Mar Canet — "El cinema és experiència"

Feia molt de temps que a Filmtopia teníem ganes de parlar amb Mar Canet. La seva trajectòria és exemplar i ens permetia tractar múltiples temes: l’ensenyament del cinema, els festivals, la producció… Mar Canet té moltes cares, és una dona polièdrica en què una faceta complementa i enriqueix l’altra: l’escola als festivals, els festivals a la producció. Tot el que fa torna a l’escola.

Mar Canet va néixer el 1978 a La Garriga, població propera a Barcelona. Això, i el fet d’haver jugat a bàsquet durant vint anys, li ha donat una visió del món perifèrica, allunyada del centralisme barceloní. La seva primera vocació va ser la de crítica de cinema, però ben aviat es va adonar que allò que necessitava aquesta ciutat era una escola de cinema assequible. El 2009 funda La Casa del Cine, per la qual han passat molts i moltes professionals que actualment treballen a la indústria.

El següent pas va ser gairebé sense adonar-se’n: al costat d’un petit grup d’alumnes decideix muntar un festival que no existeix, l’Americana Film Fest, l’Americana, com es coneix des que el 2014 van començar aquesta aventura. Un any més tard, Mar Canet es va incorporar a un altre festival poc convencional, el Most de Vilafranca del Penedès. Ara la seva col·laboració amb festivals s’estén a tres més: el D’A Film Festival, el Fire!! i el Sex Education Film Festival.

En un camí que ha anat avançant sense pressa, el pas lògic següent era constituir-se en productora per donar suport als curts que es feien a l’escola. Així neix The New Flesh, la productora amb què ha rodat onze curtmetratges, reconeguts en festivals i premis internacionals.

De la mateixa manera que La Casa del Cine no és una escola de cinema convencional, The New Flesh tampoc no és una productora com les altres. Mar Canet s’ha especialitzat a "salvar pel·lícules", ajudar-les a acabar la producció i a fer-ne el llançament. L’edat imminent, La amiga de mi amiga, Dies d’estiu i de pluja, Siemprevivas es van poder acabar gràcies a la seva aportació.

Eren molts els temes que feien de Mar Canet una persona a entrevistar. I per fi ho vam aconseguir un matí d’aquest estiu infernal en què la Mar potser hauria preferit estar fent surf. Això no va impedir que ens dediqués generosament tot el seu temps.