Laura Mulvey — Cineasta, crítica i fundadora de la teoria fílmica feminista

Cap altre text ha estat tan debatut i citat, cap altre article ens ha marcat tant a les dones que escrivim sobre cinema, cap altre anàlisi té l’honor de considerar-se la pedra fundacional dels estudis fílmics feministes com Plaer visual i cinema narratiu (1975) de Laura Mulvey (Oxford, 1941), un assaig que s’apropia de la psicoanàlisi per incidir en la divisió sexual de l’espectadoria cinematogràfica i en com el cinema comercial reprodueix l’ordre simbòlic patriarcal a través de la seva economia de les mirades. El text, a més a més, ha inspirat el popular concepte de “mirada masculina” encara tan present en les discussions sobre l’espectacularització del cos femení en l’audiovisual. 

A part del seu famós assaig, la teòrica britànica ha exercit la crítica i l’anàlisi cinematogràfica a tot tipus de publicacions, ha estudiat altres aspectes com el melodrama cinematogràfic i el cinema de Douglas Sirk, ha escrit llibres imprescindibles com Death 24x a Second: Stillness and the Moving Image (2006) i Afterimages: On Cinema, Women and Changing Times (2019), i ha exercit de docent en diferents institucions. També va firmar “pel·lícules teòriques”, com diu ella, juntament amb Peter Wollen, com Riddles of the Sphinx (1977) o Frida Kahlo i Tina Modotti (1982). Vam tenir l’honor de conversar amb ella en motiu de la seva visita a Tabakalera de San Sebastià, convidada al Programa d’Investigació sobre la Història de l’Educació i Pedagogia Cinematogràfica, el passat mes de desembre de 2023.