Tresors amagats — Europa, Europa: La filla desmembrada
Coneixes el mite de l’Europa raptada per Zeus transformat en un bou per endur-se-la a Grècia? Agnieszka Holland ens explica en aquesta pel·lícula la història d’un adolescent que neix en un poble alemany i sobreviu al saqueig i la destrucció del seu món feliç. Està basada en la història real de Solomon Perel, que també signa el guió juntament amb Holland i Paul Hengge.
Europa, Europa (Europa Europa)
País
Alemanya
Polonia
França
Any 1990
Direcció Agnieszka Holland
Guió
Agnieszka Holland
Paul Hengge
Solomon Perel
Producció Central Cinema Company Film
Repartiment
Marco Hofschneider
Julie Delpy
René Hofschneider
Piotr Kozlowski
Solomon Perel
Fotografia Jacek Petrycki
Muntatge Isabelle Lorente
Música Zbigniew Preisner
Data d’estrena
14 de novembre del 1990 (França)
24 de setembre de 1992 (Espanya)
Disponible Filmin
Sinopsi
Un jove alemany d'origen jueu es veu obligat a exiliar-se amb la seva família a Lódz, ciutat del nord de Polònia, per sobreviure a la Nit dels Vidres Trencats. Però ben aviat el seu món familiar es torna a esmicolar quan els nazis ocupen Polònia i ha d'abandonar la casa i travessar el riu per arribar a la Unió Soviètica. Sobreviu en un orfenat fins que els nazis envaeixen el poble i torna a Alemanya com a traductor rus-alemany, fent-se passar per alemany segrestat pels russos.
Europa, Europa (Europa Europa)
País
Alemanya
Polonia
França
Any 1990
Direcció Agnieszka Holland
Guió
Agnieszka Holland
Paul Hengge
Solomon Perel
Producció Central Cinema Company Film
Repartiment
Marco Hofschneider
Julie Delpy
René Hofschneider
Piotr Kozlowski
Solomon Perel
Fotografia Jacek Petrycki
Muntatge Isabelle Lorente
Música Zbigniew Preisner
Data d’estrena
14 de novembre del 1990 (França)
24 de setembre de 1992 (Espanya)
Disponible Filmin
Sinopsi
Un jove alemany d'origen jueu es veu obligat a exiliar-se amb la seva família a Lódz, ciutat del nord de Polònia, per sobreviure a la Nit dels Vidres Trencats. Però ben aviat el seu món familiar es torna a esmicolar quan els nazis ocupen Polònia i ha d'abandonar la casa i travessar el riu per arribar a la Unió Soviètica. Sobreviu en un orfenat fins que els nazis envaeixen el poble i torna a Alemanya com a traductor rus-alemany, fent-se passar per alemany segrestat pels russos.
Per començar la pel·lícula, Agnieszka Holland ens submergeix sota l’aigua mirant de cara un cos que s’enfonsa, ensopega amb un altre cos, tots dos es regiren fins que el cos d’un adolescent lluita per tornar a la superfície. És una mena de part, el nostre, que finalitza amb el cant murmurat i feliç d’una mare sobre els crèdits inicials. Cada espectador i espectadora és ja, d’alguna manera, el i la protagonista. I sabem que la veu és la d’una mare perquè també s’escolta el sanglot d’un nadó. No calen escenes familiars, càlides o felices. Això ja és suficient.
I s’obre en negre. Quan la pel·lícula s’il·lumina a la pantalla, la història ja va començar temps enrere. I quan les imatges ens mostren la vida dels personatges, tot està cobert d’un daurat difús i un blanc trencat. No han passat ni tres minuts quan la història esclata en la Nit delsa Vidres Trencats i el món feliç acaba de desaparèixer. Ningú a la pel·lícula ens ho diu, són les imatges les que ho expliquen. En la pell del protagonista vivim la història d’una Europa segrestada, ultratjada, trepitjada, confosa, sacsejada i reduïda a cendres. La seva fugida cap a la vida l’obliga a canviar tres vegades d’identitat. De jueu alemany a polonès, de polonès a rus soviètic. De soviètic, novament a alemany segrestat pels comunistes i educat en un orfenat estalinista.
Això és el que ens mostra Holland amb tota la seva gosadia el 1990. I explicada així, la pel·lícula s’acosta a la sàtira, trobant el seu moment culminant quan les mesures del crani de l’adolescent són exhibides pels nazis com les d’un ari pur. El món és un boig a lloms d’un cavall desbocat. Fa anys encara podia riure revisant aquesta pel·lícula. Avui, que ja som al 2025, l’angoixa m’oprimeix.
Europa, Europa és una amarga sàtira vertiginosa en què l’angoixa nodreix una trama de superació, creixement i autodescobriment. Però curiosament també defineix el nostre present i ens escup a la cara, a vegades en to de sàtira, a vegades en to de drama bèl·lic, el viatge d’un heroi de setze anys. Em commou Europa, Europa i m’agrada perquè ens explica, a través dels esdeveniments, la història dels pactes de Stalin.