Janicke Askevold — Els límits ètics

Durant la seva estada a Barcelona ​​vam tenir l’oportunitat de conversar amb Janicke Askevold i plantejar-li alguns dels interrogants que la projecció del film al BCN Film Fest havia suscitat entre la crítica. Una conversa molt interessant sobre els límits ètics del comportament de la protagonista.

Per entendre aquesta entrevista és imprescindible resumir l’argument de Solommama: "L’Edith és una periodista de quaranta anys que ha decidit ser mare soltera mitjançant un procés de donació d’esperma. Tanmateix, els reptes de la criança en solitari resulten més complicats del que imaginava i les pors comencen a apoderar-se d’ella. Quan descobreix inesperadament la identitat del seu donant, decideix buscar-lo amb el pretext de fer-li una entrevista per al diari on treballa. Però aquesta trobada acabarà trastocant no només la vida de l’Edith, sinó també la de totes les persones que l’envolten". 

Vivim una època de grans canvis a la societat marcada per l’aparició de nous models de família. Cada cop són més les dones que decideixen tenir una criatura en solitari gràcies als bancs d’esperma. Aquesta possibilitat, que d’una banda els permet fer realitat el desig de ser mares, també planteja nombrosos interrogants i dona lloc a noves formes de relació. Solomamma explora aquesta realitat amb empatia i respecte cap a totes les persones implicades.

De formació francesa i resident a París, Janicke Askevold reconeix que es tracta d’un tema que encara genera incomoditat, ja que no es viu de la mateixa manera a tots els països. Tot i això, considera que l’estrena de la pel·lícula contribuirà a obrir el debat i afavorir l’acceptació i la normalització d’aquesta realitat a tot arreu.

Vens de la interpretació: vas ser actriu i model abans de dedicar-te a la direcció. Què et va portar a posar-te darrere la càmera?

Volia ser directora des de feia molt de temps, però abans volia acumular una mica més d’experiència. Vaig estudiar durant diversos anys a París, en una escola on ens ensenyaven a escriure, interpretar i dirigir alhora, era una escola molt creativa. Va ser allà on vaig descobrir que realment volia ser directora. Vaig començar al teatre i després vaig passar al cinema.

La teva primera pel·lícula, Together Alone, parlava dels problemes de parella. Aquesta nova obra gira al voltant d‘una mare soltera, una mare sola. T’interessa explorar les noves formes de família?

Sí. M’interessa molt el paper de la mare i el significat de ser mare a la nostra societat ara mateix. Especialment a Noruega, on cada cop és més habitual escollir ser una solomamma. Tinc diverses amigues que ho han fet i m’han ajudat a entendre què implica aquesta decisió. Fins i tot jo mateixa m’ho vaig plantejar durant un temps. Fa uns anys, una amiga meva que és solomamma va descobrir la identitat del donant del seu fill. El va contactar a través de les xarxes socials i van acabar mantenint una relació durant un temps. Vaig pensar que situacions com aqueta podrien ser cada vegada més freqüent en el futur. Això va despertar la meva imaginació.