Chloé Wallace — Cinema romàntic en els temps del Wattpad
El fenomen global del Wattpad (1), del qual l'escriptora argentina Mercedes Ron és una representant important, arriba al cinema de la mà de Chloé Wallace en un film que és una enèsima revisió del gènere romàntic juvenil.
Chloé Wallace és una jove directora, encara no té 30 anys, amb la doble nacionalitat americana i espanyola. Després de viure onze anys fora i estudiar a Londres, va tornar a Espanya on ha fet molta publicitat, a més de publicar un llibre, Hola Stranger, i dedicar-se intensament a la fotografia. El 2023 va dirigir per a Netflix la sèrie Un cuento perfecto, amb Ana Castillo i Ana Belén. Poc després li va arribar l’encàrrec d’adaptar i dirigir el díptic Ébano y Marfil, de l’escriptora argentina Mercedes Ron. El resultat és la pel·lícula Mala influencia.
Ets mig nord-americana i mig espanyola, vas néixer a Madrid, però has viscut molt de temps fora. Per què vas decidir començar una carrera aquí i no a Londres o a Los Angeles?
He viscut onze anys fora d’Espanya, vaig marxar amb 17 o 18 anys a Londres. Vaig estudiar la carrera de Comunicació Audiovisual i després me’n vaig anar a Nova York a fer un màster de cinema. Vaig estar-hi gairebé sis anys, i en un moment donat de la meva vida personal vaig decidir tornar a Madrid sense tenir la idea que fos una cosa permanent. M’estava sortint molta feina de publicitat, a Europa més que a Espanya. Va ser llavors quan em van oferir Un cuento perfecto, la sèrie que vaig fer abans de Mala influencia, i em va semblar una bona idea quedar-me a Espanya. Vaig intentar fer curts i tenia un representant als Estats Units, però és tan diferent i tan difícil, la indústria allà és com una jungla, i quan se’m va obrir una porta aquí, em va semblar que no podia desaprofitar l’oportunitat.
La sèrie ja et va arribar escrita. Per a tu va ser un exercici de direcció?
Totalment, cent per cent. Jo feia molts anys que dirigia publicitat i videoclips, aquí a Barcelona, vaig començar amb l’agència Canada. Tenia molta experiència com a realitzadora i directora, però dirigir cinc capítols, d’una tirada, jo sola, amb un repartiment d’actors força increïble, va ser un màster en si mateix i un plaer també. Vaig aprendre molt.
Escrius, dirigeixes, ets fotògrafa, com prefereixes que et defineixin?
La definició de la meva professió ha anat canviant al llarg dels anys. Vaig començar com a fotògrafa, després vaig fer de realitzadora. Però és veritat que l’escriptura sempre ha estat part de la meva vida perquè escric des que era molt petita, però fins que vaig publicar el llibre fa un parell d’anys, mai no m’havia plantejat ser escriptora com a professió. Sí que em considero guionista, perquè al màster era una cosa que practicava contínuament. Jo crec que definir-me com a directora i escriptora està bé. Soc una persona que ha fet moltes coses tota la vida, però arriba un punt en què cal anar definint, pots continuar fent coses, però has de decidir cap a on vols enfocar-te.