aquesta pel·lícula. Avui, que ja som al 2025, l’angoixa m’oprimeix.

Europa, Europa és una amarga sàtira vertiginosa en què l’angoixa nodreix una trama de superació, creixement i autodescobriment. Però curiosament també defineix el nostre present i ens escup a la cara, a vegades en to de sàtira, a vegades en to de drama bèl·lic, el viatge d’un heroi de setze anys. Em commou Europa, Europa i m’agrada perquè ens explica, a través dels esdeveniments, la història dels pactes de Stalin.