Ana Pfaff — Posar ordre en les imatges, donar sentit a la vida
En tan sols deu anys, la barcelonina Ana Pfaff s'ha consolidat com una de les muntadores més reconegudes del cinema espanyol i català contemporani per les seves col·laboracions amb cineastes com Carla Simón, Carolina Astudillo, Elena López Riera o Carlos Marquès-Marcet.
Abans que el nom d’Ana Pfaff (Barcelona, 1985) comencés a ser conegut a l’àmbit del cinema de ficció després del seu treball a Estiu 1993 (Carla Simón, 2018), la muntadora ja s’havia foguejat prèviament en celebrats documentals com Remine: el último movimiento obrero (Marcos M. Merino, 2014) o El gran vuelo (Carolina Astudillo, 2014). És lògic que Simón, amb la qual Pfaff també va col·laborar a Alcarràs (2022), triés una muntadora procedent del documental per a una òpera prima en què l’autobiografia es barrejava amb la ficció i el relat amb la vida. Pfaff es mou com el peix a l’aigua en aquests territoris híbrids, difícils de definir, d’aquí la seva complicitat amb cineastes naturalistes i oberts a la imbricació entre cinema i realitat com Carlos Marquès-Marcet (amb el qual va col·laborar en Els dies que vindran el 2019), Clara Roquet (Pfaff va muntar la seva òpera prima, Libertad, el 2021), Adrián Orr (tant Niñato, de 2017, com la fantàstica A nuestros amigos, de 2024, tenen el segell de la muntadora) o la mateixa Simón. Pfaff és, també, una creadora curiosa, afí a l’experimentació, tal com ho demostra el seu treball en el colectiu Dostopos, creat junt amb la també muntadora Ariadna Ribas, i des del qual generen enlluernadores peces a partir de la manipulació i el muntatge de material d’arxiu. Guanyadora de dos premis Gaudí i nominada dues vegades als premis Goya, Pfaff és una muntadora versàtil, així com una còmplice inestimable de cineastes tan diferents com Elena López Riera (Las novias del sur), Chema García Ibarra (Espíritu sagrado), Diana Toucedo (Trinta Lumes), Víctor Iriarte (Sobre todo de noche) o Meritxell Colell (Con el viento, Dúo).
Pfaff té dos Premis Gaudí per Estiu 1993 i Els dies que vindran.