Joanna Pardos — El testimoni com a arma
"El futbol era una realitat que desconeixia i que m'interessava poc, però quan vaig conèixer la història d'elles, li vaig trobar un sentit, perquè era un espai molt masculinitzat que em permetia jugar al pati de joc dels homes"
El nom de la catalana Joanna Pardos està en boca de tothom després de l’estrena en Netflix de #SeAcabó: Diario de las campeonas. En el documental, que inclou els valuosos testimonis de figures com Alexia Putellas, Jennifer Hermoso o Irene Paredes, entre moltes altres, la directora parteix de l’històric èxit en el Mundial de la selecció espanyola de futbol femení per radiografiar l’historial d’humiliacions i discriminació que havien sofert les jugadores durant anys i que va tenir el seu punt àlgid, i més visible, en l’infame petó de Luis Rubiales a Hermoso. Pardos ja havia aconseguit llançar una mirada distinta, i compromesa amb la perspectiva de gènere, al prototípic subgènere del documental esportiu amb la minisèrie Alexia: Labor Omnia Vincit, emocionant retrat de la superestrella global del futbol femení Alexia Putellas. Obres com la minisèrie Pioneras o el premiat documental Bruixes. La gran mentida, són altres exemples d’una filmografia dedicada a retratar figures femenines que van sofrir discriminació o opressió de diferents tipus, però que també van lluitar per fer-se un espai en un món masculinitzat.
